Eleccions basques i gallegues

Urkullu i Feijóo, encara més forts: guia per entendre els resultats bascos i gallecs

El PNB i el PP de Galícia vencen amb facilitat, el sobiranisme basc i gallec es dispara, el PSOE queda desdibuixat, Podem s'enfonsa arreu i l'estratègia de Casado continua qüestionada

per Oriol March , 12 de juliol de 2020 a les 22:50 |
Urkullu i Feijóo, els dos grans guanyadors de la nit electoral al País Basc i Galícia. | ND
Les victòries d'Íñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo a les eleccions basques i gallegues d'aquest diumenge entraven dins del previst -les dibuixaven totes les enquestes, tot i que en el cas del PP gallec hi ha hagut un breu moment d'incertesa entre el primer sondeig publicat després del tancament dels col·legis i el primer escrutini-, i tindran múltiples implicacions en el panorama estatal. Els primers comicis celebrats sota l'ombra de la Covid-19, a banda, han deixat constància de l'ascens del sobiranisme a les urnes, del desdibuixament del PSOE, del fracàs de l'estratègia de Pablo Casado i Inés Arrimadas del País Basc i de la davallada de Podem tant a Galícia com al País Basc.

Aquestes són les deu claus per entendre els resultats d'aquesta nit.


1. Feijóo iguala Fraga. El president gallec ha obtingut 42 escons, un més que el 2016, i això li ha servit per posar-se al nivell de Manuel Fraga, que va obtenir quatre majories abolutes consecutives. El seu successor ja és a la seva alçada i surt reforçat no només a Galícia, sinó també davant de la direcció estatal del PP liderada per Casado. Abanderat de l'ala més moderada dels conservadors, Feijóo -que ja ha dit que no es tornarà a presentar- podria tornar a calibrar moviments per fer el salt a Madrid. 

2. Ascens fulgurant del BNG. Després d'anys de travessa pel desert -fa quatre anys només van obtenir 6 escons com a última força parlamentària-, els nacionalistes gallecs, comandats per Ana Pontón, han guanyat 13 representants i n'han obtingut finalment 19. No només han escombrat l'espai que deixa orfe Podem i les seves confluències, sinó que s'ha imposat amb solvència sobre el PSOE gallec, que no s'ha mogut.


3. Adeu a les confluències. Fa tan sols uns anys, Galícia es va convertir en un dels primers enclavaments de l'Estat en els quals les confluències de Podem van fer acte de presència, competint amb el sobiranisme existent i també el PSOE. Aquesta vegada, degut a les múltiples fragmentacions dels últims temps, Galícia en Comú -la marca avalada pels de Pablo Iglesias- ha patit una davallada incontestable: 0 escons.

4. Urkullu, com als vuitanta. El resultat del PNB, amb 31 escons -3 per sobre de fa quatre anys-, és el millor dels nacionalistes bascos des de la dècada dels vuitanta. Un resultat que li permetrà seguir governant amb comoditat, ja sigui amb el PSE -que creix de manera tímida fins als deu representants- o bé amb aliances puntuals. La via sobiranista de baixa intensitat i allunyada de la unilateralitat continua donant fruits a Urkullu, actor central de la política espanyola gràcies a l'aliança amb Pedro Sánchez.


5. Resultat històric de Bildu. L'esquerra abertzale, liderada en aquesta ocasió per Maddalen Iriarte, ha obtingut 22 escons, 4 més que fa quatre anys. És el seu millor resultat, i els permet exhibir fortalesa també en clau sobiranista. La suma de Bildu i el PNB arriba al 67% dels vots, una xifra molt elevada, però les diferències entre tots dos són en aspectes troncals. No només en qüestió d'ampliar la sobirania, sinó també en l'eix dreta-esquerra. El PNB continua fent valer el seu vessant conservador.

6. La suma PP-Cs acaba restant. La refundació de la dreta espanyola continua sense trobar espai a les urnes. Casado i Inés Arrimadas van situar el País Basc com a inici de futures aliances electorals -va ser abans de l'estat d'alarma, que va motivar el primer gir de Ciutadans en favor del govern del PSOE-, però el tret els ha sortit per la culata. La candidatura de Carlos Iturgaiz ha obtingut només 6 escons, tres menys que els que va obtenir Alfonso Alonso amb el PP en solitari fa quatre anys. La suma ha acabat restant.

7. Com surt Pedro Sánchez de la nit electoral? El partit del president espanyol queda desdibuixat. A Galícia s'ha vist escombrat pel PP i pel BNG -sense haver estat capaç de capitalitzar la davallada de Podem-, i al País Basc amb prou feines ha crescut un diputat, més que suficient, això sí, per seguir governant de bracet del PNB. Sánchez continua sense exhibir grans victòries a les urnes -no va ser així ni en les municipals ni tampoc en les últimes espanyoles-, però no veu perillar la Moncloa.

8. Queda tocada l'estratègia de Casado? Sí, i de forma doble. No només perquè ha vist en directe el fracàs del PP i Ciutadans al País Basc, sinó perquè la majoria absoluta de Feijóo reforça el seu rival més clar dins del partit. Endurir el discurs en territori basc, a banda, no li ha servit per evitar que Vox entrés amb un escó per Àlaba, la circumscripció natal de Santiago Abascal, líder de l'extrema dreta espanyola.

9. A què es deu la davallada de Podem? En l'últim cicle electoral, la formació de Pablo Iglesias ja ha donat pistes de desfondament. No només a els municipals, sinó també a les espanyoles. A Galícia ha vist com la confluència que avalava s'ha quedat fora del parlament gallec i al País Basc ha observat de forma directa com han perdut pràcticament la meitat dels escons. Ara només en tindran 6 i han caigut fins a la quarta força, cedint d'aquesta manera la tercera plaça de fa quatre anys al PSOE.

10. La participació, clau. L'abstenció ha arribat a una xifra rècord al País Basc, on només han anat a votar el 52% dels ciutadans. A Galícia la xifra ha aribat al 58%. Han estat les primeres eleccions amb Covid-19, celebrades entre brots -un a A Mariña i un a Ordizia han marcat la jornada- i el temor a que la situació empitjori. De moment, tant Urkullu com Feijóo respiren alleugerits: si han de gestionar situacions complicades en els propers mesos, ho faran amb la comoditat d'una victòria rotunda a les urnes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació