El despertador: 8 de juliol

Colau, setge a dreta i a esquerra

En política és tan important fer com explicar-ho i que tots els sectors se sentin atesos. L'empatia sembla l'assignatura pendent l'alcaldessa. Avui són notícia Foment i els serveis socials del Raval, les subvencions de JxCat, la música en directe, els monuments a TV3, Carlos Ménem i Carlos Herrera

per Ferran Casas , 8 de juliol de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La pandèmia del coronavirus fa anar de corcoll els ajuntaments. Els serveis socials estan estressats i sort en tenen del teixit cívic de molts barris que s'ha implicat en assistir les persones més necessitades. Durant la pandèmia, els alcaldes han hagut de reforçar-los i ara esperen amb candeletes que el govern espanyol confirmi que obre la mà i els permet fer ús del superàvit de tresoreria.

Però durant aquests mesos alguns equips de govern, com ara el de Barcelona, han aprofitat també per fer alguns canvis estructurals. El de Barcelona ha modificat el sentit d'alguns carrers, ha concedit més espai als vianants (és el cas de la Via Laietana o el passeig de Sant Joan els caps de setmana), i habilitat més quilòmetres de carril bici malgrat que el trànsit no és entre les virtuts de la ciutat.

Avui, a les 12 del migdia l'equip de govern dels comuns i el PSC haurà d'escoltar protestes a banda i banda. Els treballadors dels serveis socials del barri del Raval, un dels més diversos i amb menys renda de la ciutat, reclamaran a la plaça del Pedró que, urgentment, es doti de forma estable el personal dels dos centres de serveis socials de recursos suficients. No serà senzill.

I uns centenars de metres més enllà, a la seu de la gran patronal Foment del Treball, a la Via Laietana, s'hi ha convocat un acte contra la política de mobilitat de l'alcaldessa. El presidirà Josep Sánchez Llibre. Els empresaris de l'hostaleria, els hotels i l'automòbil consideren que les mesures que s'han pres van contra la seva particular represa. Les dues imatges juntes centren Colau o bé fan evident que l'alcaldessa és qüestionada a banda i banda, com més els agradi.

Governar una ciutat tan dinàmica i heterogènia com Barcelona no és fàcil. I complaure tots els sectors tampoc ho és. El govern d'Ada Colau va acusar en el passat mandat la manca de suports. En aquest arrossega el pecat original de la investidura amb els vots de Manuel Valls i la contradicció del pacte amb el PSC, que a la ciutat no ha tingut problemes per representar les polítiques més conservadores i d'"ordre". La iniciativa més cèlebre de l'ajuntament durant la pandèmia va ser el concert als terrats, que va sepultar intervencions socials (tot i que algunes van quedar curtes i s'han hagut d'esmenar com ara els pisos turístics per famílies vulnerables), modificacions del paisatge urbà i mesures de suport als autònoms que buscaven afavorir a la majoria. En política és tan important fer com explicar-ho i que tots els sectors se sentin atesos. L'empatia sembla l'assignatura pendent.  
 

Avui no et perdis

» El Govern fa propòsit d'esmena en la gestió de les residències; per Andreu Merino i Sara González.

» Fil directe: «Assaig-error contra la pandèmia»; per Pep Martí.

»
Els nervis de sempre per començar la selectivitat més estranya; per Bernat Surroca.

» La Moncloa prorroga la moratòria de les hipoteques i els ajuts pels lloguers; per Joan Serra Carné i Sara González.

» El Govern defensa que la mascareta sigui sempre obligatòria per evitar més «relaxament»; per Oriol March.

» Sense feina, sense papers i atrapats: la realitat d'alguns immigrants a Lleida; per Àlvar Llobet.

» Entrevista a Sita Salido (directora d'immobiliària): «Des del confinament hem deixat de publicitar certes cases per evitar que ens les ocupin»; per Pere Fontanals.

»
 El PDECat compleix quatre anys en plena batalla per evitar la dissolució; per Oriol March.  

» JxCat transfereix a CDC més de la meitat dels 4,5 milions de subvenció del Parlament.

I també bones notícies...

» A LA FRESCA: 15 racons imprescindibles per escoltar música en directe aquest estiu.
 

 El passadís

TV3 no va precisament sobrada. Al Govern se li acumulen les prioritats i la cadena pública és víctima del descens de la facturació publicitària. Les produccions externes s'han vist obligades a retallar el seu pressupost. El serial Com si fos ahir i l'espai de sàtira política Polònia no tornaran fins al novembre, per exemple. Hi ha, però, algun altre projecte, que també és més assequible, que sí que es podrà presentar com una novetat. TV3 ha comprat un programa divulgatiu a la revista Sàpiens sobre el monument favorit dels catalans. Fa anys que, amb un gran èxit de participació, la revista d'història organitza cada any una votació popular per escollir el més emblemàtic. Entre els vencedors hi ha la Seu Vella de Lleida, el monestir de Vallbona de les Monges i el castell de Cardona.

Vist i llegit

A "la Contra" de La Vanguardia ens intentaven descobrir ahir que hi ha "un luxe ètic i silenciós". Ho explicava Cristina Martín, presidenta i fundadora de l'Agència Espanyola del Luxe. Segons ella, el luxe postCovid "serà ètic, fonamentat en valors d'excel·lència, artesania, tradició i sostenibilitat. Serà un luxe silenciós". Tot això, és clar, per a qui s'ho pugui permetre. Martín es defineix políticament com a "solidària". L'entrevista és de Víctor-M. Amela i la podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1989 el polític, empresari i advocat argentí Carlos Saúl Ménem arribava a la presidència del seu país. Nascut el 1930, era el candidat del partit Justicialista i va estar-se 10 anys a la Casa Rosada, la seu de la presidència, ja que va poder fer un segon mandat. Després ho va tornar a provar sense èxit. Les polítiques de Ménem van estar marcades pel gir dretà de l'economia i les privatitzacions massives per intentar reflotar l'economia del país, que va tenir alguns anys de creixement. Aquest vídeo repassa la seva presidència, marcada per les privatitzacions i els indults a militars colpistes. Quan va deixar la presidència va tenir problemes amb la justícia.

 L'aniversari

El 8 de juliol de l'any 1957 -en fa 63- va néixer a las Cuevas de Almanzora, a Almeria, el periodista Carlos Herrera, que des del 2015 presenta el programa matinal de la Cadena Cope. Herrera va treballar a Ràdio Mataró i a Ràdio Miramar els anys que va viure a Catalunya. Ja a Madrid, va passar de la música als informatius i ràpidament es va convertir en un dels referents mediàtics de la dreta. A Herrera li agraden els toros i les processons de Setmana Santa. Era del Barça però el va canviar pel Betis en considerar-lo massa independentista. Així lamentava ahir Herrera que Pedro Sánchez no assistís dilluns a la missa en record de les víctimes de la Covid-19 a Madrid.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació