CRÒNICA

El Govern fa propòsit d'esmena en la gestió de les residències

El Homrani i Vergés assumeixen que van errar no prohibint abans les visites als geriàtrics mentre Torra assenyala l'"infrafinançament" i les "compres centralitzades" del govern espanyol

per Andreu Merino / Sara González , 7 de juliol de 2020 a les 20:39 |
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, al Parlament | ACN
Amb un tràgic balanç de més de 4.000 morts a les residències de gent gran, l'objectiu del Govern és preparar-se per no tornar a reviure una situació similar a la tardor. "Ningú estava preparat per aturar aquesta pandèmia. Catalunya tampoc", ha reconegut el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. De l'examen que ha suposat el ple monogràfic al Parlament per avaluar la gestió, la política catalana en treu dues conclusions principals: cal treballar en el curt termini per preveure un possible rebrot, però també s'ha de "repensar" el model assistencial i de residències. 


La radiografia que ha fet el Govern és calidoscòpica, mentre que l'oposició ha furgat en la responsabilitat de les conselleries a l'hora de fiscalitzar els dèficits. Per què es va actuar tard? Amb quin criteri es feien o es denegaven trasllats hospitalaris? A què s'atribueix el dèficit de proteccions i de tests? Per què els familiars no rebien tota la informació? Es va fer tot el que estava a l'abast del Govern? Són alguns dels interrogants que han planat sobre l'hemicicle i que s'abordaran també a la comissió d'investigació creada aquest mateix dimarts. El Homrani ha avançat ja una dada: Catalunya és la setena autonomia en xifra de morts a les residències. 

Preveient que la crítica de l'oposició seria contundent, l'executiu ha demanat que el debat sigui "honest" i reconegui que la pandèmia ha estat global, i que el virus ha colpejat especialment la tercera edat i les residències a escala mundial. El Homrani i la consellera de Salut, Alba Vergés, han diagnosticat que l'epidèmia ha deixat al descobert un sistema "fallit" i amb febleses de caràcter estructural que s'ha vist agreujat pels errors comesos a l'hora de gestionar una situació inèdita, però també per algunes decisions preses des del govern espanyol com la centralització de la compra de material.



Si bé els dos consellers han entonat un discurs amb dosis d'autocrítica i també de retrets a la Moncloa, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat que les limitacions per gestionar les residències han estat per culpa de l'"infrafinançament" de l'Estat en la llei de dependència i la recentralització de competències. Si bé ha admès que es va actuar "tard" en la dotació de material, ha defensat que el Govern va intervenir "des del primer moment". També ha reclamat a l'oposició no convertir la crisi en una "arma d'erosió partidista", propòsit difícil en ple clima preelectoral a Catalunya. 


Tot i això, Vergés i El Homrani han reconegut que es van equivocar no prohibint des del 6 de març les visites a les residències. En aquell moment, va ser tan sols una recomanació. Ara, amb l'experiència viscuda, les han prohibides directament a la comarca del Segrià, confinada perimetralment arran del preocupant increment de contagis, i Vergés ha deixat clar que es treballa amb la lògica que, un cas en una residència ja s'ha de considerar com a brot. La falta de material i proteccions també ha estat assenyalat com un dels grans taló d'Aquil·les de la gestió. I aquí sí que han atribuït la demora a la compra centralitzada que es va decidir des del govern espanyol.

El Homrani ha de denunciat que, en el cas de les residències, el vicepresident Pablo Iglesias va anunciar una compra d'equips de protecció individual (EPI) per a les autonomies que mai va arribar. "Ens va fer perdre més de 10 dies i va trencar la cadena de subministrament i distribució", ha lamentat. En el memorial de greuges ha inclòs que les ordres per intervenir les residències privades no va arribar fins a finals de març i que la sanitarització dels centres no es va concretar fins al 4 d'abril. També el dèficit de 3.649 milions d'euros que suposa que l'Estat no hagi aportat en els darrers anys el 50% del finançament per dependència que li corresponia i s'hagi quedat, segons el conseller, en el 17%. 


Malgrat això, tant Vergés com El Homrani han insistit que hi va haver "coordinació" entre els dos departaments tant abans com després que la competència en residències fos traspassada al Departament de Salut, ordre donada directament des de la presidència. El conseller també ha fet notar que l'emergència ha recaigut doblement sobre una conselleria que també havia de fer-se càrrec de l'impacte de la crisi en el treball. És per aquest motiu que ha plantejat "repensar" el departament d'acord amb les necessitats del nou model assistencial que el Govern comença a esbossar.

Un model que, ha insistit El Homrani, ha de comptar amb prou finançament per apuntalar-lo com a "veritable pilar" de l'estat del benestar i amb un operador públic "en forma d'agència" que serveixi per facilitar la transició entre el sistema sanitari i social. Dues de les grans febleses assenyalades ha estat que les residències no han estat prou ben connectades amb el sistema sanitari i la irrupció en el sector de grans operadors que "de vegades posen el benefici davant de la qualitat dels serveis". 

L'oposició suspèn la gestió

L'oposició ha retret al Govern la gestió de la crisi del coronavirus a les residències i les crítiques s'han centrat tant en la resposta a l'epidèmia com en el model residencial de Catalunya. El PSC i el PP han acusat de deixar fora del sistema de salut pública els residents en geriàtrics. "Ha negat assistència sanitària pel fet de ser grans i viure en residències", ha dit el diputat socialista Raúl Moreno a la consellera de Salut Alba Vergés. 

La CUP i els comuns, per la seva banda, han qüestionat el paper de Mutuam -responsable de prestar els serveis sanitaris en la majoria de residències catalanes- durant l'epidèmia. L'adjudicació de l'atenció sanitària a empreses privades és una de les potes del model residencial que cupaires i comuns han criticat avui. "O comencem el canvi de model ja, o no es farà mai", ha reclamat la diputada Marta Ribas, que ha recordat a l'hemicicle no perdre de vista que aquesta crisi ha estat provocada per un virus. 

Per part de Ciutadans, la seva cap de files, Lorena Roldán, ha centrat la seva intervenció en el pla nacional. Ha insistit que "no val refusar l'ajut d'Espanya i després dir que Espanya té la culpa de tot". Ha denunciat, en aquest sentit, que el Govern "refusés" l'ajut de la UME per fer desinfeccions a les residències. Un cop més, el partit taronja ha emplaçat a abandonar el procés, el referèndum i la "taula de la vergonya" de diàleg amb la Moncloa. "Només els interessa el seu llibre del procés i la seva taula de la vergonya", ha verbalitzat.

Amb el debat conclòs, els partits tenen ara per davant 48 hores per presentar i negociar les seves propostes. El Homrani ha advertit que no es tracta només d'aprovar-les sinó que siguin executades, una assignatura pendent de la qual, més enllà de l'emergència, se n'haurà de fer càrrec el pròxim Govern.






 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació