Jéssica Albiach: «El Govern està demostrant incompetència en la gestió del Segrià»

Fa anys que el Parlament enllaça una situació inèdita rere l'altra. Ara, arran de la pandèmia. Buidor, circuits d'entrada i de sortida, gels hidroalcohòlics arreu i diputats, uixers i periodistes amb mascareta. La presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach (València, 1979), ens rep al seu despatx amb les finestres i les portes obertes. El seu partit, com tots, es prepara per un setembre de previsible precampanya electoral. Ella, ja ha estat escollida cap de llista. 

Abans, però, continuem en plena pandèmia. El focus és ara al Segrià i els comuns són molt crítics amb la gestió del Govern. Al mateix temps, estan negociant amb el vicepresident Pere Aragonès l'ampliació dels pressupostos per fer front a la crisi. I hi ha una taula de negociació amb la Moncloa en l'aire que Albiach assenyala que JxCat està torpedinant. En aquesta entrevista ho explica, de la mateixa manera que reconeix les dificultats per arrossegar el PSOE a acceptar l'impost a les grans fortunes o un referèndum sobre la monarquia.

- La setmana passada, el vicepresident Pere Aragonès ens deia en una entrevista que volia pactar amb vostès en deu dies l'ampliació dels pressupostos que es preveu que sigui aprovada el 21 de juliol. De dies n'han passat ja 7. Estan negociant?

- Aquesta setmana s'ha posat en contacte amb mi el vicepresident Aragonès per veure com podíem reprioritzar els pressupostos i li he sigut molt sincera. Hi ha pressupostos a Catalunya des del 24 d’abril. Jo considero que la repriorització d'aquests pressupostos hauria d'haver començat el dia 25, i a més a més som conscients que la major part de la partides ja estan compromeses. Així que, òbviament seurem a veure els números, però també li he volgut ser molt realista. Nosaltres haguéssim preferit treballar-ho amb temps i creiem que no només ha de ser amb nosaltres sinó afegir-hi el PSC i la CUP, que pensem que poden tenir uns quants punts en comú. Hem vist que durant totes aquestes setmanes el Govern ha tirat milles en solitari, nosaltres consideràvem que, a més d'aquests partits també havien de participar les forces socials. Per tant, ho veig amb escepticisme. 

- Quines són les seves condicions per aprovar aquesta ampliació? 

- Clarament, les residències n'ha de ser un. També el blindatge de la sanitat pública i les condicions dels professionals sanitaris. No compartim aquesta gratificació dels treballadors i treballadores feta per rang i no per exposició al virus o càrrega de feina. I també necessitem començar a treballar ja en un replantejament del model industrial. Vam proposar un nou pacte nacional per la indústria, el que teníem fins ara no estava pràcticament executat i hem vist que no hi pot haver subvencions i diners públics per a les indústries que no garanteixin la permanència dels llocs de treball. No pot tornar a passar un altre cas com el de Nissan. Si hi ha diners públics en les empreses, la Generalitat i els governs han de poder participar en la presa principal de les decisions d'aquestes indústries. I hem de començar a treballar també en la formació dels treballadors i treballadores per a aquest nou repte que tenim, que és la transició ecològica. 

"La negociació dels pressupostos no només ha de ser amb nosaltres sinó que s'hi ha d'afegir el PSC i la CUP"

 
- Aragonès també els va retreure que no donessin suport a l'hora de reclamar a la Moncloa un dèficit de l’1% i deixava caure que potser han oblidat que toca fer polítiques keynesianes. 

- Crec que amb l'escut social que està tirant endavant el govern central dir que ens estem oblidant de les polítiques keynesianes és injust i no s'ajusta a la realitat. Seguirem batallant per un nou objectiu de dèficit perquè considerem que és el moment de seguir-nos centrant en les persones. Però també estem enmig d'una negociació amb Europa per veure finalment quines transferències ens arriben i, de tots els diners, quins són transferències i quina part són préstecs. 

- Quina lectura fa de què la vicepresidenta Nadia Calviño s'hagi quedat sense la presidència de l'Eurogrup? 

