08
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
09
de juliol
a les
14:33h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre de positius entre el 24 de juny i el 7 de juliol, la ràtio que suposa per cada 1.000 habitants, la quantitat de sospitosos, el nombre de positius entre el 10 i el 23 de juny, la ràtio que suposa per cada 1.000 habitants, i l'evolució entre els dos períodes, en termes absoluts i en les ràtios. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'entrada a la nova normalitat, amb la limitació de les prohibicions i la represa de la mobilitat interna, no ha estat innòcua. En 19 de les 42 comarques catalanes, la quantitat de positius detectats des del 24 de juny és superior a la de les dues setmanes anteriors, i això que les dades dels darrers dies són encara provisionals, ja que els últims contagis triguen un temps a computar-se completament. En total, per ara s'han detectat 1.795 contagis des de Sant Joan, mentre que, entre el 10 i el 23 de juny, en van ser 1.116.
No es tracta d'un increment pronunciat, molt lluny encara de les pitjors setmanes de la pandèmia, però sí que ha despertat algunes alertes i ha motivat l'obligatorietat de la mascareta a partir d'aquest dijous. Tal com es pot veure en el mapa inicial, l'increment més notable ha estat, amb diferència, al Segrià, passant d'una ràtio de 0,9 positius nous per cada 1.000 habitants a una de 4 positius, mentre que la resta de comarques que empitjoraven resultats ho feien amb un increment de la ràtio inferior a un positiu més per cada 1.000 habitants.
Les comarques de l'entorn del Segrià, a més de l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Moianès, són les altres que també han augmentat més els casos proporcionalment, tot i que, com hi viu poca població, això es tradueix en pocs nous casos en termes absoluts. Per contra, 17 comarques han millorat resultats, la majoria de forma limitada, amb la Segarra com a cas més destacat. La seva ràtio ha caigut de 2,1 positius nous per cada 1.000 habitants, les dues setmanes prèvies, a una de tan sols 1,9 positius, ja que venia d'una situació més complicada.
Si, en lloc de l'evolució, es posa el focus en la ràtio de casos de les últimes dues setmanes, el Segrià se situa encara més destacadament al capdavant, com s'observa al mapa inferior, amb 4 nous positius per cada 1.000 habitants, seguits de l'Alta Ribagorça (1,6), la Segarra (1,2) i el Pla d'Urgell (1). Cal tenir en compte, però, que a l'Alta Ribagorça tan sols hi ha hagut cinc contagis detectats des del 24 de juny, però l'escassa població dispara la xifra si se'n calcula la ràtio. En canvi, hi ha ha hagut sis comarques sense un sol nou positiu: la Conca de Barberà, la Cerdanya, el Montsià, la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d'Ebre.
A nivell local, la lectura pot ser raonablement optimista, ja que no hi ha hagut ni un sol nou positiu a 744 municipis (el 78,6% del total), les últimes dues setmanes. En 139, en canvi, han incrementat els casos respecte les dues anteriors, i en 126 els han reduït. Els municipis més afectats se situen entorn Lleida, amb els brots que colpegen la zona, i en menor mesura, a l'entorn de Barcelona (els més densament poblats) i alguns de la Catalunya Central i pocs de muntanya o de costa.
Com es pot veure en el mapa inferior, la mobilitat cap a Girona i, en menor mesura, Tarragona, que es va disparar des de la fi de les restriccions a la mobilitat interna, no han incrementat de la mateixa manera el nombre de contagis en aquestes regions.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius i sospitosos dels 947 municipis catalans, durant les últimes dues setmanes i les dues anteriors, també pel que fa a homes i dones, en les més recents. Les columnes, a més, es poden ordenar alfabèticament o en funció de les quantitats:
L'entrada a la nova normalitat, amb la limitació de les prohibicions i la represa de la mobilitat interna, no ha estat innòcua. En 19 de les 42 comarques catalanes, la quantitat de positius detectats des del 24 de juny és superior a la de les dues setmanes anteriors, i això que les dades dels darrers dies són encara provisionals, ja que els últims contagis triguen un temps a computar-se completament. En total, per ara s'han detectat 1.795 contagis des de Sant Joan, mentre que, entre el 10 i el 23 de juny, en van ser 1.116.
No es tracta d'un increment pronunciat, molt lluny encara de les pitjors setmanes de la pandèmia, però sí que ha despertat algunes alertes i ha motivat l'obligatorietat de la mascareta a partir d'aquest dijous. Tal com es pot veure en el mapa inicial, l'increment més notable ha estat, amb diferència, al Segrià, passant d'una ràtio de 0,9 positius nous per cada 1.000 habitants a una de 4 positius, mentre que la resta de comarques que empitjoraven resultats ho feien amb un increment de la ràtio inferior a un positiu més per cada 1.000 habitants.
Les comarques de l'entorn del Segrià, a més de l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Moianès, són les altres que també han augmentat més els casos proporcionalment, tot i que, com hi viu poca població, això es tradueix en pocs nous casos en termes absoluts. Per contra, 17 comarques han millorat resultats, la majoria de forma limitada, amb la Segarra com a cas més destacat. La seva ràtio ha caigut de 2,1 positius nous per cada 1.000 habitants, les dues setmanes prèvies, a una de tan sols 1,9 positius, ja que venia d'una situació més complicada.
Si, en lloc de l'evolució, es posa el focus en la ràtio de casos de les últimes dues setmanes, el Segrià se situa encara més destacadament al capdavant, com s'observa al mapa inferior, amb 4 nous positius per cada 1.000 habitants, seguits de l'Alta Ribagorça (1,6), la Segarra (1,2) i el Pla d'Urgell (1). Cal tenir en compte, però, que a l'Alta Ribagorça tan sols hi ha hagut cinc contagis detectats des del 24 de juny, però l'escassa població dispara la xifra si se'n calcula la ràtio. En canvi, hi ha ha hagut sis comarques sense un sol nou positiu: la Conca de Barberà, la Cerdanya, el Montsià, la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d'Ebre.
A nivell local, la lectura pot ser raonablement optimista, ja que no hi ha hagut ni un sol nou positiu a 744 municipis (el 78,6% del total), les últimes dues setmanes. En 139, en canvi, han incrementat els casos respecte les dues anteriors, i en 126 els han reduït. Els municipis més afectats se situen entorn Lleida, amb els brots que colpegen la zona, i en menor mesura, a l'entorn de Barcelona (els més densament poblats) i alguns de la Catalunya Central i pocs de muntanya o de costa.
Com es pot veure en el mapa inferior, la mobilitat cap a Girona i, en menor mesura, Tarragona, que es va disparar des de la fi de les restriccions a la mobilitat interna, no han incrementat de la mateixa manera el nombre de contagis en aquestes regions.
En la següent taula, es poden consultar totes les dades de positius i sospitosos dels 947 municipis catalans, durant les últimes dues setmanes i les dues anteriors, també pel que fa a homes i dones, en les més recents. Les columnes, a més, es poden ordenar alfabèticament o en funció de les quantitats: