16
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
17
de juliol
a les
19:08h
Actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. Aquesta és la presumpta trama que investiga la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola al Consell Esportiu de l'Hospitalet pel que fa un mes van ser detinguts dos regidors del PSC i el director de l'ens, segons la documentació a la qual ha tingut accés NacióDigital i que forma part de les proves acusatòries.
Els fitxers en mans de la investigació apuntarien que, malgrat que el Consell Esportiu de l'Hospitalet celebra sempre les assemblees generals a finals de novembre o principis de desembre, els seus responsables registraven anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a suposades assemblees celebrades la primera meitat de l'any que, en realitat, no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens.
Segons els documents consultats per aquest mitjà, el llistat d'assistents lliurat al Govern d'una suposada trobada de l'abril 2019 seria idèntic al de l'assemblea efectivament celebrada el desembre de 2018, així com quasi tot el contingut de l'acta sobre les informacions allí tractades, cosa que apuntaria a una falsificació per la via del plagi. Hi hauria, però, una diferència cabdal, i és que a la Generalitat se li reconeixeria uns ingressos i despeses a l'entorn dels 920.000 euros el 2018, mentre que, a les entitats del Consell, només se'ls hauria notificat, en una assemblea del novembre de l'any passat, un pressupost executat de quasi 410.000 euros, tal com es pot observar en els dos documents inferiors -el de l'esquerra és el repartit i aprovat a l'assemblea real, i el de la dreta, el lliurat al Consell Català de l'Esport-:
Per quin motiu s'elaborarien aquests dos documents, amb una diferència de prop de mig milió d'euros? L'atestat de la UDEF relatiu als escorcolls i el primer contacte amb els detinguts, al qual també ha tingut accés aquest mitjà, afirma que el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, hauria reconegut que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
Ara bé, per què reconeixeria llavors a la Generalitat la xifra real del pressupost? Aquest punt no es resol en l'atestat, tot i que podria respondre a un intent d'evitar que el Govern se sorprengués en constatar un nivell de despeses inferior al d'altres consells esportius d'àmbits territorials amb menor població, en disposar d'informació de tots ells. Com s'observa en les dades dels dos documents anteriors, el gruix dels ingressos es camuflarien reduint la quantitat rebuda dels participants a les activitats esportives de 601.059,9 euros a 88.221,47 euros, en el full repartit en l'assemblea real. Quant a les despeses, s'amagaria la meitat dels sous i bona part del cost de les activitats esportives.
La UDEF, a més, hauria intervingut 1.945 euros en una caixa del despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat. També se li va intervenir un sobre al seu domicili amb 1.260 euros en bitllets amb una indicació conforme provenia d'una AMPA, el qual avalaria que rebria "ingressos d'AMPA que no comptabilitzen i donant-los-hi una destinació arbitrària".
Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats que, en total, respondrien al mig milió d'euros de diferencial entre els tancaments real i falsificat, s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets, del qual la imatge inferior dreta en seria un extracte:
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara la testimoni a la UDEF. Entre els llistats de moviments d'aquesta altra caixa opaca, de fet, hi ha nombroses indicacions sobre "traspàs de caixa externa a interna" o similar.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, com el de la imatge inferior, el qual serviria en concret per fer un pagament relatiu a l'elaboració d'un llibre sobre els 30 anys del Consell Esportiu. Aquest sí que es va publicar i va ser retribuït amb uns 3.000 euros per a l'autor, en total, però sense la corresponent càrrega tributària. El mateix mètode s'hauria usat per justificar altres col·laboracions en activitats de l'ens, en les quals, segons els documents de la UDEF, hi haurien arribat a participar familiars d'un dels regidors investigats, Cristóbal Plaza.
Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili de Cristóbal Plaza i que es registrarien en el llistat de pagaments de la caixa B com a "Amazon - Formació" o similar, tot i que molts tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens.
Segons els documents consultats per NacióDigital, bona part dels llibres adquirits serien d'autoajuda, com "Ser feliç a Alaska: ments fortes contra vent i marea", "Les ulleres de la felicitat", "El mito del carisma: cómo cualquier persona puede perfeccionar el arte del magnetismo personal", "El arte de cautivar" o "Independízate del Papá Estado: empieza a invertir hoy y jubílate millonario".
Pérez-Reverte i Risto Mejide, a càrrec de l'esport local
També hauria rebut Plaza i pagat el Consell Esportiu la novel·la "El lleó jardiner", d'Elsa Punset, o llibres de mediàtics, com "X" de Risto Mejide, "La guerra civil contada a los jóvenes" d'Arturo Pérez-Reverte, "La desfachatez intelectual" d'Ignacio Sánchez-Cuenca o "El dilema de España" de l'economista i ara eurodipitat de Ciutadans Luis Garicano. En tres comandes a Amazon consultades per aquest mitjà, com la de la factura inferior, hauria sumat 1.000,8 euros bàsicament en llibres:
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com algunes multes de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit, com la de Cristóbal Plaza de la imatge inferior esquerra, però també tiquets de locals de còctels com el bar Mary Pickford, on, segons la imatge inferior dreta, s'hi van gastar 67 euros abonats després pel Consell Esportiu de l'Hospitalet.
Aquests i altres tiquets de bars o de dinars de paella, per exemple, formarien part de la denúncia i tindrien la seva justificació en els llistats de pagaments de la caixa B com a dietes o càterings. Així mateix, també s'abonarien peatges d'autopista o benzina sense que aquestes despeses anessin explícitament lligades a cap trajecte laboral, ja que no s'haurien usat els corresponents fulls de justificació de desplaçaments que, en canvi, sí que s'usaven per abonar col·laboracions en activitats esportives i similars.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per l'altre regidor investigat, el també primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu, Horacio Álvarez. Al final de l'informe, però, també firmen la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen.
En canvi, la pàgina web del Consell Esportiu no té cap apartat de transparència on publiqui els comptes, ja sigui els presentats en les seves assemblees o els registrats al Consell Català de l'Esport, malgrat que la llei de transparència obliga a fer pública la comptabilitat d'aquells ens que rebin més de 100.000 euros en subvencions públiques, xifra que, en aquest cas, es triplica llargament.
L'atestat de la UDEF, però, apunta que els comptes presentats i aprovats internament al Consell Esportiu i els lliurats a la Generalitat en anteriors exercicis presenten també diferències "similars" a la de 500.000 euros relativa a la del 2018 i a què ha tingut accés aquest mitjà, tal com hauria reconegut Eduard Galí a la Policia Nacional espanyola. Per tot això, s'investiga Alcázar, Plaza i Galí per uns presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals.
La denúncia, de fet, va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
La UDEF investiga la gestió feta durant els darrers anys, mentre els tres investigats es repartien les responsabilitats polítiques i tècniques al capdavant de l'ens. Les sospites d'irregularitats ja les va transmetre Graells a l'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diptuació de Barcelona, Núria Marín, a principis de febrer, moment en què es va impulsar una auditoria interna al Consell Esportiu. Quan va disposar de la documentació que suposadament avalava les seves sospites, el regidor denunciant va acudir a la policia.
L'atestat de la UDEF, de fet, apunta que, tot i no disposar de l'informe final perquè no estava enllestit, la Policia Nacional espanyola sí que va recollir la documentació i les anàlisis inicials de l'empresa encarregada. I en aquestes, "es reforçaven les denúncies inicialment formulades referides a dietes de dubtosa justificació i pagaments en efectiu fora del control d'hisenda pública i pagaments a monitors i altres".
A més de la caixa B, Graells va concretar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que l'auditoria no només era econòmica, sinó també procedimental, per verificar que les decisions preses derivaven dels acords corresponents en els òrgans pertinents de l'ens. Un obscurantisme que la investigació també analitza, ja que alguns dels documents assenyalarien, per exemple, que el Consell Esportiu va arribar a destinar part dels recursos a fons d'inversió, alguns de renda fixa i d'altres de mixta -amb més risc-, però sense que això ho validés l'assemblea de l'ens, un tràmit que hauria hagut de ser obligat.
Des del Consell Esportiu confirmen a NacióDigital algunes de les irregularitats, com la falsificació de la comptabilitat, afirmant que és una "pràctica habitual" pel fet que l'Ajuntament és molt estricte amb la justificació de les subvencions, ja que obliga a entregar factures i documentació del gruix de la despesa de l'ens i no només de la subvencionada. Per evitar tanta burocràcia, argumenten, s'informa al consistori i a les entitats membres del Consell d'un pressupost executat molt inferior al real. Curiosament, però, és el president de l'organisme, Cristian Alcázar, qui firma una comptabilitat per entregar a la Generalitat diferenciada de la que rep com a regidor d'esports de l'equip de govern municipal, enganyant-se a si mateix.
Fonts del Consell Esportiu afirmen, a més, que també és una pràctica habitual d'entitats com aquesta pagar les col·laboracions en negre, com si fossin quilometratge, lliures d'impostos. Igualment, reconeixen que no va tenir lloc cap assemblea l'abril del 2019 com la que es va notificar a la Generalitat i assumeixen que els fraus tributaris possiblement poden acabar comportant sancions. Ho atribueixen, però, a irregularitats menors i actituds poc ètiques molt esteses en organismes similars, però "no es tracta de cap gran trama de corrupció".
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que, tot i que tant el regidor denunciant com els dos investigats van declinar intervenir en el debat i votar, la resta del PSC ho va fer en contra i Ciutadans es va abstenir.
Al seu torn, els comuns ja han anunciat aquest dimarts que es presenten com a acusació popular a la causa, criticant sobretot la manca d'informació i explicacions de l'equip de govern cap a la ciutadania. El 19 de juny es va aixecar el secret de sumari del cas, però des de llavors no n'ha transcendit res. Tant Cristian Alcázar com Cristóbal Plaza han estat contactats per aquest mitjà, però han declinat fer declaracions o aportacions, més enllà de subratllar l'interès de poder fer els aclariments pertinents davant del jutge per defensar la seva innocència.
Els fitxers en mans de la investigació apuntarien que, malgrat que el Consell Esportiu de l'Hospitalet celebra sempre les assemblees generals a finals de novembre o principis de desembre, els seus responsables registraven anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a suposades assemblees celebrades la primera meitat de l'any que, en realitat, no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens.
Segons els documents consultats per aquest mitjà, el llistat d'assistents lliurat al Govern d'una suposada trobada de l'abril 2019 seria idèntic al de l'assemblea efectivament celebrada el desembre de 2018, així com quasi tot el contingut de l'acta sobre les informacions allí tractades, cosa que apuntaria a una falsificació per la via del plagi. Hi hauria, però, una diferència cabdal, i és que a la Generalitat se li reconeixeria uns ingressos i despeses a l'entorn dels 920.000 euros el 2018, mentre que, a les entitats del Consell, només se'ls hauria notificat, en una assemblea del novembre de l'any passat, un pressupost executat de quasi 410.000 euros, tal com es pot observar en els dos documents inferiors -el de l'esquerra és el repartit i aprovat a l'assemblea real, i el de la dreta, el lliurat al Consell Català de l'Esport-:
Tancaments de l'any 2018, segons la documentació lliurada a l'assemblea del Consell Esportiu (esquerra) o a la Generalitat (dreta).
Per quin motiu s'elaborarien aquests dos documents, amb una diferència de prop de mig milió d'euros? L'atestat de la UDEF relatiu als escorcolls i el primer contacte amb els detinguts, al qual també ha tingut accés aquest mitjà, afirma que el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, hauria reconegut que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, ja que els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-. Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
Ara bé, per què reconeixeria llavors a la Generalitat la xifra real del pressupost? Aquest punt no es resol en l'atestat, tot i que podria respondre a un intent d'evitar que el Govern se sorprengués en constatar un nivell de despeses inferior al d'altres consells esportius d'àmbits territorials amb menor població, en disposar d'informació de tots ells. Com s'observa en les dades dels dos documents anteriors, el gruix dels ingressos es camuflarien reduint la quantitat rebuda dels participants a les activitats esportives de 601.059,9 euros a 88.221,47 euros, en el full repartit en l'assemblea real. Quant a les despeses, s'amagaria la meitat dels sous i bona part del cost de les activitats esportives.
La UDEF, a més, hauria intervingut 1.945 euros en una caixa del despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat. També se li va intervenir un sobre al seu domicili amb 1.260 euros en bitllets amb una indicació conforme provenia d'una AMPA, el qual avalaria que rebria "ingressos d'AMPA que no comptabilitzen i donant-los-hi una destinació arbitrària".
Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats que, en total, respondrien al mig milió d'euros de diferencial entre els tancaments real i falsificat, s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets, del qual la imatge inferior dreta en seria un extracte:
Compte d'explotació del 2018 lliurat a la Generalitat (esquerra) i extracte dels llistats de pagaments de la caixa B (dreta).
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara la testimoni a la UDEF. Entre els llistats de moviments d'aquesta altra caixa opaca, de fet, hi ha nombroses indicacions sobre "traspàs de caixa externa a interna" o similar.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, com el de la imatge inferior, el qual serviria en concret per fer un pagament relatiu a l'elaboració d'un llibre sobre els 30 anys del Consell Esportiu. Aquest sí que es va publicar i va ser retribuït amb uns 3.000 euros per a l'autor, en total, però sense la corresponent càrrega tributària. El mateix mètode s'hauria usat per justificar altres col·laboracions en activitats de l'ens, en les quals, segons els documents de la UDEF, hi haurien arribat a participar familiars d'un dels regidors investigats, Cristóbal Plaza.
Full de justificació d'un desplaçament que serveix per pagar l'elaboració d'un llibre.
Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili de Cristóbal Plaza i que es registrarien en el llistat de pagaments de la caixa B com a "Amazon - Formació" o similar, tot i que molts tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens.
Segons els documents consultats per NacióDigital, bona part dels llibres adquirits serien d'autoajuda, com "Ser feliç a Alaska: ments fortes contra vent i marea", "Les ulleres de la felicitat", "El mito del carisma: cómo cualquier persona puede perfeccionar el arte del magnetismo personal", "El arte de cautivar" o "Independízate del Papá Estado: empieza a invertir hoy y jubílate millonario".
Pérez-Reverte i Risto Mejide, a càrrec de l'esport local
També hauria rebut Plaza i pagat el Consell Esportiu la novel·la "El lleó jardiner", d'Elsa Punset, o llibres de mediàtics, com "X" de Risto Mejide, "La guerra civil contada a los jóvenes" d'Arturo Pérez-Reverte, "La desfachatez intelectual" d'Ignacio Sánchez-Cuenca o "El dilema de España" de l'economista i ara eurodipitat de Ciutadans Luis Garicano. En tres comandes a Amazon consultades per aquest mitjà, com la de la factura inferior, hauria sumat 1.000,8 euros bàsicament en llibres:
Factura d'enviament de llibres a casa de Cristóbal Plaza a través d'Amazon.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com algunes multes de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit, com la de Cristóbal Plaza de la imatge inferior esquerra, però també tiquets de locals de còctels com el bar Mary Pickford, on, segons la imatge inferior dreta, s'hi van gastar 67 euros abonats després pel Consell Esportiu de l'Hospitalet.
Aquests i altres tiquets de bars o de dinars de paella, per exemple, formarien part de la denúncia i tindrien la seva justificació en els llistats de pagaments de la caixa B com a dietes o càterings. Així mateix, també s'abonarien peatges d'autopista o benzina sense que aquestes despeses anessin explícitament lligades a cap trajecte laboral, ja que no s'haurien usat els corresponents fulls de justificació de desplaçaments que, en canvi, sí que s'usaven per abonar col·laboracions en activitats esportives i similars.
Multa de trànsit a Cristóbal Plaza i tiquets de bars de còctels pagats pel Consell Esportiu.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per l'altre regidor investigat, el també primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu, Horacio Álvarez. Al final de l'informe, però, també firmen la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen.
En canvi, la pàgina web del Consell Esportiu no té cap apartat de transparència on publiqui els comptes, ja sigui els presentats en les seves assemblees o els registrats al Consell Català de l'Esport, malgrat que la llei de transparència obliga a fer pública la comptabilitat d'aquells ens que rebin més de 100.000 euros en subvencions públiques, xifra que, en aquest cas, es triplica llargament.