- És una notícia dolenta, i no només per a nosaltres que hi compartim govern, sinó que és dolenta per a tota la ciutadania i fins i tot per al projecte europeu. És fer passes enrere. Necessitem donar una sortida diferent a la de la crisi del 2008 i, la veritat, que hagi guanyat la presidència de l'Eurogrup una persona que ve d'un paradís fiscal i, a més, amb el suport explícit d'altres països com Luxemburg o Malta que formen part d'aquest paradís fiscal, crec que no ens fa avançar. S'hauria de replantejar com es fan aquestes votacions. Ara mateix, és un país, un vot. Però Calviño tenia el suport dels països que representen el 83% de la ciutadania europea davant de la resta de vots, que havien anat a parar al ministre de finances irlandès i que veiem que només representen el 17% de la població. 

- Aquesta setmana han debatut i votat sobre les residències. Vostès van estar en contra de la llei de contractes i serveis, l'anomenada llei Aragonès, que establia que el preu no fos el criteri més important per fer una concessió d'un servei. El seu model és que tot el sistema sigui públic i amb treballadors públics? 

- Nosaltres no estem en contra d'una llei de concertació. De fet, considerem que cal, però s'ha de fer bé. Establim tres capes. La capa més gran hauria de ser la de la gestió directa pública. A partir d'aquí, caldria una llei de concertació per a tots els serveis que està prestant el tercer sector. I, finalment, la tercera capa, la més residual, que seria per a aquells serveis on no arriba la gestió directa pública i la concertació per a la mercantilització. El que veiem és que la llei es va fer d'esquenes a les entitats. No reneguem d’una llei de concertació, sinó de la manera en com estava feta aquesta llei. - En el cas de les residències, el sector privat hi ha de tenir presència? 

- Ara mateix hi ha 64.000 persones grans a Catalunya que estan en mil residències. Més de la meitat d'aquestes residències estan en mans de mercantils. Principalment de quatre, que són les grans, i que tenen un model de macrocentre. Considerem que la vida de la gent gran no pot estar en mans d'aquells que en volen fer negoci perquè sempre miraran més pels seus beneficis que per la cura de les persones grans. Per tant, jo crec que no hauria de participar el sector privat amb afany de lucre en la gestió de les residències. Considerem que ha de ser públic o concertat amb el tercer sector i sense afany de lucre. 
 
- Durant el debat sobre les residències, vostès van recordar a l'hemicicle que la pandèmia ha estat provocada per un virus. A la política s'oblida això massa sovint? 

- Hi ha determinats temes dels quals no pots fer una arma partidista. Igual que quan s'estava centrant tota l'atenció en la gestió del govern central insistíem que era una situació d'alta complexitat enmig d'una pandèmia mundial i que cap govern estava preparat, hem volgut fer justícia i dir exactament el mateix ara que ho està gestionant tot el Govern de la Generalitat. Ara bé, no és el mateix que t'agafi aquest virus amb uns serveis públics malmesos i retallats per les polítiques d'austeritat de fa deu anys, a que t'agafi amb un sector sanitari on la primària està reforçada. Malauradament, hem de dir que no estem entenent quines decisions està prenent ara mateix el departament de Salut.
 No entenem que per als rastrejos i la xarxa de vigilància es vulgui contractar Ferrovial per prop de 18 milions d'euros en comptes de reforçar amb aquests diners la primària. No entenem que des del 28 de maig no tinguem un director de l'Agència de Salut Pública quan és la màxima autoritat en brots infecciosos i epidèmies. No entenem, com deia abans, aquesta gratificació que no ha arribat al personal de neteja, i un 30% del qual s'ha arribat a infectar, o a la gent del transport sanitari o de les visites domiciliàries. Per tant, no estem entenent que aquests grans consensos que sí que estan a la ciutadania i que moltes vegades els grups parlamentaris reconeixen en paraules, a l'hora de votar no es reflecteixi en els resultats.    

- Creu que el comandament únic assumit pel govern espanyol per gestionar la pandèmia va ser un error? 

- El comandament únic anava associat a un estat d’alarma que era necessari per restringir la mobilitat entre territoris i que crec que s'ha demostrat eficaç per lluitar contra aquest virus. Però jo crec en la cogovernança del govern amb les autonomies i també del Govern de la Generalitat amb els municipis. I en aquest darrer cas no sempre ha estat així. 

- Però costa identificar quines propostes impulsades pel govern espanyol van ser a proposta de les autonomies. 

- Vull recordar que Catalunya mai ha perdut la competència en salut. De fet, es va veure ampliada perquè van poder accedir a la sanitat privada. Pel que fa a la residències, la gestió és del Govern i l'àmbit educatiu, també. 

- Durant el debat sobre la gestió de les residències, el conseller Chakir El Homrani va denunciar que el vicepresident Pablo Iglesias es va comprometre a enviar a les autonomies equips de protecció per a les residències però que mai van arribar. Li consta que això fos així? 

- Jo no tenia constància d'aquesta realitat, el que sí que sé és que quan el govern central va parlar de la compra de material sanitari estava clar que era complementari a la compra dels territoris. De fet, Ximo Puig mai va aturar la compra de material sanitari i ara mateix té tres magatzems de cara als possibles rebrots. - Com definiria la gestió que està fent el Govern de la situació al Segrià?   

- En el tema del confinament domiciliari, qui ha de dir la seva són els experts. Però crec que el Govern de la Generalitat està demostrant certa incompetència en la gestió del Segrià. Em pregunto què diria el president Torra si en aquests moments hagués de donar explicacions el govern central sobre la situació i el rebrot del Segrià. Crec que la mascareta 24/7 no pot tapar la incompetència que està demostrant el Govern de la Generalitat amb Lleida quan van haver de ser les pròpies patronals de les residències les que van decidir que tornaven a la fase 3 perquè el Govern no responia.

Els rebrots s'estan detectant principalment en l'àmbit de treball i no s'estan inspeccionant si els treballadors tenen condicions laborals adequades. No s'ha exigit a les empreses una modificació dels protocols i, més enllà de recomanacions no vinculants, poca cosa s'ha fet. I en el cas de Lleida, tenim un problema greu, s'ha de regularitzar la situació de les persones migrades, no ens cansarem d'insistir-hi al govern central.   
 
- Com encaixen des dels comuns que el govern espanyol hagi consolidat el vincle amb Ciutadans més enllà de l'estat d’alarma? 

- Tenim claríssim que hem de refer les confiances, que crec que no s'han perdut, i consolidar el bloc de la investidura. Crec que les votacions de Cs amb el govern central han estat circumstancials. I aquí em pregunto si qui s'ha mogut de posició és el govern central o Ciutadans. De fet, ens posem les mans al cap amb l'actitud de Ciutadans quan és la mateixa que està tenint la resta de la dreta europea en altres països com Portugal. El que és estrany és la que està tenint el PP, que s'està deixant marcar el pas per un pacte amb l'extrema dreta de Vox. Moltes vegades és difícil diferenciar el posicionament d’un i l'altre.

L'actitud de Cs no ens hauria de sorprendre tant perquè és la que està tenint la dreta a la resta d’Europa. És evident que no s'ha mogut el govern central, qui s'ha mogut és Ciutadans. Si volen donar suport a mesures com l'ingrés mínim vital, doncs ho hem de celebrar, però el que està clar és que per a nosaltres la prioritat és consolidar el bloc de la investidura. I els partits independentistes i catalanistes el que han de fer és col·laborar en els pressupostos generals de l'Estat perquè cap català es quedi enrere. 

"Crec que les votacions de Cs amb el govern central han estat circumstancials"

 
- Entén, però, que ERC no vulgui ser en un acord de pressupostos on hi sigui la dreta que representa Ciutadans? 

- No és que cregui que ERC es pugui sentir incòmoda perquè Cs doni suport als pressupostos, és que crec que les propostes que portarem als pressupostos faran sentir incòmode Ciutadans. A ningú se li escapa qui és Ciutadans, és el partit de la recentralització i de les polítiques neoliberals. Així com amb el PSC i ERC estem d'acord amb un impost a les grans fortunes, Cs hi està en contra. 

