REPORTATGE

Els serveis socials del Raval, al límit: «Només podem apagar focs»

Els treballadors que atenen veïns en situació vulnerable reclamen a l'Ajuntament un canvi de model per fer front a la crisi

per Andreu Merino , 11 de juliol de 2020 a les 08:15 |
Els treballadors dels serveis socials del Rava alerten de les conseqüències de la crisi al barri | Bernat Cedó
"Estem fent de bombers. Només podem apagar focs". Així resumeix el seu dia a dia una treballadora dels serveis socials municipals del Raval, a Barcelona, en una conversa amb NacióDigital. La crisi derivada de la pandèmia ha colpejat un dels barris més pobres de la capital i ha portat al límit els empleats municipals que atenen els veïns, que han constituït el col·lectiu Raval Social. 


Dimecres passat van visibilitzar les seves demandes amb una concentració a la plaça del Pedró. Allà van llegir un manifest en què exigien a l'Ajuntament més recursos i un canvi de model. Van fer públiques les reivindicacions, asseguren, després de no haver rebut resposta de l'Institut Municipal de Serveis Socials. "Ve una crisi molt forta i l'Ajuntament no té cap pla per frenar-la al Raval", diu un altre treballador dels serveis socials.

Un tercer assegura que l'epidèmia ha provocat l'arribada cada setmana als serveis socials de més d'un centenar de famílies noves, o que feia molt temps que no requerien ajuda. L'Ajuntament té dos punts d'atenció al barri -Raval Sud i Raval Nord- i entre els dos sumen més de 40 treballadors. Ara, treballen en torns rotatius d'una vintena per garantir les mesures sanitàries de prevenció però no han deixat de treballar mai presencialment. "Durant moltes setmanes érem la cara de l'administració per a molta gent perquè érem els únics que obríem", diuen els treballadors.


El que s'han trobat és, sobretot una saturació d'un servei ja exigit abans de l'epidèmia. "Al Raval acostumem a tractat casos multiproblemàtics. Famílies que al mateix temps tenen problemes de desnonaments, violència o salut", expliquen. L'increment d'usuaris durant la pandèmia, reconeixen, ha provocat que hagin hagut de prioritzar "qui no tenia res". La priorització també s'ha aplicat a l'hora d'atendre les necessitats i s'han hagut de centrar a atendre les més bàsiques: l'alimentació i l'habitatge. 

"Els bancs d'aliments estaven col·lapsats i les xarxes veïnals han aportat el suplement que necessitaven aquestes famílies", valoren, tot i que consideren que els serveis socials han cobert les necessitats alimentàries de tothom que s'hi ha dirigit. La cobertura de les necessitats, precisament, ha estat en el punt de mira després que les xarxes veïnals hagin denunciat repetidament que l'Ajuntament no atenia tothom que ho necessitava.


De fet, la Xarxa de Suport Mutu del Raval i el Sindicat d'Habitatge del barri han ocupat l'antiga escola Massana per convertir-la en un centre d'atenció social comunitari. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, sempre ha defensat que els serveis socials han ofert ajuda a tothom que l'ha demanat, però ha reconegut la possibilitat que hi hagi veïns que hagin quedat desprotegits.

La crisi que vindrà

Pel que fa a l'habitatge, avisen que el pitjor ha d'arribar. "Molta gent no ha pagat lloguer i vindran molts desnonaments", preveuen. Recorden que molts veïns viuen en habitatges de manera no regularitzada, ja sigui a través de l'ocupació o el relloguer. Això els impedeix demanar ajudes per pagar el lloc on viuen.

Això se suma a una precarietat laboral que ha anat en augment. "Molts encara no han cobrat els ERTO", diuen. "Hi ha molta gent que ha viscut tirant de la targeta de crèdit. Entre això i el lloguer que han deixat de pagar, van acumulant deute", insisteixen.

Per això reclamen a l'Ajuntament un model d'atenció social adaptat a la realitat del Raval. "La solució no és només disposar de més professionals", asseguren. En canvi, consideren que el canvi de model ha de garantir que els professionals que treballin als serveis socials del barri tinguin prou eines per atendre una població que en molts casos no parla català ni castellà, que no té accés a eines informàtiques, que és d'origen migrant i que treballa en l'economia submergida. "S'ha de pensar en la realitat de cada territori, ser més àgil i eliminar burocràcia", reclamen.

Quan posen aquestes demandes sobre la taula ho fan reclamant també que se'ls tingui en compte a l'hora de dissenyar un nou model de serveis socials. Per ara, expliquen que no han rebut resposta a les seves reivindicacions per part de l'Ajuntament. El seu dia a dia, per ara, continuarà consistint a apagar focs i fer de "bombers".






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació