Una empresa finançada des d'un paradís fiscal gestiona dues residències intervingudes pel Govern

STS Grup s'ha fet càrrec de la Nostrallar dels Pallaresos i de la Salarich-Calderer a Bagà; totes dues van passar a mans de la Generalitat en plena pandèmia

Vestits protectors estesos a la Residència Nostrallar dels Pallaresos
Vestits protectors estesos a la Residència Nostrallar dels Pallaresos | ACN
10 de juliol del 2020
Actualitzat a les 20:05h
L'epidèmia de coronavirus ha provocat una crisi a les residències de gent gran catalanes que ha tingut com a conseqüència la intervenció de tretze centres -onze de privats- per part de la Generalitat. De les 13, algunes han tancat, d'altes han retornat a mans de l'operador que se'n feia càrrec abans de l'epidèmia i la gran majoria han estat adjudicades temporalment a empreses i entitats. En dos casos, la gestió s'ha traspassat a STS- Gestió de serveis sociosanitaris SL, finançat per un fons amb seu al paradís fiscal de Jersey.

El primer geriàtric de què s'ha fet càrrec STS és la Residència Nostrallar, als Pallaresos, propietat de la Fundació Catalana Privada de Suport a la Gent Gran, una empresa privada d'iniciativa social. Abans del canvi de gestió, 29 persones havien mort per Covid-19 al centre i la Fiscalia de Tarragona investiga les irregularitats comeses arran d'una denúncia de l'Ajuntament.

La segona és la residència Salarich-Calderer, a Bagà, propietat d'una fundació amb el mateix nom. Abans de la intervenció de la Generalitat sumava 29 morts per coronavirus, i igual que la Residència Nostrallar també està investigada per la Fiscalia.

Al maig, la residència va ser al centre de la polèmica després que el patronat de la Fundació Salarich Calderer enviés una carta on es demanava als treballadors que estaven de baixa que tornessin "de forma immediata" als seus llocs de treball i evitar el tancament. Posteriorment, el patronat es va disculpar.

Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies consultades per NacióDigital expliquen que l'adjudicació de la gestió a STS és responsabilitat del Departament de Salut, ja que es va fer després del traspàs de competències entre conselleries el 8 d'abril. Un traspàs que les dues conselleries sempre han emmarcat en una lògica de coordinació.

Un total de 688 places a Catalunya

El Grup STS té sis geriàtrics arreu de Catalunya i controla 688 places. Està controlat per la marca francesa Colisée, que al seu torn té com a màxim accionista el fons d'inversió IK Investment Partners. Segons va anunciar la companyia a la seva pàgina web, la compra es va fer a través del seu fons filial IK VIII Fund. La seu d'aquest fons és a Jersey, un paradís fiscal situat al Canal de la Mànega, que forma part de la corona anglesa però està governat de forma independent.

La Unió Europea no inclou cap dels seus territoris a la llista negra de paradisos fiscals però el Brexit pot fer que Jersey torni a formar-ne part. Un camí que ja han transitat les Illes Caiman, també territori britànic d'ultramar.

Jersey ja és considerat un paradís fiscal per organitzacions independents de referència com Tax Justice Network. En el seu informe del 2020, l'organització situa Jersey en la posició número 16 -d'un total de 133- de la classificació de països amb un "secretisme financer" més alt.

Abans, el 2019, la mateixa organització va classificar l'illa com el setè paradís fiscal més important del món, d'un total de 64. A la seva pàgina web, el govern de Jersey anima a traslladar-se a l'illa per la seva política fiscal, informant que no hi ha impost sobre guanys de capital. La taxa estàndard de l'impost sobre la renda de les empreses és del 0%. Hi ha excepcions per a les empreses de serveis financers, que paguen un 10% d'impostos, i les empreses de serveis (20%).

El Grup STS controla sis residències a Catalunya: STS Misericòrdia (Reus), STS Cambrils, STS Salou, STS Mirador de Barà (Roda de Barà), STS Valldoreix i STS Can Monic (Granollers). En total, el Grup Colisée va ingressar el 2019 almenys 3,8 milions d'euros de la Generalitat a través de concerts per gestionar places de residències.

