Entrevista

Iñaki Lasagabaster: «El PNB ha sabut atreure una franja de la dreta espanyola»

El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat del País Basc considera que no hi haurà procés sobiranista a Euskadi: "Els plantejaments polítics que vulguin replantejar la relació amb l'estat continuaran adormits"

per Pep Martí , 11 de juliol de 2020 a les 19:45 |
Iñaki Lasagabaster. | I.L.
El País Basc vota aquest diumenge i totes les enquestes apunten a una nova i nítida victòria del Partit Nacionalista Basc (PNB). El nou parlament disposarà, probablement, d'una majoria abertzale encara més àmplia que l'actual. Quins horitzons es poden obrir? Iñaki Lasagabaster (Vitòria, 1953) és un bon coneixedor de la política basca. Acadèmic de prestigi, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat del País Basc i expert constitucionalista, explica a NacióDigital l'escenari que viu davant dels comicis.   

- Tot indica que aquest diumenge s'escollirà un parlament basc amb una majoria nacionalista en vots i escons, però no s'entreveu un procés de tipus sobiranista. Per què?


- Hi ha moltes raons per explicar aquesta situació. La primera és la falta d'unitat entre les forces polítiques basques, que impedeix que hi hagi una estratègia d'avenç. L'autonomia funciona amb receptes d'altres èpoques, amb referències a completar les transferències de l'Estatut, que són ja d'una importància limitadíssima. Però el PNB se sent còmode d'aquesta manera. D'altra banda, Bildu tampoc té una estratègia alternativa enfront aquesta situació. Estem en un impàs polític, que encara s'ha accentuat més amb la pandèmia. 

- En què ha afectat?


- Ha generat un parèntesi en la vida política. Estem sortint d'aquest parèntesi, venen les eleccions i després les vacances. Veurem com estem a finals d'any. Però els plantejaments polítics que vulguin replantejar la relació amb l'estat crec que restaran adormits.     

- Quines són les claus que expliquin l'estratègia del PNB? 


- Es troba molt còmode perquè, malgrat que no té la majoria absoluta, disposa del PSE com a aliat. Si el PNB no li donés un espai al govern, els socialistes bascos pràcticament ni existirien, han perdut bona part de les seves bases. A més, a Madrid, el PSOE necessita del suport del PNB. És tot un encaix de peces que quadren perfectament. A més, els nacionalistes bascos tenen una situació immillorable, ja que governa als tres territoris històrics i a les tres capitals. 

- Hi ha un vot de dreta espanyola al PNB?

- Sens dubte. El PNB ha sabut atreure una franja d'aquests vots. És el partit de l'estabilitat i controla les diputacions, que vol dir que controla la fiscalitat. No planteja cap canvi que pugui ser perjudicial per les capes socials més afavorides. A més, per un sector del votant de dreta espanyola, quin atractiu té el PP, amb un líder com Pablo Casado, a qui qualsevol dia li treuran l'expedient de la universitat que mostra que va aprovar mitja carrera en quatre mesos? A més, les escridassades contínues al Congrés que protagonitza la dreta fan que una part de l'electorat conservador no vegi perquè ha de votar el PP.    

"Bildu s'enfronta a la consolidació del seu projecte polític i ha d'articular la pluralitat al seu si, necessita temps"

- Deia abans que no veia que Bildu disposi d'una estratègia alternativa. Com veu el moment de l'esquerra abertzale? 

- Es troba en una situació nova i complexa. Nova perquè està desapareixent l'herència d'ETA i s'enfronta a la política sense aquest element retardatari, malgrat que des de l'estat es vol mantenir a través de la política penitenciària. Bildu s'enfronta a la consolidació d'un projecte polític, que té un important suport popular, i que allí on governa ha demostrat capacitat política. Els seus quadres han demostrat honestedat i dedicació. Però necessita temps, és un projecte de fons. A més, ha d'articular tota la pluralitat existent al seu si. Tot això requereix temps i no es fa ni en tres mesos ni com a fruit d'un procés electoral. És el gran repte que té Bildu. Jo espero que el tiri endavant amb èxit perquè és una força necessària a Euskal Herria.    

"L'esquerra abertzale ha fet tots els deures per superar el conflicte"

- L'esquerra abertzale ha fet tots els seus deures per a un tancament definitiu del conflicte? 

- Crec que sí. Si veiéssim els processos amb perspectiva històrica, a set o vuit anys enrere, constataríem l'enorme paper fet per Arnaldo Otegi i Rafa Díaz per aconseguir que ETA deixés les armes. Aleshores es parlava bé d'ells. I quan això es produeix, resulta que els posen a la presó uns anys. Després, els presos van fer un manifest reconeixent els danys causats. Diuen que haurien de fer més. Si demanessin perdó de genolls, exigirien que ho fessin del tot estirats a terra.

- L'esquerra abertzale ha complert?

