09
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
16:18h
Després que el balanç del Govern sobre la gestió de les residències durant la pandèmia pivotés entre l'autocrítica i la denúncia de manca de recursos per part de l'Estat, el Parlament pren la paraula aquest divendres per definir quines mesures s'han de prendre a partir d'ara per corregir les febleses que han quedat al descobert. Tots els grups han posat sobre la taula les seves propostes, que coincideixen en la necessitat de promoure un canvi de model i revertir la precarització del sector. Però l'oposició també reclama una major assumpció de responsabilitats, i partits com el PSC i els comuns demanen a la cambra la reprovació del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.
Tal com ja van esbossar durant el debat, JxCat i ERC plantegen un model d'"atenció sanitària integrada" a les residències. L'objectiu és que sector social i sector sanitari estiguin ben connectats per evitar disfuncions com les que s'han donat durant la crisi i que va precipitar que el Departament de Salut acabés assumint la competència de les residències. Es tracta de preveure un model integral amb atenció farmacèutica, provisió de material i informació unificada. El Govern aposta per crear una agència que, com a operador públic, "integri la vessant social i sanitària".
Els grups de l'oposició també fan aportacions sobre com creuen que hauria d'evolucionar el model. El PSC aposta per consolidar una xarxa de residències públiques de petita capacitat i amb atenció personalitzada i que es faciliti que les persones grans puguin viure a casa seva mentre el seu estat de salut ho permeti. En aquesta línia, els comuns també plantegen que s'acabi amb el model residencial de macrocentres. Durant el debat, els socialistes van denunciar que el Govern va aixecar "un mur d'accés" al sistema de salut públic dels contagiats de Covid-19 de les residències, motiu pel qual reclamen que es garanteixi "sota criteris clínics" la derivació hospitalària.
Ciutadans i el PP, per la seva banda, demanen que s'augmenti el número de places a les residències públiques. Els socialistes estableixen que se n'han de crear 1.000, a més de contractar un miler més de professionals. JxCat i ERC admeten la necessitat d'augmentar les plantilles, però no estableixen xifres en quant de personal caldria contractar perquè fos suficient.
Desprivatitzar l'assistència mèdica a les residències és una de les propostes de resolució que presenta ERC en solitari, una iniciativa per la qual també aposten els comuns, que lamenten que una estigui en mans de mútues privades, i la CUP, que reclamen que tota l'assistència sanitària recaigui sobre el sistema públic. En el cas dels anticapitalistes, proposen que es traspassi la competència als municipis.
Els dos partits que formen part del Govern han denunciat l'"infrafinançament" que pateixen per part de l'Estat en l'àmbit de la dependència. L'aportació que per llei hauria de ser el 50%, es queda només en un 17%, segons han denunciat. Per això, conjuntament proposen reclamar, per una banda, el deute pendent acumulat en dependència, que xifren en 3.649 milions d'euros, i que Catalunya rebi 9.000 milions d'euros més del fons Covid. Ciutadans també considera que cal reclamar "urgentment" al govern espanyol la millora del finançament de la dependència.
El focus de les propostes de resolució també se situa en les condicions laborals del personal de geriatria. JxCat advoca per l'equiparació laboral i salarial del món social amb el de la salut i posar fi al "caràcter precari" de les condicions en els serveis residencials. El PSC també fa menció a la recuperació del salari dels treballadors i la CUP fixa en 1.200 euros bruts mensuals en 14 pagues com la retribució que haurien de rebre els professionals que treballen en aquests centres. Cs proposa que el Govern estengui la gratificació extraordinària per al personal sanitari a tots els treballadors d'atenció a la dependència.
Un dels punts més candents que se sotmetrà a votació serà la reprovació del conseller El Homrani proposada pel PSC i els comuns. El grup de Jéssica Albiach assenyala la "manca de previsió" i de "reacció" davant de la crisi. Sense demanar-ne directament la reprovació, el PP demana a la cambra que reconegui la "irresponsabilitat" política del Govern durant la gestió, així com la "descoordinació, manca de criteri, descontrol i disfunció entre departaments que, sota el seu criteri, ha "agreujat" les conseqüències del coronavirus. Ciutadans, en aquest sentit, reclama a l'executiu català que es comprometi a tenir en compte la Unitat Militar d'Emergències (UME) i la Guàrdia Civil per fer front a possibles rebrots.
Tal com ja van esbossar durant el debat, JxCat i ERC plantegen un model d'"atenció sanitària integrada" a les residències. L'objectiu és que sector social i sector sanitari estiguin ben connectats per evitar disfuncions com les que s'han donat durant la crisi i que va precipitar que el Departament de Salut acabés assumint la competència de les residències. Es tracta de preveure un model integral amb atenció farmacèutica, provisió de material i informació unificada. El Govern aposta per crear una agència que, com a operador públic, "integri la vessant social i sanitària".
Els grups de l'oposició també fan aportacions sobre com creuen que hauria d'evolucionar el model. El PSC aposta per consolidar una xarxa de residències públiques de petita capacitat i amb atenció personalitzada i que es faciliti que les persones grans puguin viure a casa seva mentre el seu estat de salut ho permeti. En aquesta línia, els comuns també plantegen que s'acabi amb el model residencial de macrocentres. Durant el debat, els socialistes van denunciar que el Govern va aixecar "un mur d'accés" al sistema de salut públic dels contagiats de Covid-19 de les residències, motiu pel qual reclamen que es garanteixi "sota criteris clínics" la derivació hospitalària.
Ciutadans i el PP, per la seva banda, demanen que s'augmenti el número de places a les residències públiques. Els socialistes estableixen que se n'han de crear 1.000, a més de contractar un miler més de professionals. JxCat i ERC admeten la necessitat d'augmentar les plantilles, però no estableixen xifres en quant de personal caldria contractar perquè fos suficient.
Desprivatitzar l'assistència mèdica a les residències és una de les propostes de resolució que presenta ERC en solitari, una iniciativa per la qual també aposten els comuns, que lamenten que una estigui en mans de mútues privades, i la CUP, que reclamen que tota l'assistència sanitària recaigui sobre el sistema públic. En el cas dels anticapitalistes, proposen que es traspassi la competència als municipis.
Els dos partits que formen part del Govern han denunciat l'"infrafinançament" que pateixen per part de l'Estat en l'àmbit de la dependència. L'aportació que per llei hauria de ser el 50%, es queda només en un 17%, segons han denunciat. Per això, conjuntament proposen reclamar, per una banda, el deute pendent acumulat en dependència, que xifren en 3.649 milions d'euros, i que Catalunya rebi 9.000 milions d'euros més del fons Covid. Ciutadans també considera que cal reclamar "urgentment" al govern espanyol la millora del finançament de la dependència.
El focus de les propostes de resolució també se situa en les condicions laborals del personal de geriatria. JxCat advoca per l'equiparació laboral i salarial del món social amb el de la salut i posar fi al "caràcter precari" de les condicions en els serveis residencials. El PSC també fa menció a la recuperació del salari dels treballadors i la CUP fixa en 1.200 euros bruts mensuals en 14 pagues com la retribució que haurien de rebre els professionals que treballen en aquests centres. Cs proposa que el Govern estengui la gratificació extraordinària per al personal sanitari a tots els treballadors d'atenció a la dependència.
Un dels punts més candents que se sotmetrà a votació serà la reprovació del conseller El Homrani proposada pel PSC i els comuns. El grup de Jéssica Albiach assenyala la "manca de previsió" i de "reacció" davant de la crisi. Sense demanar-ne directament la reprovació, el PP demana a la cambra que reconegui la "irresponsabilitat" política del Govern durant la gestió, així com la "descoordinació, manca de criteri, descontrol i disfunció entre departaments que, sota el seu criteri, ha "agreujat" les conseqüències del coronavirus. Ciutadans, en aquest sentit, reclama a l'executiu català que es comprometi a tenir en compte la Unitat Militar d'Emergències (UME) i la Guàrdia Civil per fer front a possibles rebrots.