10
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
20:58h
Si fos per Quim Torra, Laura Borràs encara seria consellera de Cultura. Si fos per Quim Torra, Laura Borràs no hauria anat al Congrés dels Diputats com a cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid. Si fos per Quim Torra, Laura Borràs seria la seva successora al Palau de la Generalitat. "Avui també som aquí per reconèixer el talent d'una de les millors persones que tenim al país", assegura el president de la Generalitat en la presentació d'El poder transformador de la lectura (Ara Llibres) a la nova sucursal de la llibreria Ona, al centre de Barcelona. Una frase, la de Torra, que no és indiferent en un moment en què a JxCat ja s'hi dibuixa, a banda de la formació d'un nou partit -ara que Carles Puigdemont ja controla les sigles-, una cursa per veure qui és el candidat efectiu.
Borràs és una de les aspirants i, si es compara la presentació d'aquest divendres amb la que hi va haver ahir exactament al mateix recinte a càrrec de Jordi Puigneró -acompanyat, en el seu cas, per Pilar Rahola-, surt victoriosa en quant a públic. Amb el recinte ple -seguint, per descomptat, les mesures sanitàries-, l'exconsellera de Cultura ha desplegat carisma i proximitat, possiblement els seus millors atributs. Els assistents són més activistes que institucionals i, de fet, els càrrecs electes que l'acompanyen s'asseuen a la planta de dalt. Hi ha, per descomptat, membres de la war room del president com Francesc de Dalmases i Josep Costa, vicepresident del Parlament. De membres del Govern, Torra a banda, només hi ha Mariàngela Vilallonga, de Cultura.
El concepte anglosaxó de war room serveix per definir el centre de comandament dels qui porten l'estratègia política, i és el que va unir Torra, Borràs, Dalmases i Costa. Els tres primers van compartir despatx fins que el president va arribar a Palau, però continuen mantenint contacte. Hi són cada vegada que cal prendre una decisió rellevant -són assidus a la Generalitat cada vegada que hi ha un horitzó transcendent al davant-, però entre alguns d'ells es coneixen d'abans. Torra i Borràs, per exemple, van coincidir ja el 2012 en un acte d'Artur Mas, i després en alguna conferència. No es van trobar fins que, ja enrolats a JxCat, van anar la tardor del 2017 a veure Puigdemont a Waterloo.
La conversa entre el president i l'exconsellera transcorre entre referents literaris -el mite de Prometeu, El Quixot de Cervantes- desemboca en la situació política, que Torra defineix com a kafkiana, especialment quan es refereix al cas que l'afecta al Tribunal Suprem. "Desitjaria trobar-me en un llibre de Kafka que on em trobo ara. És surrealista, una bogeria, una mena de gran laberint. La manifestació d'una injustícia que troba qualsevol camí contra la dissidència", assenyala Borràs, orgullosa de la feina feta al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La Fiscalia li demana quinze anys de presó per quatre delictes basats en el presumpte fraccionament de contractes.
"Era molt feliç com a directora de la ILC", apunta Borràs. Torra, amb un ironia, li fa saber que es pensava que el seu orgull més gran havia estat ocupar la conselleria de Cultura. La cap de files de JxCat a Madrid recorda -també ho fa el president- que es va dedicar a penjar, quan era diputada al Parlament, fragments de poemes que formaven part d'una campanya de la Institució. "Tu t'ho has llegit tot!", exclama amb admiració. Li pregunta, de passada, si pot continuar obrint llibres ara que Madrid l'ocupa durant boan part de la setmana. Ella respon que sí, que ho necessita, i recorda que Inés Arrimadas l'ha seguit fins a Madrid. "Allà tot és més hostil, en general", assenyala l'exconsellera.