L'atestat de la UDEF, però, apunta que els comptes presentats i aprovats internament al Consell Esportiu i els lliurats a la Generalitat en anteriors exercicis presenten també diferències "similars" a la de 500.000 euros relativa a la del 2018 i a què ha tingut accés aquest mitjà, tal com hauria reconegut Eduard Galí a la Policia Nacional espanyola. Per tot això, s'investiga Alcázar, Plaza i Galí per uns presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals.
La denúncia, de fet, va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
La UDEF investiga la gestió feta durant els darrers anys, mentre els tres investigats es repartien les responsabilitats polítiques i tècniques al capdavant de l'ens. Les sospites d'irregularitats ja les va transmetre Graells a l'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diptuació de Barcelona, Núria Marín, a principis de febrer, moment en què es va impulsar una auditoria interna al Consell Esportiu. Quan va disposar de la documentació que suposadament avalava les seves sospites, el regidor denunciant va acudir a la policia.
L'atestat de la UDEF, de fet, apunta que, tot i no disposar de l'informe final perquè no estava enllestit, la Policia Nacional espanyola sí que va recollir la documentació i les anàlisis inicials de l'empresa encarregada. I en aquestes, "es reforçaven les denúncies inicialment formulades referides a dietes de dubtosa justificació i pagaments en efectiu fora del control d'hisenda pública i pagaments a monitors i altres".
A més de la caixa B, Graells va concretar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que l'auditoria no només era econòmica, sinó també procedimental, per verificar que les decisions preses derivaven dels acords corresponents en els òrgans pertinents de l'ens. Un obscurantisme que la investigació també analitza, ja que alguns dels documents assenyalarien, per exemple, que el Consell Esportiu va arribar a destinar part dels recursos a fons d'inversió, alguns de renda fixa i d'altres de mixta -amb més risc-, però sense que això ho validés l'assemblea de l'ens, un tràmit que hauria hagut de ser obligat.
Des del Consell Esportiu confirmen a NacióDigital algunes de les irregularitats, com la falsificació de la comptabilitat, afirmant que és una "pràctica habitual" pel fet que l'Ajuntament és molt estricte amb la justificació de les subvencions, ja que obliga a entregar factures i documentació del gruix de la despesa de l'ens i no només de la subvencionada. Per evitar tanta burocràcia, argumenten, s'informa al consistori i a les entitats membres del Consell d'un pressupost executat molt inferior al real. Curiosament, però, és el president de l'organisme, Cristian Alcázar, qui firma una comptabilitat per entregar a la Generalitat diferenciada de la que rep com a regidor d'esports de l'equip de govern municipal, enganyant-se a si mateix.
Fonts del Consell Esportiu afirmen, a més, que també és una pràctica habitual d'entitats com aquesta pagar les col·laboracions en negre, com si fossin quilometratge, lliures d'impostos. Igualment, reconeixen que no va tenir lloc cap assemblea l'abril del 2019 com la que es va notificar a la Generalitat i assumeixen que els fraus tributaris possiblement poden acabar comportant sancions. Ho atribueixen, però, a irregularitats menors i actituds poc ètiques molt esteses en organismes similars, però "no es tracta de cap gran trama de corrupció".
L'operació policial al Consell Esportiu de l'Hospitalet, a principis de juny. Foto: ACN
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que, tot i que tant el regidor denunciant com els dos investigats van declinar intervenir en el debat i votar, la resta del PSC ho va fer en contra i Ciutadans es va abstenir.
Al seu torn, els comuns ja han anunciat aquest dimarts que es presenten com a acusació popular a la causa, criticant sobretot la manca d'informació i explicacions de l'equip de govern cap a la ciutadania. El 19 de juny es va aixecar el secret de sumari del cas, però des de llavors no n'ha transcendit res. Tant Cristian Alcázar com Cristóbal Plaza han estat contactats per aquest mitjà, però han declinat fer declaracions o aportacions, més enllà de subratllar l'interès de poder fer els aclariments pertinents davant del jutge per defensar la seva innocència.