- L'esquerra abertzale ha complert amb escreix. Però n'hi ha que volen esprémer la llimona dels presos. A mi m'escandalitza que això passi en un estat que és fill d'una dictadura tan llarga com la franquista, que va acabar sense que cap responsable hagi donat cap explicació pels seus fets. A qualsevol observador extern li sorprèn que encara estiguem parlant del Valle de los Caídos. Quan Alemanya va alliberar-se del nazisme, es van constituir un seguit d'institucions i els drets de les persones van adquirir un desenvolupament fonamental. Després del franquisme també es van crear institucions i es van reconèixer drets, però la rellevància del dret amb majúscules per regir l'activitat política a l'estat espanyol és mínima.   

- Com a jurista, com valora el paper del Tribunal Constitucional? 

- Va tenir inicialment una composició i una manera d'exercici de la seva jurisdicció amb una interpretació menys tancada del sistema autonòmic que l'actual (es va veure en la sentència sobre la LOAPA). Des de l'any 2000, podríem dir que ha perdut els papers. No actua amb el paper que li correspon, ha entrat en el joc polític. La sentència de l'Estatut va ser l'expressió àlgida d'aquest procés, amb recusacions creuades de magistrats, permanència en el càrrec tot i haver finalitzat el mandat... Si analitzem la jurisprudència, comprovem els qualificats vots particulars que es produeixen en sentències molt importants. 

- Avui en dia continua igual? 

- Crec que anem a pitjor. En executar les seves sentències, el TC està arribant al màxim de la seva politizació. S'ha posat en el terreny de la política, igual que el Tribunal Suprem. D'aquí la seva pèrdua constant de prestigi i legitimitat. No passaria en cap lloc del món amb democràcia parlamentària que un tribunal es dirigeixi a la mesa d'un Parlament i li prohibeixi tractar un tema o incloure'l en l'ordre del dia. A Catalunya ha passat i Carme Forcadell és a la presó per això. Democràticament és incomprensible. 

- La situació dels presos continua sent una ferida oberta en la societat basca?

- Soc jurista i la situació dels presos és incomprensible en un estat de dret. ETA va deixar l'activitat armada el 2011. No va desaparèixer fins al 2018, però després del 2011 ja no hi havia escortes pel carrer. Les forces polítiques, com les forces policials, ja van donar per amortitzada ETA. I enfront això, l'estat i els tribunals han aplicat amb els presos una política en què s'han desconegut els drets més bàsics de les persones que estan a la presó. Quin sentit té que un pres estigui a Algecires si té un fill jove a Bilbao? Per fer una visita mensual de 40 minuts, aquest nen ha de fer 2.000 quilòmetres, quan hi ha presons a tocar. 

- La justícia europea els empara, no és així?

- El Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha deixat clar que els presos tenen dret a estar a una presó a prop del seu domicili habitual. Això és una jurisprudència clarament establerta . Per què es manté aquesta política? Després hi ha casos greus com el dels presos que estan malalts. Un no està a la presó perquè es mori abans. S'està aplicant una política cruel que és també il·legal. 

"La situació dels presos és incomprensible en un estat de dret"

-  Ha estat portaveu d'una plataforma de juristes que es va posicionar enfront l'"acarnissament" de la justícia espanyola en el cas d'Altsasu. 

- Sí. Recentment s'han posat en llibertat condicional tres persones. Estem contents perquè aquests nois estan en llibertat, però porten tres anys a la presó, després d'un procés que és incomprensible. Que els tribunals navarresos assumissin que es pogués jutjar a l'Audiència Nacional, on les garanties penals són molt escasses, fan que el cas sigui paradigmàtic de la feblesa de la justícia sota la pressió d'un cos com la Guàrdia Civil. Ho hem vist ara amb el processament del delegat del govern a Madrid per una magistrada amb moltes vinculacions, segons la premsa, amb el cessament de Pérez de los Cobos i d'alts responsables polítics en matèria penitenciària. Si passa això en aquest nivell, què no ha de passar amb una baralla d'un grup de nois en un poble de Navarra on es considera, a més, que la Guàrdia Civil no hauria d'estar allí? Hem vist com es proclama una veritat judicial que és contrària als fets. De nou, ens trobem amb el poder judicial.   

- Com veu la situació política a Catalunya?

- La segueixo amb molt d'interès. Hi tinc bons companys d'universitat. La política catalana està en un moment de fatiga. Aquest procés, com quan va passar a Euskadi durant el Pla Ibarretxe, mostra com el poder juga amb l'esgotament. Tant de temps de repressió, de presó, multes i amenaces, d'exili, fa molt complicada la gestió política de la situació. És normal que hi hagi altibaixos. Però jo soc optimista. Em sembla percebre un desig de les bases de recomposició de la unitat, que és crucial. Catalunya recuperarà la unitat. L'1-O no es pot oblidar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació