12
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
22
de març
del
2024
a les
19:39h
A qui denominarem generació Covid? Qui de tots nosaltres guanyarà la batalla per endur-se el títol? Seran els nascuts durant la pandèmia? Seran els que han patit la malaltia i l’han superat? O els engendrats durant aquests temps convulsos?
Perquè la generació Covid podrien ser tots aquells joves que han hagut de fer els exàmens de Selectivitat en un entorn encara més tens del que ja caracteritza aquestes proves. Amb la incertesa d’un ball de dates, amb unes classes finals estranyes, i amb una tensió encara més tensa. Aquesta setmana era inevitable pensar-les i pensar-los, i intentar enviar-los escalf.
Però potser el títol de la generació Covid li hauríem de donar a les criatures nascudes en pandèmia; amb protocols estranys, sense visites, amb encara més incerteses de les que acompanyen aquest moment en situacions més convencionals. Tot i que potser no haurien de ser els nounats, sinó les seves famílies, que hauran viscut d’una manera encara més estranya un part i un post-part amb unes noves regles de joc carregades de dubtes, les batejades com a generació Covid. Però encara n’hi ha més: que me’n dieu de totes les persones que han viscut l’embaràs en aquests temps? O encara millor: totes aquelles que s’han embarassat en els darrers mesos? Qui s’atreveix a no dir-los generació Covid?
Tot i que penso en la meva criatura petita, i crec que sens dubte ella també és generació Covid. Els nascuts al 2019, que han passat els primers mesos de vida tancats a casa, i han assimilat ràpidament com a normal veure als adults amb mascaretes. A casa, la petita, ha après a fer el gest de rentar-se les mans. No li hem ensenyat, però ha vist repetidament com ho fèiem. No sap que no és normal gaudir de tantes hores amb el pare i la mare a casa, i que tot i tot, el que ha (i hem) viscut, és una anormalitat familiarment boja, però molt bonica.
Però l’afectació també la veiem amb la gran, de P3. Era el seu primer curs escolar, així que a hores d’ara, se li fa difícil assimilar com hauria anat tot plegat. Però d’un dia per l’altre es va trobar tancada a casa, fent família al 100%, gaudit i enyorant a parts iguals. Esperant les videotrucades de la mestra i els companys, mirant de comprendre què havia passat. Crec que quan sigui més gran, es cansarà de sentir-me explicar la mateixa anècdota pandèmica: quan vam poder començar a anar al parc, ens la vam trobar amagada darrere d’uns arbustos, abraçant-se (amb la mascareta posada), a les dues amigues que havíem trobat. Amagar-se dels pares per abraçar-se, la màxima rebel·lió d’uns nens als que ens hem passat mesos dient: “No toquis, no caiguis, no t’apropis, renta’t les mans”. Generació Covid, no?
La generació Covid també seran totes aquelles famílies que han vist com s’anomenava conciliació a supervivència i teletreball a "fer el que puguis". O totes i cadascuna de les persones que amb el seu sobreesforç laboral (en l’àmbit de la salut, però també de l’educació, i moltíssims més), han mirat de que tot anés menys malament. Tothom que ho ha viscut sol i ho ha passat millor o pitjor del que esperava. De totes les edats, de tots els racons. Perquè les seqüeles seran moltes, i les anirem trampejant com millor sabrem, o com millor podrem.
La generació Covid no té una franja d’edat concreta: es tracta de totes aquelles persones que hem viscut, i sobreviscut, aquest impàs entre la vella vida, la nova norma, i les incerteses futures. I la tristesa dels que ja no hi són. Tots els que hem coincidit en un espai-temps concret amb la pandèmia, i això ha trastocat el que havíem viscut fins ara.
Perquè la generació Covid podrien ser tots aquells joves que han hagut de fer els exàmens de Selectivitat en un entorn encara més tens del que ja caracteritza aquestes proves. Amb la incertesa d’un ball de dates, amb unes classes finals estranyes, i amb una tensió encara més tensa. Aquesta setmana era inevitable pensar-les i pensar-los, i intentar enviar-los escalf.
Però potser el títol de la generació Covid li hauríem de donar a les criatures nascudes en pandèmia; amb protocols estranys, sense visites, amb encara més incerteses de les que acompanyen aquest moment en situacions més convencionals. Tot i que potser no haurien de ser els nounats, sinó les seves famílies, que hauran viscut d’una manera encara més estranya un part i un post-part amb unes noves regles de joc carregades de dubtes, les batejades com a generació Covid. Però encara n’hi ha més: que me’n dieu de totes les persones que han viscut l’embaràs en aquests temps? O encara millor: totes aquelles que s’han embarassat en els darrers mesos? Qui s’atreveix a no dir-los generació Covid?
Tot i que penso en la meva criatura petita, i crec que sens dubte ella també és generació Covid. Els nascuts al 2019, que han passat els primers mesos de vida tancats a casa, i han assimilat ràpidament com a normal veure als adults amb mascaretes. A casa, la petita, ha après a fer el gest de rentar-se les mans. No li hem ensenyat, però ha vist repetidament com ho fèiem. No sap que no és normal gaudir de tantes hores amb el pare i la mare a casa, i que tot i tot, el que ha (i hem) viscut, és una anormalitat familiarment boja, però molt bonica.
Però l’afectació també la veiem amb la gran, de P3. Era el seu primer curs escolar, així que a hores d’ara, se li fa difícil assimilar com hauria anat tot plegat. Però d’un dia per l’altre es va trobar tancada a casa, fent família al 100%, gaudit i enyorant a parts iguals. Esperant les videotrucades de la mestra i els companys, mirant de comprendre què havia passat. Crec que quan sigui més gran, es cansarà de sentir-me explicar la mateixa anècdota pandèmica: quan vam poder començar a anar al parc, ens la vam trobar amagada darrere d’uns arbustos, abraçant-se (amb la mascareta posada), a les dues amigues que havíem trobat. Amagar-se dels pares per abraçar-se, la màxima rebel·lió d’uns nens als que ens hem passat mesos dient: “No toquis, no caiguis, no t’apropis, renta’t les mans”. Generació Covid, no?
La generació Covid també seran totes aquelles famílies que han vist com s’anomenava conciliació a supervivència i teletreball a "fer el que puguis". O totes i cadascuna de les persones que amb el seu sobreesforç laboral (en l’àmbit de la salut, però també de l’educació, i moltíssims més), han mirat de que tot anés menys malament. Tothom que ho ha viscut sol i ho ha passat millor o pitjor del que esperava. De totes les edats, de tots els racons. Perquè les seqüeles seran moltes, i les anirem trampejant com millor sabrem, o com millor podrem.
La generació Covid no té una franja d’edat concreta: es tracta de totes aquelles persones que hem viscut, i sobreviscut, aquest impàs entre la vella vida, la nova norma, i les incerteses futures. I la tristesa dels que ja no hi són. Tots els que hem coincidit en un espai-temps concret amb la pandèmia, i això ha trastocat el que havíem viscut fins ara.