10
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
16:37h
La crisi del coronavirus a les residències catalanes, que aquesta setmana ha motivat un debat monogràfic al Parlament i la posada en marxa d'una comissió d'investigació, va derivar en la intervenció de 13 geriàtrics per part de la Generalitat. L'objectiu de la intervenció era garantir el bon funcionament dels centres, però algunes decisions preses pel Govern generen controvèrsia. En el cas de la Residència Prat de Tona, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va autoritzar en plena intervenció el seu traspàs a l'empresa Acura't, controlada totalment per Ingesan. Es tracta d'una filial de la constructora OHL, que el Govern va sancionar i apartar de la gestió de cinc geriàtrics el 2017 per males pràctiques.
L'aleshores consellera Dolors Bassa va extingir fa tres anys el contracte de gestió de la Residència Bon Pastor de Barcelona, controlada fins aquell moment per una Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada per Ingesan i Aproseat. Bassa va prendre la decisió després de les queixes dels familiars per una alimentació deficient i per manca de personal.
El mateix 2017, el Departament de Treball va obrir un expedient sancionador i va apartar la mateixa UTE del geriàtric El Molí-Favència, també a Barcelona. El motiu, un brot de sarna que, segons la Generalitat, les empreses que estaven al capdavant del centre no havien comunicat. La gestió d'Ingesan i Aproseat va ser qüestionada en tres centres més: Alchemika, Bertran Oriola i Mossèn Vidal i Aunòs. En total, les famílies dels cinc centres van recollir 15.000 firmes per denunciar al Govern el "maltractament" que patien els avis i la "deixadesa" als centres.
Finalment, el juny del 2017 el Departament de Treball anunciava que no prorrogaria els contractes amb la UTE de les cinc residències denunciades per males pràctiques. La societat que en tenia el control responia que hi havia un "desajust" entre la prestació contractada i la "necessitat real" de les cinc residències. Sobre el cas de la Molí-Favència, la UTE va defensar en aquell moment que havia activat el protocol corresponent un cop detectat el brot de sarna.
Dos anys després, per, la societat formada per Ingesan i Aproseat tornava a guanyar el concurs d'adjudicació de la residència Bon Pastor. Finalment, però, van renunciar a la gestió després de les queixes dels familiars.
Ara, segons informa la consellera que pilota Chakir El Homrani, Ingesan -a través d'Acura't- va comprar a l'anterior propietari la residència el 4 d'abril, dos dies després de l'anunci d'intervenció per la mort de cinc residents per coronavirus. OHL ja ha incorporat el centre de Tona a la llista de residències gestionades per Ingesan, com es pot veure a la seva pàgina web. "Atès que l’anterior operador tenia problemes, la intervenció va anar en la línia de vetllar per una adequada gestió de la residència a partir del traspàs al nou. No ens consta que hi hagi hagut problemes a partir del traspàs", expliquen fonts de la conselleria a NacióDigital.
Les mateixes fonts qualifiquen el procés d'intervenció de les 13 residències de tasca "urgent". "No ha estat fàcil trobar entitats o empreses que se’n volguessin fer càrrec, donades les circumstàncies", asseguren.
Eulen, també apartada
La pandèmia també ha provocat canvis en dos centres de titularitat pública. Són les residències Bertran Oriola i Mossèn Vidal Aunòs -totes dues a Barcelona-, que estaven gestionades per Eulen. Ara, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha apartat la companyia com a mesura cautelar fins que resolgui l'expedient sancionador obert arran de les irregularitats durant l'epidèmia.
Fonts de la conselleria expliquen a NacióDigital que el 29 de juny es va obrir el procés d'encarregar la gestió a un nou adjudicatari i asseguren que Eulen no hi pot aspirar. Fins que no acabi el procés, els geriàtrics continuaran amb el funcionament actual. Dues entitats privades d'iniciativa social s'han fet càrrec de la gestió del centre: les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en el cas de la Betran Oriola, i la Fundació Vella Terra, en el cas de la residència Mossèn Vidal i Aunòs.
A banda de les dues residències públiques i de la Prat de Tona, on el Govern va autoritzar el traspàs a Ingesan, la Generalitat ha intervingut en 10 geriàtrics privats més. En aquests casos, la Generalitat ho ha fet a través del mecanisme d'encàrrec d'emergència. Un encàrrec fet per tres mesos i que és prorrogable fins que finalitzi la necessitat del servei. "Els principals criteris per decidir a qui s’encarreguen les emergències d’intervenció han estat la solvència tècnica, la disponibilitat de recursos i el perfil dels professionals destinats a l’execució del servei", diuen des del Departament, a més de remarcar que a més de la substitució de l’entitat gestora per una altra de manera temporal, la Generalitat ha situat al capdavant de la gestió un funcionari públic de la seva confiança per "monitoritzar" la gestió, tal com marquen les ordres del Ministeri de Sanitat.