- El PSOE també hi està en contra. 

- El PSOE també, però perquè ho negociarem en els pressupostos. El tema del finançament de l'educació pública: hem vist com en la votació de la taula de reconstrucció al Congrés nosaltres proposàvem que l'increment es destinés a l'educació pública i no en la concertada, i Cs hi ha votat en contra, com PP i JxCat. Hem de veure quins són els acords de les forces progressistes i, a partir d'aquí, tirar endavant. 

- Pot garantir que en aquests pressupostos hi haurà un impost a les grans fortunes? 

- Encara no s'han començat a negociar, el que puc garantir és que treballarem perquè així sigui. - Podem no té capacitat, des del govern, per reclamar al PSOE que prioritzi acords amb les forces de la investidura? 

- En cap cas s'han abandonat les aliances que s'han teixit durant la investidura. I hi ha més contactes dels que coneixem entre el PSOE i ERC. 

- De moment, no donen fruits. 

- En el darrer acord de l'estat d’alarma crec que ERC va ser conscient que s'havia equivocat en les anteriors dues votacions i estic convençuda que aquestes converses seguiran i vull recordar que tindrem la taula de diàleg. Tenim un govern central disposat al diàleg i vam veure aquesta setmana al ple del Parlament com JxCat votava en contra d'una moció d'ERC a favor de la taula. Per tant, primer haurien de posar-se d'acord sobre si volen diàleg o no. Estic convençuda que ERC el vol, el que no tinc tan clar és que JxCat el vulgui. Per tant, es dificulta quan hi ha un Govern que està fracturat i on una part vol dialogar i una altra no. 
 
- Què està fent Podem per recuperar aquesta majoria de la investidura i per garantir la reunió de la taula de negociació al juliol? 

- Òbviament, nosaltres també tenim reunions i converses amb ERC i amb el partit socialista. Però volem ser prudents i, per experiència, tenim clar que algunes converses, com més discretes siguin, millors fruits donen. 

- Tenint en compte el context preelectoral, pot sortir-ne algun acord de la reunió?

- La taula de negociació, malgrat l'ambient preelectoral, hauria de reunir-se. Però perquè es concreti la taula el primer que ha de fer el Govern és posar-se d'acord i decidir si es produeix aquesta taula. Estem veient com JxCat té una posició tancada, amb un escepticisme absolut que no entenem a què respon, i que ERC sí que seria partidària del diàleg. No seria una bona idea que la taula s'utilitzés com una eina electoralista, però considero que no pot deixar de reunir-se. També hem de tenir clar que els resultats no seran immediats. Portem arrossegant un conflicte durant molts anys i, a situacions complexes, les mesures són complexes.
 

"Ara mateix, qui està bloquejant la taula de diàleg no és el govern central, sinó que és JxCat i la trencadissa que hi ha al Govern"

 
- Creu que el PSOE és proactiu a l'hora d'aconseguir que es reuneixi la taula?

- Ara mateix, qui està bloquejant la taula de diàleg no és el govern central, sinó que és JxCat i la trencadissa que hi ha al Govern. Diversos membres del govern central s'han manifestat a favor de la taula i tenim clar que el diàleg i la negociació és l'única eina per resoldre el conflicte.

- Esquerra sosté que hi va a demanar l'autodeterminació i l'amnistia, però el govern espanyol no ha explicat quina és la seva proposta. Què hauria de proposar segons vostè el govern espanyol i què és factible que proposi?

- La taula de diàleg porta dues reunions. En necessitem unes quantes més perquè doni fruits. Per un costat hi ha la llibertat dels presos, que per a nosaltres és innegociable. Ara tenim el tercer grau, que veurem quin és el comportament de la Fiscalia, i creiem que és una bona notícia tot i que el que volem és la llibertat definitiva. Per a la taula sempre hem dit que hi havia unes propostes immediates i unes propostes més a mig termini. Pel que fa a les immediates: blindar l'autogovern, blindar el català, una reforma del sistema de finançament i el pagament del deute històric amb Catalunya en infraestructures, dependència i Mossos. A partir d’aquí, considerem que la proposta que sorgeixi de la taula ha de ser votada i referendada per tots els catalans i catalanes. 

- Diu que la situació dels presos és inacceptable i insostenible. Fa tres anys, al ple del 27-O, vostè va ser una de les diputades que va ensenyar el 'no' per deixar clar el seu vot i evitar responsabilitats penals. Ho tornaria a fer? 

- Vull recordar que aquella va ser la votació de la declaració unilateral d'independència, que la resta de formacions van marxar del ple. De fet, nosaltres érem els únics que no donàvem suport i ens vam quedar a votar perquè considerem que s'ha de poder votar tot. No hi ha cap responsabilitat penal per aquella votació en funció del sentit del vot. Hi ha hagut responsabilitat penal per als membres de la mesa per permetre aquella votació, però no en funció de l'orientació de vot. Crec que s'ha creat una certa llegenda urbana que quan ensenyaves el vot acabaves criminalitzant els que votaven en sentit contrari, però no hi havia una responsabilitat penal pel sentit a favor o en contra. 
 
- Aquell 27 d’octubre creia que s'aniria tan lluny en l'exigència de responsabilitats penals i les condemnes? 

- Vèiem que hi havia un estat repressor que estava perseguint l'independentisme. Segurament no érem conscients que arribarien tan lluny. 

- Les enquestes són enquestes, però arran de l'última: si el vot a favor de la independència superés el 50% a les pròximes eleccions catalanes, creu que canviaria alguna cosa en termes de negociació amb el govern espanyol? 

- En aquesta enquesta hi ha un 50% d’indecisos i un 43% que estaria a favor d'un govern d'esquerres. En tot cas, crec que l'actitud del govern central no ha de ser només en funció dels resultats electorals a Catalunya. La democràcia, democràcia és. I la solució del conflicte entre Catalunya i Espanya ha de poder ser votada pels catalans i catalanes independentment de les eleccions. 

- Si aquesta majoria per sobre del 50% es donés i es continua negant l'autodeterminació, creu que la via unilateral es pot veure reforçada? 

- Per a mi el gran problema de la via unilateral és que deixa enrere ara mateix la majoria de catalans i catalanes. En funció de quin sigui el resultat, veuríem. Però la independència del país no es pot fer amb el 51% i sense reconeixement internacional. És seguir donant-se cops contra un mur. La solució ha de ser votada i s'ha d'acceptar el resultat que sigui. Ara, crec que la via unilateral s'ha demostrat fracassades i només ha generat frustració i impotència. Fins i tot en el mateix Govern, quan estava preparant la via unilateral, i ho hem llegit en alguns llibres, no tothom la contemplava de la mateixa manera. Hi ha qui la contemplava per tenir més força per negociar amb el govern central mentre que a la ciutadania no se li estava dient exactament això, se li estava dient que es podia fer efectiva la República. 

"La independència del país no es pot fer amb el 51% i sense reconeixement internacional. És seguir donant-se cops contra un mur"

 
- Van anunciar fa tres setmanes que presentarien mocions als ajuntaments per forçar el PSOE a acceptar una comissió d'investigació sobre la monarquia al Congrés. Han començat ja? 

- Doncs no ho sé, la veritat. Suposo que en alguns municipis sí però no tinc el llistat. La monarquia, com sempre hem dit, és una institució caduca, obsoleta i tacada de corrupció. Directament crec que no només és un problema d'aquesta monarquia en concret, sinó d'aquesta fórmula per la qual la ciutadania no pot escollir qui és el seu cap d'estat i ve imposat per sang. 

- Aquesta hauria de ser la legislatura del referèndum sobre la monarquia a Espanya? 

- Nosaltres tenim al nostre programa un referèndum sobre la monarquia. Però està clar que formem part d'un govern de coalició on l'altre partit, malauradament per la correlació de forces, surt guanyant i no està per aquesta labor. De totes maneres, jo crec que una cosa és el posicionament dels dirigents del PSOE i una altra la de bona part de la ciutadania i dels votants socialistes, que crec que moltes vegades són més republicans que els seus propis dirigents. 
 
- Poca esperança, doncs, de veure-ho en aquesta legislatura? 

- Jo crec que s'ha de seguir treballant. Dubto que en aquesta legislatura el PSOE es mogui. 

- És creïble la proposta del president Sánchez sobre l'aforament del rei emèrit tenint present que els socialistes continuen oposant-se a la comissió d'investigació al Congrés? 

- Crec que sí que és creïble. La situació de la monarquia i del rei emèrit està arribant a tal punt d'escàndol que és insostenible per a qualsevol partit que vulgui parlar de regeneració democràtica o en un sistema sa continuar vinculant aquesta inviolabilitat a impunitat, que és el que estava passant fins ara. La monarquia té privilegis en tots els sentits i crec que, independentment fins i tot de la corrupció que se li està atribuint, aquesta situació de privilegis no està a l'alçada d’una democràcia del segle XXI.    
 

"La situació de la monarquia i del rei emèrit està arribant a tal punt d'escàndol que és insostenible per a qualsevol partit que vulgui parlar de regeneració democràtica"

 
- Vostè serà la cap de llista dels comuns a les pròximes eleccions catalanes. Es presentarà amb el nom d’En Comú Podem?

- Sí.

- Per tant, Catalunya en Comú queda desterrada com a marca electoral?

- Ens presentarem com En Comú Podem. 

- Es presenten a les eleccions en coalició amb Podem. Té lògica que Noe Bail, que va guanyar les primàries del partit per ser cap de llista, sigui la seva número dos? 

- Ara mateix, a Catalunya en Comú tenim una part del procés pendent perquè amb el confinament vam aturar el procés. Encara no hem activat el nou calendari per triar la resta de la llista, però en funció d'aquesta negociarem amb Podem per veure com s'acaben integrant. - Però tindria lògica? 

- No és una qüestió de lògica, és qüestió de seure a parlar per veure quina és la llista i el seu ordre en funció d'experiència, de perfils, de cremallera i paritat. Hi ha molts elements. 
 
- Les enquestes són enquestes, però sembla difícil que vostès puguin guanyar les eleccions. El que no és tan difícil és que hagin de gestionar una oferta per formar part del Govern. Quines són les seves condicions i línies vermelles? Estarien vostès disposats a formar part d’un Govern on hi hagués l'espai de l'antiga Convergència com a Lleida? 

- Aquestes eleccions són importants primer perquè el Govern està fracturat i perquè no tenen un full de ruta compartit ni pel que fa a la relació amb el govern central ni pel programa per conduir Catalunya. Per tant, la ciutadania ha de decidir cap a on vol que vagi aquesta reconstrucció, si per la vessant social o en funció d'antigues receptes com BCN World o la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret. A partir d’aquí, Catalunya mereix un bon Govern, sòlid i cohesionat, que és el que no tenim ara. I que sigui a partir de les forces progressistes. 

"Nosaltres no considerem que JxCat sigui una força progressista. És una força que no vol diàleg, continua mantenint el finançament per a les escoles concertades i ha votat en contra de desmercantilitzar les residències"

 
Nosaltres no considerem que JxCat sigui una força progressista. És una força que no vol diàleg, continua mantenint el finançament per a les escoles concertades, ha votat en contra de desmercantilitzar les residències. Per tant, és una força amb la qual no compartim pràcticament res, només la llibertat dels presos i les preses polítiques. Considerem que el nou govern, entenent la diversitat de posicionaments de les forces progressistes, s'ha de treballar en base a un programa i aquest programa ha de ser blindar salut, desmercantilitzar el model de dependència, el diàleg, apostar per l'educació pública i revertir la situació d'anomalia amb la preponderància de l'escola concertada i un nou model industrial. 

- Així doncs, aposten per un govern amb ERC i el PSC o amb la CUP? 

- No m'agrada parlar de fórmules, primer haurem de llegir les urnes. Forces progressistes són les que vostè ha comentat. En funció d’aquí mirarem en què ens podem posar d'acord. Crec que seria un error posar per davant tot allò que ens separa en lloc de tot allò que ens uneix.