09
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
20:14h
La diplomàcia espanyola ha patit una forta relliscada al no obtenir el triomf que cobejava de fa mesos. La vicepresidenta segona i ministra d'Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, no ha estat elegida presidenta de l'Eurogrup, que aplega els ministres d'Hisenda i Economia dels 19 estats de la zona euro. El govern de Pedro Sánchez havia apostat fort per Calviño, que avui ha estat derrotada per l'irlandès Paschal Donohoe.
No s'esperaven sorpreses, pe`ro n'hi ha hagut. L'elecció de Calviño semblava molt probable des que els governs d'Alemanya i Itàlia explicitessin el seu suport. Aquest mateix dijous, quan el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, s'ha afegit al seu grup de suport, les coses semblaven lligades. Calviño, abans de fer el salt a l'executiu espanyol, va ser directora general de pressupostos de la Comissió Europea.
L'Eurogrup és un consell informal de la UE, però de gran pes en les decisions referides a la política econòmica i monetària. L'elecció de la candidata de Madrid hagués estat un èxit internacional de la Moncloa en un moment de gran debat intern a la Unió Europea (UE) sobre les polítiques de reconstrucció per superar la crisi pandèmica.
Alemanya i França, és a dir, els governs d'Angela Merkel i Emmanuel Macron, han acordat un ambiciós pla de recuperació econòmica que ha estat saludat pels països del sud, amb Espanya i Itàlia al davant. L'elecció de Calviño hagués solidificat la posició del mainstream comunitari per respondre als efectes econòmics de la crisi, i reforça Madrid dins del bloc central de la Unió.
La derrota de Calviño és una derrota de la diplomàcia espanyola i del govern de Sánchez, que necessitava d'un baló d'oxigen en un moment de crispació política al Congrés.
No s'esperaven sorpreses, pe`ro n'hi ha hagut. L'elecció de Calviño semblava molt probable des que els governs d'Alemanya i Itàlia explicitessin el seu suport. Aquest mateix dijous, quan el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, s'ha afegit al seu grup de suport, les coses semblaven lligades. Calviño, abans de fer el salt a l'executiu espanyol, va ser directora general de pressupostos de la Comissió Europea.
L'Eurogrup és un consell informal de la UE, però de gran pes en les decisions referides a la política econòmica i monetària. L'elecció de la candidata de Madrid hagués estat un èxit internacional de la Moncloa en un moment de gran debat intern a la Unió Europea (UE) sobre les polítiques de reconstrucció per superar la crisi pandèmica.
Alemanya i França, és a dir, els governs d'Angela Merkel i Emmanuel Macron, han acordat un ambiciós pla de recuperació econòmica que ha estat saludat pels països del sud, amb Espanya i Itàlia al davant. L'elecció de Calviño hagués solidificat la posició del mainstream comunitari per respondre als efectes econòmics de la crisi, i reforça Madrid dins del bloc central de la Unió.
La derrota de Calviño és una derrota de la diplomàcia espanyola i del govern de Sánchez, que necessitava d'un baló d'oxigen en un moment de crispació política al Congrés.