Sis residències privades més intervingudes

El canvi en la gestió s'ha fet a través d'un encàrrec d'emergència per tres mesos i que és prorrogable fins que finalitzi la necessitat del servei. "Els principals criteris per decidir a qui s’encarreguen les emergències d’intervenció han estat la solvència tècnica, la disponibilitat de recursos i el perfil dels professionals destinats a l’execució del servei", diuen des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a més de remarcar que a banda de la substitució de l’entitat gestora per una altra de manera temporal, la Generalitat ha situat al capdavant de la gestió un funcionari públic de la seva confiança per "monitoritzar" la gestió, tal com marquen les ordres del Ministeri de Sanitat. "No ha estat fàcil trobar entitats o empreses que se’n volguessin fer càrrec, donades les circumstàncies", apunten des d'Afers Socials.

A més de la Residència Nostrallar i la Salarich-Calderer, la Generalitat ha forçat un canvi en la gestió en quatre geriàtrics privats més. La Fundació Vella Terra ha assumit la gestió de les residències privades Marvi Park de Barcelona, propietat de Line Investmen SL, i la Sant Cebrià de Tiana, propietat de l'Ajuntament i que a l'inici de l'epidèmia estava gestionada per Serveis Assistencials Sant Cebrià. La fundació està presidida per Vicenç Vicente, i té quatre residències i centres de dia, dues residències per a persones amb discapacitat i un casal. Vicente també és al capdavant del Grup VL -dedicat a la gestió de centres residencials i en poder de set a Catalunya- i va ser president de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) fins al 2011.

En el cas de la Residència Ca n'Amell, de Premià de Mar, propietat de la multinacional Domus VI, la Generalitat ha intervingut per traspassar la gestió al Consorci Sanitari del Maresme, mentre que en el cas de la Residència Sardà i Salvany de Sabadell, la gestió ha passat a mans de la Corporació Sanitària Parc Taulí.

En la setena residència privada intervinguda, la gestió no ha canviat de mans a través d'un encàrrec de gestió sinó a través d'un traspàs entre privats. La Generalitat la va intervenir el 2 d'abril i el dia 4 el seu propietari va arribar a un acord per traspassar-la a un altre privat, l'empresa Acura't. Es tracta d'una empresa totalment controlada per Ingesan, filial de la constructora OHL i que la Generalitat va sancionar i apartar de cinc geriàtrics per males pràctiques el 2017. Ara, el Govern ha autoritzat que es faci càrrec del geriàtric osonenc.

Intervenció en dues residències públiques

La pandèmia també ha provocat canvis en dos centres de titularitat pública. Són les residències Bertran Oriola i Mossèn Vidal Aunòs -totes dues a Barcelona-, que estaven gestionades per Eulen. Ara, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha apartat la companyia com a mesura cautelar fins que resolgui l'expedient sancionador obert arran de les irregularitats durant l'epidèmia.

Fonts de la conselleria expliquen a NacióDigital que el 29 de juny es va obrir el procés d'encarregar la gestió a un nou adjudicatari i asseguren que Eulen no hi pot aspirar. Fins que no acabi el procés, els geriàtrics continuaran amb el funcionament actual. Dues entitats privades d'iniciativa social s'han fet càrrec de la gestió del centre: les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en el cas de la Betran Oriola, i la Fundació Vella Terra, en el cas de la residència Mossèn Vidal i Aunòs.

Dues residències tancades

Del total de residències intervingudes, la Generalitat ha retornat la gestió a l'operador original en el cas de la Residència Ballús de Valls, controlada per una SL homònima. Ha passat el mateix en el cas de la Residència Virgen de la Salud a Vilanova del Vallès, propietat de la Fundació Virgen de la Slaud y San Camilo. 

En altres dos casos, els centres han tancat temporalment. Es tracta de la Residència Ullastrell -gestionada per l’empresa Apaser Residencial- i de la Residència Sant Adrià, gestionada per l’empresa Residència Sant Adrià SL. Segons informa el Departament de Treball, es tracta de dues mesures cautelars fins a la resolució definitiva dels expedients sancionadors oberts per les "greus irregularitats" detectades en el funcionament i organització dels centres durant l’emergència sanitària de la covid-19.







Arxivat a