09
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
10
de juliol
a les
20:53h
El cúmul d'escàndols que arrossega la monarquia espanyola, personificats en la figura del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, s'ha convertit ja en un problema d'Estat. Les darreres notícies sobre els fons opacs del monarca emèrit han suposat una erosió greu del crèdit de la Corona. En aquests moments, tot indica que s'ha desplegat una gran operació d'Estat per protegir la figura de Felip VI. El preu pot ser elevat: sacrificar la personalitat més mítica de l'Estat postfranquista: Joan Carles de Borbó.
Les declaracions de Pedro Sánchez -en una entrevista conjunta a Infolibre i eldiario.es- suposen un gir en l'actuació de les institucions de l'Estat respecte a la monarquia. El president espanyol ja havia admès en públic, en les últimes hores, que les informacions sobre el rei emèrit eren "pertorbadores" per a milions d'espanyols, alhora que sortia en defensa d'una Casa Reial estava "marcava distàncies" de les pràctiques reprovables de l'anterior monarca. Sánchez ha assegurat en l'última entrevista periodística que "no hi ha espai per a la impunitat", tot obrint la porta a modificar la inviolabilitat de la Corona.
Els missatges emesos des de Moncloa són inequívocs. No es fa cap concessió tòpica a la presumpció d'innocència i es donen per versemblants les sospites de la Fiscalia suïssa sobre els comptes de l'emèrit. Es pot dir que amb les declaracions de Sánchez, les estratègies de Moncloa i de la Zarzuela encaixen. Fins i tot algunes fonts apunten a la possibilitat de l'exili del monarca emèrit com a opció contemplada per la Casa Reial i Moncloa.
El president espanyol ha insinuat la possibilitat de reformar la Constitució per revisar la inviolabilitat del rei. Però la complexitat d'aquesta proposta és evident i no sembla clara. Requereix una àmplia majoria al Congrés -cosa factible amb el suport del PP-, però seguida de la dissolució del Congrés i un referèndum. Un procés que, sens dubte, plantejaria el tema de la forma de govern d'una manera explícita.
La notícia que Joan Carles tenia un compte off shore de 100 milions de dòlars que era objecte d'investigació per part de la Fiscalia de Ginebra, i del qual podia ser beneficiari l'actual monarca, va obligar la Casa Reial a moure fitxa. Aquest cop, ho va fer amb rapidesa. La Zarzuela va anunciar el 15 de març que Felip VI renunciava a tota herència paterna i, alhora, retirava al seu pare l'assignació que li corresponia en el pressupost de palau. Era una ruptura en tota regla. Una més de totes les que ha protagonitzat la dinastia al llarg d'una història farcida de capítols foscos i traïcions.
Els poders de l'Estat han pres consciència del perill que corre la primera institució. Ja no són només els excessos personals de Joan Carles, ben coneguts. És tot una trama d'interessos en què la figura de l'emèrit hi té un paper central i en què es barregen els comptes pendents de l'examant Corinna Larsen, les relacions inconfessables de la Corona amb la dinastia regnant a l'Aràbia Saudita i els vincles amb grans empreses per l'obra de construcció de l'AVE de Medina a la Meca.
Fa uns dies, Òmnium Cultural va anunciar la presentació d'una querella criminal contra Joan Carles de Borbó, alhora que l'entitat cultural elevava una petició al govern suís perquè bloquegés els comptes del monarca emèrit en aquell país. Una llei del 2016 facilita que l'executiu de Berna pogués intervenir-les.
Una caiguda lenta i imparable
La vida de Joan Carles I va donar un gir dramàtic després de la caiguda que va patir a Botswana, on estava per participar en una cacera d'elefants. La notícia es va conèixer el 14 d'abril del 2012, aniversari de la proclamació de la II República, com si la història volgués enviar irònicament un senyal amb missatge. A partir d'aleshores, el prestigi de Joan Carles va entrar en una dinàmica de desgast que ja no s'ha aturat. La caiguda ha estat gradual però sense aturador.
El juny del 2014, Joan Carles va abdicar en el seu fill. En aquella decisió -atribuïda oficialment als seus 76 anys i la voluntat de cedir pas-, hi va tenir pes la creixent onada de malestar en la societat espanyola que es va concretar en el moviment del 15-M i el descrèdit de la classe política. A partir d'aquí, la figura del rei emèrit no ha pogut aturar la decadència.
Encara el gener del 2018, quan Joan Carles feia 80 anys, va ser objecte d'un reconeixement. Felip VI, en el seu discurs amb motiu de la Pasqua Militar, va adreçar-se al seu pare amb les paraules: "Gràcies pels anys de servei lleial a Espanya". Per un moment, va semblar que l'estrella de Joan Carles podia encara recuperar posicions. Però la contínua pluja d'informacions sobre els seus afers ha impedit qualsevol espurna de rehabilitació.