"Tothom crida molt, és salvatge", apunta. Quin llibre li regalaria a Santiago Abascal, líder de Vox? "Això és una pregunta trampa, no sé què li llegiria. Molts clàssics, segurament la Bernat Metge al complet", respon l'exconsellera . I al Pedro Sánchez "que vol dialogar", puntualitza Torra? "No cal que li regalem Maquiavel, que ja l'ha llegit. Li faria llegir Ausiàs March. El tindríem enfeinat una bona estona i li faria entendre el valor de ser capaç de mantenir la paraula", assenyala Borràs. I quin hauria de ser llibre de capçalera dels votants de l'1-O? "Els recomanaria el que acaba de publicar Josep Costa: Eixamplant l'esquerda (Comanegra)". Un spoiler, perquè encara no ha sortit.
Borràs és una de les aspirants i, si es compara la presentació d'aquest divendres amb la que hi va haver ahir exactament al mateix recinte a càrrec de Jordi Puigneró -acompanyat, en el seu cas, per Pilar Rahola-, surt victoriosa en quant a públic. Amb el recinte ple -seguint, per descomptat, les mesures sanitàries-, l'exconsellera de Cultura ha desplegat carisma i proximitat, possiblement els seus millors atributs. Els assistents són més activistes que institucionals i, de fet, els càrrecs electes que l'acompanyen s'asseuen a la planta de dalt. Hi ha, per descomptat, membres de la war room del president com Francesc de Dalmases i Josep Costa, vicepresident del Parlament. De membres del Govern, Torra a banda, només hi ha Mariàngela Vilallonga, de Cultura.
El concepte anglosaxó de war room serveix per definir el centre de comandament dels qui porten l'estratègia política, i és el que va unir Torra, Borràs, Dalmases i Costa. Els tres primers van compartir despatx fins que el president va arribar a Palau, però continuen mantenint contacte. Hi són cada vegada que cal prendre una decisió rellevant -són assidus a la Generalitat cada vegada que hi ha un horitzó transcendent al davant-, però entre alguns d'ells es coneixen d'abans. Torra i Borràs, per exemple, van coincidir ja el 2012 en un acte d'Artur Mas, i després en alguna conferència. No es van trobar fins que, ja enrolats a JxCat, van anar la tardor del 2017 a veure Puigdemont a Waterloo.
La conversa entre el president i l'exconsellera transcorre entre referents literaris -el mite de Prometeu, El Quixot de Cervantes- desemboca en la situació política, que Torra defineix com a kafkiana, especialment quan es refereix al cas que l'afecta al Tribunal Suprem. "Desitjaria trobar-me en un llibre de Kafka que on em trobo ara. És surrealista, una bogeria, una mena de gran laberint. La manifestació d'una injustícia que troba qualsevol camí contra la dissidència", assenyala Borràs, orgullosa de la feina feta al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La Fiscalia li demana quinze anys de presó per quatre delictes basats en el presumpte fraccionament de contractes.
"Era molt feliç com a directora de la ILC", apunta Borràs. Torra, amb un ironia, li fa saber que es pensava que el seu orgull més gran havia estat ocupar la conselleria de Cultura. La cap de files de JxCat a Madrid recorda -també ho fa el president- que es va dedicar a penjar, quan era diputada al Parlament, fragments de poemes que formaven part d'una campanya de la Institució. "Tu t'ho has llegit tot!", exclama amb admiració. Li pregunta, de passada, si pot continuar obrint llibres ara que Madrid l'ocupa durant boan part de la setmana. Ella respon que sí, que ho necessita, i recorda que Inés Arrimadas l'ha seguit fins a Madrid. "Allà tot és més hostil, en general", assenyala l'exconsellera.
"Tothom crida molt, és salvatge", apunta. Quin llibre li regalaria a Santiago Abascal, líder de Vox? "Això és una pregunta trampa, no sé què li llegiria. Molts clàssics, segurament la Bernat Metge al complet", respon l'exconsellera . I al Pedro Sánchez "que vol dialogar", puntualitza Torra? "No cal que li regalem Maquiavel, que ja l'ha llegit. Li faria llegir Ausiàs March. El tindríem enfeinat una bona estona i li faria entendre el valor de ser capaç de mantenir la paraula", assenyala Borràs. I quin hauria de ser llibre de capçalera dels votants de l'1-O? "Els recomanaria el que acaba de publicar Josep Costa: Eixamplant l'esquerda (Comanegra)". Un spoiler, perquè encara no ha sortit.