A més de fer-se càrrec de la gestió de la residència pública Mossèn Vidal i Aunòs, la Fundació Vella Terra també ha assumit la gestió de les residències privades Marvi Park de Barcelona, propietat de Line Investmen SL, i la Sant Cebrià de Tiana, propietat de l'Ajuntament i que a l'inici de l'epidèmia estava gestionada per Serveis Assistencials Sant Cebrià. La fundació està presidida per Vicenç Vicente, i té quatre residències i centres de dia, dues residències per a persones amb discapacitat i un casal. Vicente també és al capdavant del Grup VL -dedicat a la gestió de centres residencials i en poder de set a Catalunya- i va ser president de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) fins al 2011.
Igual que la Fundació Vella Terra, STS Grup ha accedit a la gestió de dos centres privats intervinguts per la Generalitat. Es tracta de la Residència Nostrallar dels Pallaresos i de la Salarich-Calderer de Bagà. STS Grup és propietat de Colisée, una multinacional francesa controlada pel fons d'inversió IK Investment Partners i finançada per la seva filial IK VIII, que opera des del paradís fiscal de Jersey. En aquest cas, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies traspassa la responsabilitat d'adjudicar la gestió al Departament de Salut, ja que l'encàrrec es va fer després del traspàs de competències entre conselleries.
En el cas de la residència Ca n'Amell, de Premià de Mar, propietat de la multinacional Domus VI, la Generalitat ha intervingut per traspassar la gestió al Consorci Sanitari del Maresme, mentre que en el cas de la Residència Sardà i Salvany de Sabadell, la gestió ha passat a mans de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
Dues residències tancades
Del total de residències intervingudes, la Generalitat ha retornat la gestió a l'operador original en el cas de la Residència Ballús de Valls, controlada per una SL homònima. Ha passat el mateix en el cas de la Residència Virgen de la Salud a Vilanova del Vallès, propietat de la Fundació Virgen de la Slaud y San Camilo.
En altres dos casos, els centres han tancat temporalment. Es tracta de la Residència Ullastrell -gestionada per l’empresa Apaser Residencial- i de la Residència Sant Adrià, gestionada per l’empresa Residència Sant Adrià SL. Segons informa el Departament de Treball, es tracta de dues mesures cautelars fins a la resolució definitiva dels expedients sancionadors oberts per les "greus irregularitats" detectades en el funcionament i organització dels centres durant l’emergència sanitària de la covid-19.
L'aleshores consellera Dolors Bassa va extingir fa tres anys el contracte de gestió de la Residència Bon Pastor de Barcelona, controlada fins aquell moment per una Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada per Ingesan i Aproseat. Bassa va prendre la decisió després de les queixes dels familiars per una alimentació deficient i per manca de personal.
El mateix 2017, el Departament de Treball va obrir un expedient sancionador i va apartar la mateixa UTE del geriàtric El Molí-Favència, també a Barcelona. El motiu, un brot de sarna que, segons la Generalitat, les empreses que estaven al capdavant del centre no havien comunicat. La gestió d'Ingesan i Aproseat va ser qüestionada en tres centres més: Alchemika, Bertran Oriola i Mossèn Vidal i Aunòs. En total, les famílies dels cinc centres van recollir 15.000 firmes per denunciar al Govern el "maltractament" que patien els avis i la "deixadesa" als centres.
Finalment, el juny del 2017 el Departament de Treball anunciava que no prorrogaria els contractes amb la UTE de les cinc residències denunciades per males pràctiques. La societat que en tenia el control responia que hi havia un "desajust" entre la prestació contractada i la "necessitat real" de les cinc residències. Sobre el cas de la Molí-Favència, la UTE va defensar en aquell moment que havia activat el protocol corresponent un cop detectat el brot de sarna.
Dos anys després, per, la societat formada per Ingesan i Aproseat tornava a guanyar el concurs d'adjudicació de la residència Bon Pastor. Finalment, però, van renunciar a la gestió després de les queixes dels familiars.
Ara, segons informa la consellera que pilota Chakir El Homrani, Ingesan -a través d'Acura't- va comprar a l'anterior propietari la residència el 4 d'abril, dos dies després de l'anunci d'intervenció per la mort de cinc residents per coronavirus. OHL ja ha incorporat el centre de Tona a la llista de residències gestionades per Ingesan, com es pot veure a la seva pàgina web. "Atès que l’anterior operador tenia problemes, la intervenció va anar en la línia de vetllar per una adequada gestió de la residència a partir del traspàs al nou. No ens consta que hi hagi hagut problemes a partir del traspàs", expliquen fonts de la conselleria a NacióDigital.
Les mateixes fonts qualifiquen el procés d'intervenció de les 13 residències de tasca "urgent". "No ha estat fàcil trobar entitats o empreses que se’n volguessin fer càrrec, donades les circumstàncies", asseguren.
Eulen, també apartada
La pandèmia també ha provocat canvis en dos centres de titularitat pública. Són les residències Bertran Oriola i Mossèn Vidal Aunòs -totes dues a Barcelona-, que estaven gestionades per Eulen. Ara, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha apartat la companyia com a mesura cautelar fins que resolgui l'expedient sancionador obert arran de les irregularitats durant l'epidèmia.
Fonts de la conselleria expliquen a NacióDigital que el 29 de juny es va obrir el procés d'encarregar la gestió a un nou adjudicatari i asseguren que Eulen no hi pot aspirar. Fins que no acabi el procés, els geriàtrics continuaran amb el funcionament actual. Dues entitats privades d'iniciativa social s'han fet càrrec de la gestió del centre: les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en el cas de la Betran Oriola, i la Fundació Vella Terra, en el cas de la residència Mossèn Vidal i Aunòs.
A banda de les dues residències públiques i de la Prat de Tona, on el Govern va autoritzar el traspàs a Ingesan, la Generalitat ha intervingut en 10 geriàtrics privats més. En aquests casos, la Generalitat ho ha fet a través del mecanisme d'encàrrec d'emergència. Un encàrrec fet per tres mesos i que és prorrogable fins que finalitzi la necessitat del servei. "Els principals criteris per decidir a qui s’encarreguen les emergències d’intervenció han estat la solvència tècnica, la disponibilitat de recursos i el perfil dels professionals destinats a l’execució del servei", diuen des del Departament, a més de remarcar que a més de la substitució de l’entitat gestora per una altra de manera temporal, la Generalitat ha situat al capdavant de la gestió un funcionari públic de la seva confiança per "monitoritzar" la gestió, tal com marquen les ordres del Ministeri de Sanitat.
A més de fer-se càrrec de la gestió de la residència pública Mossèn Vidal i Aunòs, la Fundació Vella Terra també ha assumit la gestió de les residències privades Marvi Park de Barcelona, propietat de Line Investmen SL, i la Sant Cebrià de Tiana, propietat de l'Ajuntament i que a l'inici de l'epidèmia estava gestionada per Serveis Assistencials Sant Cebrià. La fundació està presidida per Vicenç Vicente, i té quatre residències i centres de dia, dues residències per a persones amb discapacitat i un casal. Vicente també és al capdavant del Grup VL -dedicat a la gestió de centres residencials i en poder de set a Catalunya- i va ser president de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) fins al 2011.
Igual que la Fundació Vella Terra, STS Grup ha accedit a la gestió de dos centres privats intervinguts per la Generalitat. Es tracta de la Residència Nostrallar dels Pallaresos i de la Salarich-Calderer de Bagà. STS Grup és propietat de Colisée, una multinacional francesa controlada pel fons d'inversió IK Investment Partners i finançada per la seva filial IK VIII, que opera des del paradís fiscal de Jersey. En aquest cas, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies traspassa la responsabilitat d'adjudicar la gestió al Departament de Salut, ja que l'encàrrec es va fer després del traspàs de competències entre conselleries.
En el cas de la residència Ca n'Amell, de Premià de Mar, propietat de la multinacional Domus VI, la Generalitat ha intervingut per traspassar la gestió al Consorci Sanitari del Maresme, mentre que en el cas de la Residència Sardà i Salvany de Sabadell, la gestió ha passat a mans de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
Dues residències tancades
Del total de residències intervingudes, la Generalitat ha retornat la gestió a l'operador original en el cas de la Residència Ballús de Valls, controlada per una SL homònima. Ha passat el mateix en el cas de la Residència Virgen de la Salud a Vilanova del Vallès, propietat de la Fundació Virgen de la Slaud y San Camilo.
En altres dos casos, els centres han tancat temporalment. Es tracta de la Residència Ullastrell -gestionada per l’empresa Apaser Residencial- i de la Residència Sant Adrià, gestionada per l’empresa Residència Sant Adrià SL. Segons informa el Departament de Treball, es tracta de dues mesures cautelars fins a la resolució definitiva dels expedients sancionadors oberts per les "greus irregularitats" detectades en el funcionament i organització dels centres durant l’emergència sanitària de la covid-19.