El 10-J i la desconnexió emocional

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Un sentiment de greuge, embocat en una marxa massiva amb un lema amb càrrega de profunditat. Un punt d'inflexió. Avui fa deu anys de la gran manifestació de resposta a la sentència de l'Estatut. Aquell 10 de juliol del 2010, centenars de milers de catalans van concentrar-se darrere la pancarta Som una nació, nosaltres decidim -apadrinada per una àmplia majoria de l'arc parlamentari, inclòs el PSC de José Montilla, que ostentava la presidència de la Generalitat- per expressar l'ampli rebuig que generava la laminació del text estatutari. La destralada del Tribunal Constitucional (TC) va carregar de raons el catalanisme per passar pàgina. Aquella manifestació sempre s'ha considerat el germen del procés sobiranista.

L'Estatut no havia generat entusiasme a Catalunya, tal com va demostrar la baixa participació en un referèndum en què es va imposar un "sí" gens eufòric. El text havia arribat al TC després d'un pacte a la baixa segellat a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas, que reinterpretava els acords del Parlament. El tribunal no en va tenir prou, en va tombar 14 articles i en va descafeïnar molts altres. La manera com el poder judicial va desfigurar allò que el poble de Catalunya havia votat -a la pràctica, un intent per avançar en la federalització de l'Estat- va activar unes mobilitzacions que canviarien la política catalana.

Plovia sobre mullat. Tres anys abans, Montilla ja havia advertit a Madrid a qui el volia escoltar de la desafecció que es covava -al PSOE no li van fer cas-, i les consultes ciutadanes iniciades a Arenys de Munt el 2009 havien generat el frame que es podia votar sobre la independència. La manifestació del 10-J del 2010 va beure d'aquella desconnexió emocional. L'acceleració, a partir de la Diada del 2012, va situar la proposta independentista al centre del tauler. Sense resposta seductora de l'Estat, l'anhelat referèndum va arribar en menys d'una dècada. Després de l'1 d'octubre del 2017, però, l'Estat va alçar una altra paret, que va eixamplar aquella desconnexió emocional que havia germinat.

Una altra sentència, aquesta vegada del Tribunal Suprem i amb penes de presó per als líders independentistes que van protagonitzar els fets d'octubre, continua condicionat les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. Aquest diumenge farà mil dies que la política catalana està empresonada -síntesi de fins on és difícil avançar- mentre l'independentisme no troba el denominador comú que sí que va materialitzar, ara fa una dècada, la marxa del 10-J. D'un atzucac a un altre. I la solució definitiva continua ben lluny, limitat com és el marge negociador del govern espanyol i encallada com sembla estar la taula de diàleg, defensada per ERC i menystinguda per Junts per Catalunya (JxCat). Només cal observar les resolucions d'ahir al Parlament.

Per cert, que avui es voten a la cambra catalana les propostes del debat monogràfic sobre les residències, que han estat un dels punts foscos de la crisi sanitària del coronavirus. Unes demanen un canvi radical del model assistencial i altres la dimissió del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. Per fer-vos una idea de quina és la situació del sector i el seu funcionament al nostre país vam fer una sèrie de reportatges que hem recollit en aquest llibre electrònic que us podeu descarregar per llegir-los còmodament. El teniu accessible en aquest enllaç. Els subscriptors del diari ja fa un mes que el van rebre en exclusiva per correu electrònic. En vindran més. Avantatges de ser-ne! 
 

---

Avui no et perdis

»Del 10-J a la sentència del Suprem: una dècada de procés en 20 moments; per Oriol March.

»Operació d'Estat per salvar Felip VI... amb el sacrifici de Joan Carles; per Pep Martí.

» Revés de la UE a Espanya: Calviño perd la pugna per l'Eurogrup; per Pep Martí.

»El ball de candidats de JxCat arrenca entre llibres; per Oriol March.

» Opinió: «El mentrestant i la força»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Mapes: A quines comarques i ciutats han multat més els Mossos per saltar-se el confinament?; per Roger Tugas.

»Realment em poden multar amb 100 euros per no portar mascareta?; per Bernat Surroca.

»El Parlament revisa la gestió de les residències: del canvi de model a la reprovació d'El Homrani; per Sara González.

»Tanquen el casal d'estiu del Club Polo de Barcelona per un brot.

»L'Audiència Nacional confirma que no jutjarà per assassinat els autors del 17-A.

» El Mobile ratifica que es queda a Barcelona fins al 2024.

» El Barça-Nàpols de Champions es jugarà al Camp Nou.
 

---

 El passadís

Jordi Pujol ha recuperat certa activitat pública després del confinament. El cap de setmana passat va transcendir que l'expresident de la Generalitat, de 90 anys, havia pujat el Tagamanent, acompanyat d'un reduït grup de familiars i amics, per assistir a l'acte d'inauguració de les obres de restauració del conjunt monumental de l'antic castell i de l'església. És conegut el simbolisme del Tagamanent en l'univers del pujolisme. I, dijous que ve, Pujol participarà en l'acte de presentació del llibre de Pere Macias, exconseller de CiU. Macias ha escrit Del Pont de Bar a la Trinitat Nova, que recull l'acció pública de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques des del 1980 fins al 2003, amb governs convergents. Està previst que l'expresident no només assisteixi a la presentació sinó que també hi intervingui. Macias, que va ser alcalde, diputat i conseller en l'etapa de CiU, treballa ara per al govern d'Ada Colau en la direcció estratègica de la connexió dels tramvies.

Vist i llegit

Sandro Rosell ha concedit un reguitzell d'entrevistes per promocionar el seu últim llibre, en el qual repassa els dos anys de presó preventiva previs a un judici en el qual va ser absolt. L'expresident del Barça ha admès, en aquestes converses, que intenta influir en la carrera presidencial del club -tot i admetre que la seva etapa com a president ha passat-, ha fet evident la seva pèssima relació amb Jaume Roures i s'ha pronunciat sobre la independència de Catalunya. Sobre aquesta qüestió hi aprofundeix en l'última entrevista a La Vanguardia, firmada per Lluís Amiguet. Defensa Rosell, persistent, que votaria "sí" en un referèndum per la independència i que l'endemà, si s'imposés la via de l'estat propi, abandonaria el país. I ho justifica així: "Entre els que manarien en aquesta Catalunya independent hi ha gent molt poc fiable i ens enfonsarien per continuar enriquint-se". Sent conseqüent amb aquest argumentari, Rosell no deu haver detectat fins ara cap pràctica irregular a la política catalana i espanyola, perquè només es planteja marxar en cas que els catalans avalessin un estat propi.

 El nom propi

La Moncloa, en sintonia amb la Zarzuela, ha posat un tallafoc per evitar que Felip VI resulti lesionat de la investigació judicial a Joan Carles I. El degoteig d'informacions sobre els negocis irregulars del rei emèrit -no declarats a la Hisenda espanyola- i els progressos de la investigació de la justícia suïssa -que han obligat a moure fitxa al Tribunal Suprem- ja han provocat moviments del govern espanyol i de la Casa Reial. Felip VI va renunciar a l'herència del seu pare a l'inici de l'estat d'alarma, en una operació per protegir el seu regnat, i ara és Pedro Sánchez qui desvincula el monarca de l'actuació de Joan Carles I. De fet, dimecres va agrair al rei que estigui "marcant distàncies" amb els negocis de l'anterior cap d'estat i ja es planteja limitar la inviolabilitat de la Corona. L'operació d'Estat per protegir la monarquia resulta evident. Aquestes informacions que "pertorben" tant Sánchez no han fet, però, que el seu partit donés suport a la comissió d'investigació plantejada al Congrés.

 Els imperdibles

Aquest juliol farà 25 anys de la massacre de Srebrenica, en la qual van perdre la vida més de 8.000 bosnians a mans de l'exèrcit serbi, comandat pel general Ratko Mladic. Aquell genocidi, comès davant la inacció de les Nacions Unides -desplegada sobre el terreny-, és l'assassinat massiu més gran comès a Europa després de la Segona Guerra Mundial. En record d'aquell episodi funest del conflicte de Bòsnia, la recomanació literària d'aquest divendres és Cuaderno de Sarajevo, de Juan Goytisolo. L'obra, que plasma la inquietud de l'escriptor per posar rostre al genocidi davant la passivitat de les autoritats europees, és un testimoni periodístic excel·lent d'aquella Sarajevo assetjada des de Belgrad per Radovan Karadzic. Una lectura, la de Goytisolo, que val la pena recuperar. Bon cap de setmana!

 ​