09
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
10
de juliol
a la
13:55h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada àrea bàsica policial, es desplega el seu nom, el total de denúncies imposades entre el 15 de març i el 23 d'abril, la ràtio de denúncies per cada 10.000 habitants, el nombre de denúncies per cada motiu, el nombre de detencions durant el mateix període, la ràtio de detencions, el nombre de detencions per cada motiu i la població resident. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'anunci de sancions de 100 euros per a qui no porti mascareta ha generat certa polèmica i fins i tot hi ha qui en qüestiona l'empara legal. Des de fa mesos, però, les sancions derivades del confinament han estat a l'ordre del dia per perseguir aquells que no complien la normativa d'excepció. En els primers 40 dies d'estat d'alarma, els Mossos van imposar 60.072 denúncies per aquest motiu i van practicar 573 detencions, tot i que aquestes no es van repartir homogèniament, tal com s'observa en el mapa superior.
No es tracta de l'únic cos encarregat de detectar incompliments del confinament, ja que les policies locals també s'hi han dedicat i segueixen fent-ho, i les multes per trencar el confinament van seguir fins al 17 de juny, així com d'altres normes conjunturals de la pandèmia encara es mantenen -com les de l'ús de la mascareta-. La Generalitat comptabilitzava 150.000 denúncies emeses a Catalunya, a finals de juny, la tramitació de les quals, en mans del Departament d'Interior, ha requerit la contractació extraordinària d'un centenar d'advocats.
En tot cas, aquestes dades, d'entre el 15 de març i el 23 d'abril, les ha detallat el conseller d'Interior, Miquel Buch, en una resposta per escrit a la diputada del PP Esperanza García a què ha tingut accés NacióDigital. La immensa majoria de les denúncies, 52.744, responen a la circulació pel carrer fora de les raons i horaris permesos, però també 6.437 són per resistència a l'autoritat, 512 són per faltes de respecte als cossos de seguretat, 263 són per negar-se a identificar-se o fer-ho amb dades falses, i 116 són per altres motius. Hi ha, per exemple, 19 denúncies derivades de manifestacions al carrer -no permeses llavors.
Pel que fa a les 573 detencions practicades en aquest període, 332 tenen com a motivació accions de resistència a agents de l'autoritat, 164 més per atemptats a agents de l'autoritat i 77, per resistència a l'autoritat. L'àrea bàsica policial -l'organització territorial mínima dels Mossos- amb una ràtio major de detencions és Ciutat Vella, amb 5,5 detencions per cada 10.000 habitants -58, en termes absoluts-, més que duplicant, les següents, el Baix Penedès i l'Alt Camp-Conca de Barberà (les dues, amb ràtios de 2,2).
La distribució territorial de les denúncies és notablement diferent, ja que l'àrea amb major ràtio és la Cerdanya, amb 639 casos, cosa que equival a 364,3 per cada 10.000 habitants. La segueix la Val d'Aran-Alta Ribagorça, amb una ràtio de 255,5 denúncies per cada 10.000 habitants, tot i que, en cap d'aquestes dues àrees, s'ha practicat ni una sola detenció. En tercer lloc, se situa ja Ciutat Vella (ràtio de 246,1), seguida de lluny per Sants-Montjuïc (161). En el mapa anterior a aquest paràgraf, es poden observar les dades relatives als districtes de Barcelona.
A la capital catalana, s'hi han emès 16.959 denúncies en total, amb una ràtio de 102,8 per cada 10.000 habitants, lleugerament superior a la mitjana catalana, de 78,1. Destaquen també les 3.290 denúncies a l'Hospitalet de Llobregat (ràtio de 124,2) o les 2.686 de Badalona (ràtio de 104,3), mentre que l'àrea amb menys denúncies per habitant és la de Premià de Mar (26,2 per cada 10.000 habitants), ciutat de què va ser alcalde l'actual conseller de l'Interior, Miquel Buch.
També presenten ràtios baixes Mollet del Vallès (28,2), l'Alt Penedès (34,4) o la Garrotxa (36,5), per bé que sempre cal tenir en compte que aquestes xifres no inclouen les denúncies presentades també per les policies locals. En la taula interactiva inferior es poden consultar les dades de denúncies i detencions, els primers 40 dies d'estat d'alarma, a totes les àrees bàsiques policials, en termes absoluts i en ràtios, i també per raons al·legades per cada actuació policial.
