12
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
22:03h
La recta final de l'escrutini al País Basc i a Galícia referma les percepcions prèvies a les eleccions que s'han celebrat aquest diumenge. Alberto Núñez Feijóo, líder del PP gallec, es manté en una xifra de 42 escons i revalida la majoria absoluta, que està situada en els 38 representants, tot i l'ascens del BNG. A Euskadi, el lehendakari Íñigo Urkullu s'imposa amb 31 diputats, mentre que Bildu suma uns històris 23 escons. Tant a Galícia com a Euskadi puja l'esquerra sobiranista, mentre que el PSOE s'estanca i Podem s'estavella, com també ho ha fet l'aliança entre el PP i Ciutadans al País Basc.
Si el president gallec, que aspirava a revalidar les quatre majories absolutes que va obtenir Manuel Fraga al llarg de la seva trajectòria, no obté els 38 escons, el BNG es podria convertir en el motor d'un pacte d'esquerres que inclouria els socialistes gallecs -que serien tercera força amb 12-14 representants- i Galícia en Comú, que només n'aconseguiria dos. L'espai avalat per Podem ha patit múltiples escissions en els últims temps i ho pagaria a les urnes: fa quatre anys van tenir 14 escons amb En Marea.
Pel que fa al lehendakari, una de les figures centrals en la política espanyola -el PNB és un aliat bàsic del PSOE, amb qui té un acord de legislatura-, superar la trentena d'escons li permetria governar encara més còmodament. EH Bildu, que en les pasades eleccions va obtenir 18 escons, revalida el segon lloc amb 23 diputats, un resultat inèdit. Elkarrekin Podemos es queda amb només 5, mentre que els socialistes -socis del PNB a Euskadi, amb qui governen en coalició- es converteixen en tercera força amb 10.
L'operació de Pablo Casado i Inés Arrimadas de presentar PP i Ciutadans junts amb Carlos Iturgaiz com a candidat ha estat un fracàs: es queden amb només 5 escons. Fins ara els populars en tenien 9 -els van aconseguir sota la batuta d'Alfonso Alonso, purgat per Casado-, i la suma amb Ciutadans només els ha servit per restar. Vox entra amb només un representant per Àlaba, però ja té un peu al parlament basc.
Si el president gallec, que aspirava a revalidar les quatre majories absolutes que va obtenir Manuel Fraga al llarg de la seva trajectòria, no obté els 38 escons, el BNG es podria convertir en el motor d'un pacte d'esquerres que inclouria els socialistes gallecs -que serien tercera força amb 12-14 representants- i Galícia en Comú, que només n'aconseguiria dos. L'espai avalat per Podem ha patit múltiples escissions en els últims temps i ho pagaria a les urnes: fa quatre anys van tenir 14 escons amb En Marea.
Pel que fa al lehendakari, una de les figures centrals en la política espanyola -el PNB és un aliat bàsic del PSOE, amb qui té un acord de legislatura-, superar la trentena d'escons li permetria governar encara més còmodament. EH Bildu, que en les pasades eleccions va obtenir 18 escons, revalida el segon lloc amb 23 diputats, un resultat inèdit. Elkarrekin Podemos es queda amb només 5, mentre que els socialistes -socis del PNB a Euskadi, amb qui governen en coalició- es converteixen en tercera força amb 10.
L'operació de Pablo Casado i Inés Arrimadas de presentar PP i Ciutadans junts amb Carlos Iturgaiz com a candidat ha estat un fracàs: es queden amb només 5 escons. Fins ara els populars en tenien 9 -els van aconseguir sota la batuta d'Alfonso Alonso, purgat per Casado-, i la suma amb Ciutadans només els ha servit per restar. Vox entra amb només un representant per Àlaba, però ja té un peu al parlament basc.