Junts per Catalunya

La nova JxCat descarta estrenar-se a les urnes amb els drets del PDECat

Encara que hi hagi acord amb el partit, Sànchez defensa aquesta opció perquè no volen ser "esclaus del passat"; si Puigdemont és candidat, com demanen amplis sectors del partit, haurà de sotmetre's a primàries

per Oriol March , 12 de juliol de 2020 a les 18:05 |
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, en una trobada virtual. | JxCat
Quan va arrencar la negociació entre el PDECat i la Crida per la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat), el partit que lidera David Bonvehí disposava de dues cartes negociadores: la propietat del nom de JxCat i els drets de les eleccions catalanes i de tot l'últim cicle electoral, que ha inclòs comicis al Congrés dels Diputats, als ajuntaments i al Parlament Europeu. En els últims dies, però, el PDECat ha vist com Carles Puigdemont prenia el control de les sigles de JxCat -el partit que té aquest nom està presidit ara per un alcalde afí, Carles Valls (Balenyà)-, i veu ara com la nova formació de l'expresident assegura no voler els drets electorals encara que hi hagi acord.


Així ho ha defensat aquest diumenge Jordi Sànchez, home de la màxima confiança de Puigdemont a l'hora de posar en marxa el nou partit i encara president de la Crida Nacional per la República, que es dissoldrà en l'instrument que es crearà el 25 de juliol. "No volem ser esclaus del passat", ha apuntat Sànchez en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que ha coincidit amb els 1.000 dies que porten tant ell com Jordi Cuixart a la presó pels fets del 20-S i la sentència posterior del Tribunal Suprem. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha volgut insistir que els drets de JxCat "se'ls haurà de guanyar JxCat" en les properes eleccions.

Els drets electorals són importants en la mesura que permeten tenir espai en els mitjans de comunicació públics durant les campanyes. La primera vegada que JxCat va concórrer a les eleccions, el 21-D del 2017, ho va fer en virtut d'una coalició entre el PDECat i CDC. Aquesta última formació, que va quedar hibernada quan es va refundar amb les noves sigles del Partit Demòcrata, era qui disposava dels drets electorals dels quals es va valdre JxCat amb Puigdemont al capdavant i una majoria d'independents en les llistes. Abans de confegir la candidatura, l'expresident va especular amb una associació d'electors, que requeria 50.000 firmes per presentar-se a les urnes.


Els futurs comicis encara no tenen data -el president Quim Torra les vol per a principis de tardor, però la crisi sanitària les pot situar més endavant en el calendari, i Sànchez ha instat a pactar-ne el dia amb Puigdemont- i la nova formació haurà de combatre amb ERC per l'hegemonia independentista. Amplis sectors de JxCat reclamen a l'expresident que sigui candidat, però Sànchez ha indicat que s'hauria de presentar a unes primàries en les quals la militància decidiria qui encapçala el projecte. L'esquema que continua tenint més partidaris és el de Puigdemont com a cap de cartell acompanyat d'un número dos, plaça a la qual aspiren Jordi Puigneró, Damià Calvet i Laura Borràs.

La qüestió s'haurà de resoldre després del dia 25 de juliol, data que en principi era el límit per arribar a un acord amb el PDECat. Sànchez ha apuntat que les converses poden continuar més enllà, però ha descartat -en nom seu i en el de Puigdemont- que es posi en marxa una coalició amb el partit de Bonvehí perquè suposaria institucionalitzar quotes. "JxCat s'ha de fer valdre per ella mateixa sense que ningú pugui dir que s'ha aprofitat de tuteles d'anys anteriors", ha apuntat el líder de la Crida, alineat amb els presos Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i també amb l'exiliat Lluís Puig, que van fer una proposta d'encaix rebutjada per la direcció del PDECat.


Va ser en aquest moment, asseguren al partit, que Puigdemont i Sànchez van posar en marxa la maniobra per prendre el control del partit anomenat JxCat, que fins aquell moment tenia com a presidenta Laia Canet, una empleada del PDECat a qui se li va demanar des de la direcció que inscrivís la formació per tal que no ho fes algú altre. Amb una maniobra al registre de partits, Puigdemont ha aconseguit que ara el líder de la formació sigui un alcalde afí, de manera que s'ha garantit la marca amb la qual anirà a les eleccions. Al PDECat fa setmanes que fan plans en cas que acabin anant per separat a les urnes, un escenari que podria acabar generat perjudicis a les dues bandes.

Al partit, a banda, hi ha preocupació pel fet que les bases puguin acabar fent el pas cap a la nova formació de Puigdemont, en la línia del que van defensar ahir les joventuts. De moment es nega que hi hagi contactes entre el PDECat i el PNC que lidera Marta Pascal, però existeixen converses informals per avaluar la situació. En el camí cap al 25 de juliol encara hi ha moviments que poden ser rellevants, com ara el pronunciament que pugui fer Artur Mas els propers dies i en el qual confia la direcció de Bonvehí, que continua queixant-se de "deslleialtat" en la manera de negociar de Puigdemont i Sànchez.

En aquest sentit, com publicava NacióDigital aquest dissabte, hi ha més d'un document signat en el transcurs de les converses, un dels quals inclou els noms de l'expresident, del líder de la Crida i també de Bonvehí. Si ja aquesta setmana hi havia dirigents que donaven només un 10% de possibilitat d'èxit a l'acord, ara aquest percentatge ha anat baixant. I, davant d'aquest escenari, JxCat ja albira un futur electoral sense fer servir els drets del PDECat. Hi hagi o no una entesa d'última hora.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació