coronavirus

El Govern busca la via per esquivar el veto judicial al confinament del Segrià

Torra s'ha reunit amb els serveis jurídics i amb alts càrrecs de l'executiu aquest matí

per NacióDigital , 13 de juliol de 2020 a les 09:58 |
Agents de la policia local i dels Mossos pel centre històric de Lleida | Àlvar Llobet
El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha reunit a primera hora d'aquest dilluns amb els serveis jurídics de la Generalitat per analitzar la situació després que un jutjat hagi tombat de matinada l'enduriment del confinament de Lleida i set municipis més.

Posteriorment, Torra s'ha reunit amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i amb els consellers de la Presidència, Meritxell Budó; de l'Interior, Miquel Buch; i de Salut, Alba Vergés, per decidir els següents passos.


La jutgessa del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida en funcions de guàrdia considera que la presa de mesures "de tanta gravetat" és competència de l'Estat i no de l'executiu català.

A més, afegeix que el president del Govern pot sol·licitar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma. Tot i això, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) d'aquest dilluns publica la resolució del Govern.


Aragonès: "És una mala decisió judicial"

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha qualificat de "mala decisió judicial" i "precipitada" que un jutjat hagi tombat l'enduriment del confinament a Lleida i set municipis més. "Entre un jutge i un metge a l'hora de protegir la meva salut, ho tindria clar", ha afegit el vicepresident en una entrevista a la Ser Catalunya.



Pocs minuts abans de la reunió de membres del Govern per analitzar la situació, Aragonès ha avançat que s'exploren "tots els camins jurídics" per aplicar les mesures en aquesta zona. I ha defensat que no es pot esperar quinze dies per posar-les en marxa, perquè llavors "seria massa tard". Tot i la decisió judicial, Aragonès s'ha mostrat convençut que es tracta d'un "petit impediment".

El vicepresident ha afirmat que el Govern no ha tingut cap alerta que indiqués que jurídicament hi hagués un problema amb l'enduriment del confinament de Lleida decretat ahir diumenge. "Crec que no hi haurà problema. Ens hem trobat un petit impediment i seguirem treballant per jurídicament trobar els camins. Seria un error entrar en batalles judicials o judicialitzar la lluita contra la pandèmia", ha defensat. A més, el vicepresident ha afegit que es tracta de mesures que impliquen limitacions en el dia a dia però que són "necessàries".

Aragonès ha refermat que la línia que està seguint el Govern amb el coronavirus és "absolutament encertada". "Les mesures que hem plantejat ens asseguren superar la situació com més aviat millor. No podem esperar 15 dies perquè llavors serà massa tard", ha argumentat.

El vicepresident ha avançat que el Govern destinarà uns 4 milions en ajudes directes per a l'àmbit econòmic de Lleida. Es tracta d'una quantitat aproximada que, segons ha dit, l'executiu podria augmentar segons l'evolució de la situació. En aquest sentit, Aragonès ha subratllat el compromís del Govern en donar suport al teixit econòmic i social de Lleida.

En referència a les persones que s'han manifestat en contra l'enduriment del confinament, Aragonès ha admès que les mesures del Govern poden generar "incomprensió i angoixa" però ha defensat que "per responsabilitat" un executiu ha de prendre aquest tipus de mesures. "El que no farem és perquè hi hagi una crítica legítima, no prendre-les", ha conclòs.

Preguntat sobre quan s'ha de reunir la taula de diàleg, Aragonès ha afirmat que en els propers dies el Govern està molt centrat en la situació de Lleida però ha reafirmat que s'està a disposició per reunir aquest espai "com més aviat millor".

La decisió judicial

La jutge de guàrdia del jutjat 1 de Lleida, Elena García-Muñoz Alarcos, s'ha negat aquest dilluns, ja de matinada i just després que les mesures entressin en vigor formalment, a avalar la decisió del Govern d'endurir el confinament de Lleida i altres set municipis del Segrià. La magistrada ha emès un acte judicial justificant no ratificar la resolució del Govern i donant quinze dies a la Generalitat per apel·lar. Les mesures extraordinàries queden, per tant, en suspens perquè la Justícia considera que és l'Estat i no la Generalitat qui és competent per dictar-les.

En concret, assegura que les mesures preteses "no només no són proporcionals sinó que es basen en dades i expressions genèriques que fan que una mesura tan greu i restrictiva resulti indiscriminada al mateix temps que desproporcionada, no havent-se identificat ni subjectivat ni limitat temporalment l'actuació administrativa pretesa".

La jutgessa afirma que la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública és "molt ambigua" al referir-se a que es podran adoptar mesures per al control de malalts o persones que hagin estat en contacte amb aquests, així com les que es considerin en cas de risc de transmissió.

"Entendre que aquest precepte permet unes mesures de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tot tipus, però especialment socials i econòmiques, com les que es demana ratificar és inacceptable, especialment perquè precisament l'Estat té a les seves mans mecanismes legals oportuns per pal·liar els seus efectes en cas d'adoptar-se aquestes mesures", argumenta.

La fiscalia havia dirigit un escrit al jutjat d'instrucció número 1 de Lleida oposant-se a la ratificació de l'enduriment del confinament de Lleida i de set municipis més del Segrià. En el document, al qual ha tingut accés l'ACN, el fiscal argumenta que per prendre mesures sobre moviments personals, obertura de negocis i altres afectacions "de tanta gravetat" cal demanar al govern espanyol la declaració de l'estat d'alarma d'acord amb la llei de 1981 que els regula. Uns arguments que la jutgessa avala fil per randa per negar-se a validar la decisió del Govern.

De fet, el ministeri públic argumentava que la resolució presentada per Buch i Vergés "sembla una còpia del decret d'estat d'alarma", de competència estatal, i la diferencia del confinament perimetral del Segrià o de la Conca d'Òdena perquè les mesures allà contemplades, "restricció de moviments, mai confinaments domiciliaris generals, suposaven una afectació de molta menor intensitat dels drets fonamentals que el que ara es pretén".


El fiscal constata que el que planteja la resolució és "ni més ni menys que el confinament de tota la població d'una sèrie de municipis", i veu "inacceptable" que s'apel·li a la Llei de mesures especials en matèria de salut pública per aprovar aquestes mesures "de tanta gravetat i de tantes conseqüències de tota mena, però especialment socials i econòmiques". 

Seria "assumible" ratificar la resolució apel·lant a la citada llei si es tractés d'ordenar un "cordó sanitari", és a dir, el confinament perimetral, però insisteix que "el que es proposa ara excedeix àmpliament d'una simple limitació de moviments i incideix greument en els drets reconeguts constitucionalment".

És per això, continua, que el decret d'estat d'alarma va requerir l'aprovació del Congrés. A més, subratlla que la resolució fins i tot és "il·limitada en el temps", quan el govern espanyol havia d'aprovar a la cambra baixa pròrrogues del decret cada quinze dies. "El que es presenta no és sinó eludir l'aplicació de l'estat d'alarma parcial, que és una competència estatal i s'exerceix amb la garantia d'intervenció del Congrés", conclou la fiscalia, que recorda que el president de la Generalitat pot demanar al govern espanyol que declari l'estat d'alarma per la situació que es viu al Segrià.

La jutgessa ha atès els seus arguments i deixa les mesures per frenar la propagació del virus a l'aire. 






 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació