Culpables al Segrià

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La comarca del Segrià segueix tancada. Ahir, tant per Lleida com pels municipis de la comarca, especialment els de la fruita, corrien rumors de confinaments domiciliaris, d'una transmissió massiva del virus i fins i tot de locals i domicilis precintats. Res de tot això es va confirmar, però és evident que la transmissió no s'ha aturat, que hi ha preocupació pels efectius sanitaris i que només les actuacions individuals, a més del control que es pugui exercir des del departament de Salut, poden capgirar la situació. En la línia d'intensificar els controls s'emmarca la petició d'un mecanisme per poder retenir les persones amb símptomes que es neguen a fer la quarantena.

Aquests dies els responsables polítics apel·len a la responsabilitat individual, però és evident que no n'hi ha prou i que cal fortificar el sistema davant els rebrots que es puguin donar. La peculiaritat de Lleida ens indica que cal alguna cosa més que tenir preparats els CAP i repartir mascaretes als transports. El focus de Lleida té a veure amb les persones que, en plena pandèmia, van arribar per treballar a la temporada de la fruita, alguns d'ells sense papers i sense un allotjament en condicions després de la crida dels pagesos, que no troben treballadors del país.

La pandèmia i el compliment de les condicions sanitàries van molt vinculades a la situació social, en aquest cas a la pobresa, més encara quan les persones de fora arriben de cop i algunes en situació irregular. El govern espanyol podia, en ple estat d'alarma, contenir l'arribada o facilitar la regularització i, per tant, també l'atenció. Però no ho va fer i la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, està més que desapareguda. La Paeria i els altres ajuntaments de la comarca han estat massa sols i l'ajut del Govern ha estat insuficient.

Mentrestant, el Departament de Salut creava ahir un comitè, que liderarà l'epidemiòleg de l'ICS Jacobo Mendioroz. Alba Vergés, que no ha nomenat encara secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix -i difícilment ho farà en la fase final de la legislatura-, busca així donar protagonisme a la base científica de les decisions que vagi prenent a la mesura que apareguin nous brots i calgui prendre mesures més o menys dures i molestes per la ciutadania, sigui portar sempre mascareta o els confinaments domiciliaris o perimetrals.

Al Segrià hi ha qui ha buscat culpables, al Govern o entre els pagesos de la fruita. Hauríem de mirar, com deia, cap a les administracions que no han posat facilitats a la regularització i control o a les que no han garantit als pagesos que, en cas que calgués confinar els treballadors, se'ls pagaria el sou igual i ells podrien cobrar per la fruita que es quedava a l'arbre.

Cal reforçar els controls, és clar. Però també la inspecció de treball, que està transferida a la Generalitat. Perquè al nostre país hi ha gent que no cobra per la feina que fa, que fa més hores de les que li toca, que treballa sense contracte o que mor a la feina, tal com hem vist aquests dies a les mines del Bages. Han mort dos treballadors i ara, a més, l'empresa vol acomiadar-ne setanta. Avui el comitè d'empresa es reunirà amb el vicepresident Pere Aragonès. Els problemes es multipliquen, però exigeixen solucions.  
 

---

Avui no et perdis

» Canvis de criteri i recursos insuficients: radiografia de la reacció incompleta als brots de Lleida; per Sara González.

»Salut considera que confinar tothom a casa cada vegada que hi ha un brot «no és sostenible»; per Sara González.

»La multa per als majors de sis anys que no portin la mascareta serà de 100 euros; per Joan Serra Carné, Oriol March i Sara González.

»Mapes: quasi la meitat de comarques han incrementat els contagis després de Sant Joan; per Roger Tugas Vilardell.

» Ciència en societat! Un virus mutant: la via del SARS‑CoV‑2 per sobreviure entre nosaltres; per Cristina Junyent.

» Puigneró guanya punts en la cursa pel candidat efectiu de JxCat a la Generalitat; per Oriol March.

»El desacord entre JxCat i ERC amenaça d'endarrerir la taula de diàleg més enllà del juliol; per Oriol March i Joan Serra Carné.

I també bones notícies...

» FUTUR: ​Seat invertirà 5.000 milions d'euros en cinc anys per a la producció de Martorell.

» TAPA: ​Ruta per les millors braves de Barcelona; per Lourdes López.
 

---

 El passadís

Lleida és aquests dies al focus. El seu alcalde, Miquel Pueyo, s'ha hagut de multiplicar als mitjans de comunicació. Dissabte va fer roda de premsa, dilluns també i en total va concedir 19 entrevistes a mitjans locals, nacionals i estatals. També a la britànica BBC i a una televisió de la Xina. Segur que la capital de Ponent voldria haver estat notícia per algun dels seus actius i atractius, però això no es tria.

Vist i llegit

Fa més de cent anys que el Regne Unit va aixecar un complex militar al sud d'Anglaterra, Porton Down, per investigar i desenvolupar armes químiques i vacunes. El centre ha alimentat moltes teories. A l'institut militar se n'ha afegit un altre de recerca on treballa un veterinari espanyol, Javier Salgueiro. En aquest reportatge d'El País, que signa el periodista Manuel Ansede, explica com la investigació i les proves amb animals, tot i que reben sovint retrets ètics, ens poden permetre avançar. Ho podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1713, amb el Tractat d'Utrech signat i després que els aliats austriacistes i l'arxiduc Carles deixessin Catalunya abandonada a la seva sort donant per resolta la guerra de Successió espanyola, la Junta de Braços, l'equivalent al Parlament que reunia l'estament eclesial, el nobiliari i el civil, acorda resistir, organitzar-se militarment i declarar la guerra a l'imperi espanyol i al francès en defensa dels furs i les llibertats de Catalunya. La insurrecció catalana va durar poc més d'un any, fins a la tardor de 1714. Així vam recordar els detalls de la "Guerra a ultrança" contra el Borbó. Per cert que també va ser un 9 de juliol, en aquest cas de 1746, quan va morir Felip V, el primer Borbó que va governar Espanya i vencedor d'aquella guerra. Aquesta cançó amb lletra del poeta Josep Pedrals del musical Fang i setge ho recorda.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923 naixia a Lleida el prolífic narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista Josep Vallverdú, que ha tingut molt èxit en el camp de la literatura juvenil. Vallverdú és tant polifacètic com sensible i és un dels autors més populars i estimats a Ponent. Les aventures del gos Rovelló ens van captivar a més d'una generació. L'escriptor ha rebut diversos reconeixements com ara el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium. Josep Puigbó el va entrevistar a l'espai (S)avis de TV3. Vallverdú escriu puntualment a NacióDigital. Aquí podeu llegir els seus darrers articles al diari. Us aconsello l'article que avui li dedica Josep-Lluís Carod-Rovira.
 ​Fes clic aquí per rebre'l