L'afebliment de la figura del rei emèrit amenaça la pròpia Corona i ha obligat la Zarzuela i la Moncloa a confluir estratègies. Mentre una nova crisi -sanitària, econòmica i social- encercla de nou la classe dirigent, Joan Carles de Borbó, símbol del règim imperant, afronta l'hora més negra.
Les declaracions de Pedro Sánchez -en una entrevista conjunta a Infolibre i eldiario.es- suposen un gir en l'actuació de les institucions de l'Estat respecte a la monarquia. El president espanyol ja havia admès en públic, en les últimes hores, que les informacions sobre el rei emèrit eren "pertorbadores" per a milions d'espanyols, alhora que sortia en defensa d'una Casa Reial estava "marcava distàncies" de les pràctiques reprovables de l'anterior monarca. Sánchez ha assegurat en l'última entrevista periodística que "no hi ha espai per a la impunitat", tot obrint la porta a modificar la inviolabilitat de la Corona.
Els missatges emesos des de Moncloa són inequívocs. No es fa cap concessió tòpica a la presumpció d'innocència i es donen per versemblants les sospites de la Fiscalia suïssa sobre els comptes de l'emèrit. Es pot dir que amb les declaracions de Sánchez, les estratègies de Moncloa i de la Zarzuela encaixen. Fins i tot algunes fonts apunten a la possibilitat de l'exili del monarca emèrit com a opció contemplada per la Casa Reial i Moncloa.
El president espanyol ha insinuat la possibilitat de reformar la Constitució per revisar la inviolabilitat del rei. Però la complexitat d'aquesta proposta és evident i no sembla clara. Requereix una àmplia majoria al Congrés -cosa factible amb el suport del PP-, però seguida de la dissolució del Congrés i un referèndum. Un procés que, sens dubte, plantejaria el tema de la forma de govern d'una manera explícita.
La notícia que Joan Carles tenia un compte off shore de 100 milions de dòlars que era objecte d'investigació per part de la Fiscalia de Ginebra, i del qual podia ser beneficiari l'actual monarca, va obligar la Casa Reial a moure fitxa. Aquest cop, ho va fer amb rapidesa. La Zarzuela va anunciar el 15 de març que Felip VI renunciava a tota herència paterna i, alhora, retirava al seu pare l'assignació que li corresponia en el pressupost de palau. Era una ruptura en tota regla. Una més de totes les que ha protagonitzat la dinastia al llarg d'una història farcida de capítols foscos i traïcions.
Els poders de l'Estat han pres consciència del perill que corre la primera institució. Ja no són només els excessos personals de Joan Carles, ben coneguts. És tot una trama d'interessos en què la figura de l'emèrit hi té un paper central i en què es barregen els comptes pendents de l'examant Corinna Larsen, les relacions inconfessables de la Corona amb la dinastia regnant a l'Aràbia Saudita i els vincles amb grans empreses per l'obra de construcció de l'AVE de Medina a la Meca.
Fa uns dies, Òmnium Cultural va anunciar la presentació d'una querella criminal contra Joan Carles de Borbó, alhora que l'entitat cultural elevava una petició al govern suís perquè bloquegés els comptes del monarca emèrit en aquell país. Una llei del 2016 facilita que l'executiu de Berna pogués intervenir-les.
Una caiguda lenta i imparable
La vida de Joan Carles I va donar un gir dramàtic després de la caiguda que va patir a Botswana, on estava per participar en una cacera d'elefants. La notícia es va conèixer el 14 d'abril del 2012, aniversari de la proclamació de la II República, com si la història volgués enviar irònicament un senyal amb missatge. A partir d'aleshores, el prestigi de Joan Carles va entrar en una dinàmica de desgast que ja no s'ha aturat. La caiguda ha estat gradual però sense aturador.
El juny del 2014, Joan Carles va abdicar en el seu fill. En aquella decisió -atribuïda oficialment als seus 76 anys i la voluntat de cedir pas-, hi va tenir pes la creixent onada de malestar en la societat espanyola que es va concretar en el moviment del 15-M i el descrèdit de la classe política. A partir d'aquí, la figura del rei emèrit no ha pogut aturar la decadència.
Encara el gener del 2018, quan Joan Carles feia 80 anys, va ser objecte d'un reconeixement. Felip VI, en el seu discurs amb motiu de la Pasqua Militar, va adreçar-se al seu pare amb les paraules: "Gràcies pels anys de servei lleial a Espanya". Per un moment, va semblar que l'estrella de Joan Carles podia encara recuperar posicions. Però la contínua pluja d'informacions sobre els seus afers ha impedit qualsevol espurna de rehabilitació.
L'afebliment de la figura del rei emèrit amenaça la pròpia Corona i ha obligat la Zarzuela i la Moncloa a confluir estratègies. Mentre una nova crisi -sanitària, econòmica i social- encercla de nou la classe dirigent, Joan Carles de Borbó, símbol del règim imperant, afronta l'hora més negra.