L'anunci de sancions de 100 euros per a qui no porti mascareta ha generat certa polèmica i fins i tot hi ha qui en qüestiona l'empara legal. Des de fa mesos, però, les sancions derivades del confinament han estat a l'ordre del dia per perseguir aquells que no complien la normativa d'excepció. En els primers 40 dies d'estat d'alarma, els Mossos van imposar 60.072 denúncies per aquest motiu i van practicar 573 detencions, tot i que aquestes no es van repartir homogèniament, tal com s'observa en el mapa superior.
No es tracta de l'únic cos encarregat de detectar incompliments del confinament, ja que les policies locals també s'hi han dedicat i segueixen fent-ho, i les multes per trencar el confinament van seguir fins al 17 de juny, així com d'altres normes conjunturals de la pandèmia encara es mantenen -com les de l'ús de la mascareta-. La Generalitat comptabilitzava 150.000 denúncies emeses a Catalunya, a finals de juny, la tramitació de les quals, en mans del Departament d'Interior, ha requerit la contractació extraordinària d'un centenar d'advocats.
En tot cas, aquestes dades, d'entre el 15 de març i el 23 d'abril, les ha detallat el conseller d'Interior, Miquel Buch, en una resposta per escrit a la diputada del PP Esperanza García a què ha tingut accés NacióDigital. La immensa majoria de les denúncies, 52.744, responen a la circulació pel carrer fora de les raons i horaris permesos, però també 6.437 són per resistència a l'autoritat, 512 són per faltes de respecte als cossos de seguretat, 263 són per negar-se a identificar-se o fer-ho amb dades falses, i 116 són per altres motius. Hi ha, per exemple, 19 denúncies derivades de manifestacions al carrer -no permeses llavors.
Pel que fa a les 573 detencions practicades en aquest període, 332 tenen com a motivació accions de resistència a agents de l'autoritat, 164 més per atemptats a agents de l'autoritat i 77, per resistència a l'autoritat. L'àrea bàsica policial -l'organització territorial mínima dels Mossos- amb una ràtio major de detencions és Ciutat Vella, amb 5,5 detencions per cada 10.000 habitants -58, en termes absoluts-, més que duplicant, les següents, el Baix Penedès i l'Alt Camp-Conca de Barberà (les dues, amb ràtios de 2,2).
La distribució territorial de les denúncies és notablement diferent, ja que l'àrea amb major ràtio és la Cerdanya, amb 639 casos, cosa que equival a 364,3 per cada 10.000 habitants. La segueix la Val d'Aran-Alta Ribagorça, amb una ràtio de 255,5 denúncies per cada 10.000 habitants, tot i que, en cap d'aquestes dues àrees, s'ha practicat ni una sola detenció. En tercer lloc, se situa ja Ciutat Vella (ràtio de 246,1), seguida de lluny per Sants-Montjuïc (161). En el mapa anterior a aquest paràgraf, es poden observar les dades relatives als districtes de Barcelona.
A la capital catalana, s'hi han emès 16.959 denúncies en total, amb una ràtio de 102,8 per cada 10.000 habitants, lleugerament superior a la mitjana catalana, de 78,1. Destaquen també les 3.290 denúncies a l'Hospitalet de Llobregat (ràtio de 124,2) o les 2.686 de Badalona (ràtio de 104,3), mentre que l'àrea amb menys denúncies per habitant és la de Premià de Mar (26,2 per cada 10.000 habitants), ciutat de què va ser alcalde l'actual conseller de l'Interior, Miquel Buch.
També presenten ràtios baixes Mollet del Vallès (28,2), l'Alt Penedès (34,4) o la Garrotxa (36,5), per bé que sempre cal tenir en compte que aquestes xifres no inclouen les denúncies presentades també per les policies locals. En la taula interactiva inferior es poden consultar les dades de denúncies i detencions, els primers 40 dies d'estat d'alarma, a totes les àrees bàsiques policials, en termes absoluts i en ràtios, i també per raons al·legades per cada actuació policial.