13
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
15:06h
La Generalitat no té competència per ordenar un confinament domiciliari, que només es pot fer en el marc de l'estat d'alarma i avalat pel Congrés dels Diputats. Això és el que argumenta la jutge de guàrdia de Lleida, que aquesta matinada ha deixat en suspens l'ordre del Govern d'incrementar les mesures de confinament a Lleida i set municipis més de la comarca del Segrià. Es fa seves les tesis de la Fiscalia, que ahir a última hora es va oposar a la mesura anunciada unes hores abans per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el conseller d'Interior, Miquel Buch. L'executiu català pot presentar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ja ha dit que desobeirà i confinarà per la via d'un decret llei.
El Govern podia ordenar una mesura d'aquestes característiques? Entre els juristes hi ha cert debat, però els catedràtics en Dret Constitucional Xavier Arbós i Mercè Barceló argumenten en declaracions a NacióDigital que sí que pot, perquè és qui té les competències en matèria sanitària. Barceló fa referència a les quatre lleis d'àmbit sanitari, que donen a l'autoritat sanitària, en aquest cas la Generalitat, la capacitat per dictar mesures en matèria de salut pública com si hi hagués estat d'alarma. "Amb l'estat d'alarma es van centralitzar competències i amb aquestes lleis sanitàries es manté el repartiment competencial", apunta. "La Generalitat pot confinar, sí", deixa clar. La decisió, però, ha de ser avalada per un jutge.
En la mateixa línia, Xavier Arbós sosté que qui té les competències en l'àmbit sanitari és la Generalitat i, per tant, pot ordenar una mesura com un confinament domiciliari. Ara bé, segons ell, el confinament domiciliari no té cobertura legal ni constitucional, i suposa una suspensió del dret fonamental a la lliure circulació. Tot i així, explica que si les autoritats sanitàries competents -a dia d'avui, la Generalitat- consideren que limitant la llibertat de circulació es pot mantenir un altre dret fonamental, com és el dret a la vida, es pot justificar un confinament d'aquestes característiques.
El catedràtic, però, és crític amb la resolució de la Generalitat, que no ha fet servir els mateixos arguments que va utilitzar amb la conca d'Òdena. "La Generalitat no ha posat les coses fàcils, perquè en lloc de dir clarament les seves atribucions diu que depèn d'un decret del president i de resolucions del Prociat", apunta Arbós, que insisteix que Vergés i Buch tenen competències d'acord amb la legislació catalana, no pas per un decret presidencial o pels acords d'un òrgan tècnic com és el Procicat.
En qualsevol cas, tant Barceló com Arbós són molt crítics amb la resolució de la jutge de Lleida. "No és qüestió de l'estat d'alarma, sinó de qui té les competències", remarca Arbós. "La jutge diu que la Generalitat no és competent. Com que no és competent? És l'autoritat competent", insisteix Barceló. Segons ella, si la Generalitat toca alguns punts de l'ordre de confinament i ho presenta al jutjat contenciós-administratiu, rebrà l'aval de la justícia. "El cas hauria d'haver anat al contenciós, però com que era cap de setmana, ha anat al jutjat d'instrucció", explica. En la mateixa línia s'ha pronunciat aquest matí l'exconseller de Justícia Carles Mundó, que ha dit que no correspon al jutjat d'instrucció decidir sobre el confinament.
El Govern podia ordenar una mesura d'aquestes característiques? Entre els juristes hi ha cert debat, però els catedràtics en Dret Constitucional Xavier Arbós i Mercè Barceló argumenten en declaracions a NacióDigital que sí que pot, perquè és qui té les competències en matèria sanitària. Barceló fa referència a les quatre lleis d'àmbit sanitari, que donen a l'autoritat sanitària, en aquest cas la Generalitat, la capacitat per dictar mesures en matèria de salut pública com si hi hagués estat d'alarma. "Amb l'estat d'alarma es van centralitzar competències i amb aquestes lleis sanitàries es manté el repartiment competencial", apunta. "La Generalitat pot confinar, sí", deixa clar. La decisió, però, ha de ser avalada per un jutge.
En la mateixa línia, Xavier Arbós sosté que qui té les competències en l'àmbit sanitari és la Generalitat i, per tant, pot ordenar una mesura com un confinament domiciliari. Ara bé, segons ell, el confinament domiciliari no té cobertura legal ni constitucional, i suposa una suspensió del dret fonamental a la lliure circulació. Tot i així, explica que si les autoritats sanitàries competents -a dia d'avui, la Generalitat- consideren que limitant la llibertat de circulació es pot mantenir un altre dret fonamental, com és el dret a la vida, es pot justificar un confinament d'aquestes característiques.
El catedràtic, però, és crític amb la resolució de la Generalitat, que no ha fet servir els mateixos arguments que va utilitzar amb la conca d'Òdena. "La Generalitat no ha posat les coses fàcils, perquè en lloc de dir clarament les seves atribucions diu que depèn d'un decret del president i de resolucions del Prociat", apunta Arbós, que insisteix que Vergés i Buch tenen competències d'acord amb la legislació catalana, no pas per un decret presidencial o pels acords d'un òrgan tècnic com és el Procicat.
En qualsevol cas, tant Barceló com Arbós són molt crítics amb la resolució de la jutge de Lleida. "No és qüestió de l'estat d'alarma, sinó de qui té les competències", remarca Arbós. "La jutge diu que la Generalitat no és competent. Com que no és competent? És l'autoritat competent", insisteix Barceló. Segons ella, si la Generalitat toca alguns punts de l'ordre de confinament i ho presenta al jutjat contenciós-administratiu, rebrà l'aval de la justícia. "El cas hauria d'haver anat al contenciós, però com que era cap de setmana, ha anat al jutjat d'instrucció", explica. En la mateixa línia s'ha pronunciat aquest matí l'exconseller de Justícia Carles Mundó, que ha dit que no correspon al jutjat d'instrucció decidir sobre el confinament.