13
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
12:11h
Victòria del PP gallec i derrota contundent de Pablo Casado. Aquesta és la conclusió paradoxal de les eleccions a Galícia i a Euskadi per a la dreta espanyola. La direcció de Génova ha hagut de saludar el resultat triomfant d'Alberto Núñez Feijóo, el dirigent que més ha contraposat la seva estratègia a la del nucli dur del PP. I, alhora, Casado ha entomat el pitjor resultat possible de les seves sigles a Euskadi, on la seva línia de dreta radical i confrontació amb el nacionalisme ha dut el partit de 9 escons a 5, un d'ells per a Ciutadans, amb qui anava coaligat a les urnes.
El dirigent conservador és avui un líder més afeblit que fa una setmana. Les divisions internes en el PP sobre el discurs d'oposició que s'ha de fer al govern de Pedro Sánchez s'han personificat en Casado i Núñez Feijóo. Les eleccions a Galícia i el País Basc eren, també, un termòmetre de la correlació de forces interna. Una victòria de Feijóo podia ser beneficiosa per Casado, a condició que a Euskadi el PP aconseguís salvar els mobles. No ha estat així.
La situació del PP basc és fruit d'un seguit de decisions arriscades del líder del partit. A Euskadi l'home fort dels populars era l'exministre Alfonso Alonso, que s'havia alineat amb Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries per a la successió de Mariano Rajoy. Alonso estava qüestionat des de l'elecció de Casado.
Les perspectives electorals no eren bones i el nerviosisme de Génova va precipitar la sortida d'Alonso i una solució imposada per Casado: aliança amb Ciutadans (partit que s'oposa al concert), discurs intransigent contra el nacionalisme i un cap de cartell com Carlos Iturgaiz, supervivent dels anys més crispats de la política basca.
La fórmula electoral era fruit de l'"estratègia de Colón", en referència a la suma de PP, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox, amb un missatge polaritzador i radical. Un discurs que s'ha visualitzat durant la crisi pandèmica amb les intervencions bel·ligerants de Casado i la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.
Ara es comprova que per aquest camí els números no surten: una línia tan extrema col·loca el PP en la perifèria, el vot conservador moderat es decanta cap al PNB -o cap al Feijóo a Galícia-, com el jurista Iñaki Lasagabaster explicava a NacióDigital, i, a més, no acaba d'eliminar Vox de l'escenari. El partit de Santiago Abascal ha obtingut un escó per Àlaba.
La situació deixa en evidència Casado. Ni tan sols Feijóo va fer cap esforç per dissimular-ho. En la seva intervenció al conèixer-se els resultats, el president gallec va parlar amb la seguretat que li dona una quarta majoria absoluta, emulant Manuel Fraga. Va agrair el suport rebut per Mariano Rajoy, que va participar en la campanya, i va esmentar dos barons territorials més alineats amb ell, com són els presidents andalús, Juanma Moreno, i de Castella-Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. Només en darrer terme, va agrair l'ajuda de tot el PP i va esmentar Casado.
El dirigent conservador és avui un líder més afeblit que fa una setmana. Les divisions internes en el PP sobre el discurs d'oposició que s'ha de fer al govern de Pedro Sánchez s'han personificat en Casado i Núñez Feijóo. Les eleccions a Galícia i el País Basc eren, també, un termòmetre de la correlació de forces interna. Una victòria de Feijóo podia ser beneficiosa per Casado, a condició que a Euskadi el PP aconseguís salvar els mobles. No ha estat així.
La situació del PP basc és fruit d'un seguit de decisions arriscades del líder del partit. A Euskadi l'home fort dels populars era l'exministre Alfonso Alonso, que s'havia alineat amb Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries per a la successió de Mariano Rajoy. Alonso estava qüestionat des de l'elecció de Casado.
Les perspectives electorals no eren bones i el nerviosisme de Génova va precipitar la sortida d'Alonso i una solució imposada per Casado: aliança amb Ciutadans (partit que s'oposa al concert), discurs intransigent contra el nacionalisme i un cap de cartell com Carlos Iturgaiz, supervivent dels anys més crispats de la política basca.
La fórmula electoral era fruit de l'"estratègia de Colón", en referència a la suma de PP, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox, amb un missatge polaritzador i radical. Un discurs que s'ha visualitzat durant la crisi pandèmica amb les intervencions bel·ligerants de Casado i la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.
Ara es comprova que per aquest camí els números no surten: una línia tan extrema col·loca el PP en la perifèria, el vot conservador moderat es decanta cap al PNB -o cap al Feijóo a Galícia-, com el jurista Iñaki Lasagabaster explicava a NacióDigital, i, a més, no acaba d'eliminar Vox de l'escenari. El partit de Santiago Abascal ha obtingut un escó per Àlaba.
La situació deixa en evidència Casado. Ni tan sols Feijóo va fer cap esforç per dissimular-ho. En la seva intervenció al conèixer-se els resultats, el president gallec va parlar amb la seguretat que li dona una quarta majoria absoluta, emulant Manuel Fraga. Va agrair el suport rebut per Mariano Rajoy, que va participar en la campanya, i va esmentar dos barons territorials més alineats amb ell, com són els presidents andalús, Juanma Moreno, i de Castella-Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. Només en darrer terme, va agrair l'ajuda de tot el PP i va esmentar Casado.