entrevista

«Des del confinament hem deixat de publicitar certes cases per evitar que ens les ocupin»

La directora de la immobiliària Inllobsa, Sita Salido, valora les conseqüències de la crisi del coronavirus en l'habitatge i l'estat actual del sector immobiliari

per Pere Fontanals , Manresa, 8 de juliol de 2020 a les 06:32 |
La directora d'Inllobsa, Sita Salido | Pere Fontanals
El confinament per la pandèmia ha portat molta gent a consultar habitatges amb més sortides a l'exterior: terrenys, patis o balcons més grans. Aquesta tendència també la segueixen les ocupacions "delinqüencials", segons admet Sita Salido, directora de la immobiliària Inllobsa. Fins al punt que admet que no anuncien certes cases en venda o a lloguer perquè no siguin ocupades.

Salido admet que el sector immobiliari està més baix que el 2019, però que la crisi és molt diferent que la del 2008: "Llavors els bancs no donaven hipoteques". Pel que fa al preu de l'habitatge de lloguer, valora que "per fer baixar el preu del lloguer hi ha d'haver més habitatges de lloguer" i que perquè això passi l'Estat ha de legislar perquè hi hagi tranquil·litat en el cobrament dels lloguers.


- Sembla que arran de la crisi de la Covid-19, els casos d'ocupacions en cases i xalets de la zona del Bages s'han multiplicat...

- És una molt mala notícia, francament. I moltes vegades això ha passat perquè no hem estat capaços de detectar-les a temps, aquestes ocupacions. En aquest sentit, ara el que ens tocarà serà ser més prudents a l'hora d'anunciar i publicitar la venda de segons quins immobles.


- Vol dir que com més es dona a conèixer que alguna casa està en venda o a lloguer, més possibilitats té d'acabar ocupant-se?

- Exactament.


- Estem parlant d'una ocupació organitzada?

- Per descomptat. Estem parlant d'una ocupació que és completament coneixedora del que fa i de la legislació vigent en aquest camp. Sense anar més lluny, la gent que ocupa sap, molt millor que els propietaris, com funcionen les lleis relacionades amb habitatge.

- I a què associa aquest increment en les ocupacions?

- Igual que hem notat que la demanda de pisos i cases ha augmentat per la voluntat de la gent de tenir pisos i cases amb terrasses o jardí, també ha crescut l'ocupació en immobles d'aquestes característiques. La tendència de mercat és una i, per tant, l'ocupació segueix aquesta mateixa tònica: la gent vol més cases i, per tant, hi ha més ocupació a les cases.

- La gent vol més cases, diu.

- És clar: com que ens hem passat tants dies tancats a casa, ens hem adonat que potser necessitem més espai exterior que supleixi el fet de sortir al carrer. La demanda d'aquest tipus d'immobles va començar a créixer just quan es va acabar el confinament total.

- A banda dels mesos que hem estat confinats, el sector immobiliari ha vist incrementat el nombre de consultes?

- El que hem trobat ha estat un increment de consultes específiques que fan referència a aquest tipus d'habitatges amb sortida exterior, ja sigui de compra o de lloguer. Tanmateix, el ritme de vendes i de lloguers segueix estant per sota del que teníem el mes de juny passat. 

- L'arribada de la Covid-19 els va estroncar moltes operacions que ja no han recuperat?

- Afortunadament, en el nostre cas, hem pogut salvar pràcticament totes les operacions. 

- I pel que fa als lloguers en temps de pandèmia, han hagut de tramitar moltes demandes de particulars, d'empreses o d'establiments comercials per fer efectiu un ajornament en el pagament?

- Des del moment que es va decretar l'estat d'alarma, nosaltres vam aturar l'activitat de tothom excepte la de l'administració de finques, que la vam mantenir amb teletreball perquè vam pensar que seria la que més forats hauria de tapar. I així va ser: al llarg dels mesos de confinament total, el que vam fer va ser ajudar la gent que, malauradament, va patir una davallada d'ingressos i no podia fer front al pagament del lloguer. Fèiem de mediadors entre llogaters i propietaris amb la voluntat d'arribar a enteses que perjudiquessin el mínim possible cadascuna de les parts.

- A nivell econòmic i pel que fa a la venda d'immobles, com està el mercat?

- De moment no podem dir que hi hagi un repunt a la baixa de preus. El que sí és cert és que ens costa més vendre. La gent s'ho pensa més; tothom està més expectant, hi ha la por a un rebrot... i això no afavoreix a l'hora de prendre decisions. La gent és més prudent i això fa que els processos de compra s'alenteixin i, en conseqüència, que venguem menys. 

- Amb el lloguer passa el mateix?

- No tant. Quan algú vol llogar és, majoritàriament, perquè ho necessita d'una manera relativament immediata i, per tant, fa el pas més de pressa.

- La crisi del 2008 va tenir una incidència directa en el món immobiliari. Hi veu similituds, amb la de la Covid-19?

- Cap ni una. La crisi d'ara, en el nostre sector, no ha afectat tant com la de fa 12 anys. També és cert que encara no n'hem sortit, d'aquesta, i, per tant, és una mica precipitat fer valoracions ara. Hauríem d'esperar-nos una mica més per poder-nos-ho mirar amb perspectiva. Tot i així, no crec que tinguin res a veure, una crisi amb l'altra: en la del 2008 els bancs no donaven crèdits, i ara sí que en donen.

El que passa és que, com és lògic, hi ha d'haver un clima de tranquil·litat perquè els compradors es decideixin a fer el pas. Hem de pensar que adquirir un pis, per a molta gent, és la inversió econòmica més important de la seva vida. És normal, doncs, que en moments com aquest, la gent sigui cauta. Jo crec que el dia que deixi d'haver-hi el risc de patir un rebrot, això es normalitzarà. Faltarà veure, també, que la gent mantingui el seu lloc de treball, perquè si tens por de quedar-te al carrer, evidentment no compraràs.

- La setmana passada el govern de l'Estat va publicar l'índex de preus de lloguer... 

- Sí, però cal dir que a Catalunya ja fa uns mesos que el nou decret de l'habitatge està regulat. No obstant, penso que aquest índex no serveix de res.

- No?

- El que penso és que si el que volen és que baixi el preu dels lloguers, el que s'ha de fer és posar més pisos a lloguer. I això passa amb tot: per baixar el preu de qualsevol bé o producte, el que cal és que n'hi hagi molt. En aquest sentit, el que han de fer els estats és treballar perquè hi hagi més pisos a lloguer.

- I com s'ha de fer, això?

- Per una banda, fomentant la fiscalitat. Per l'altra, aplicant lleis que disminueixin el risc del propietari i li donin tranquil·litat. 

- Tranquil·litat en quin sentit?

- Els propietaris saben que si el seu llogater no paga, serà molt difícil que el desnonin. I no hem de perdre de vista que qui posa a lloguer un pis és perquè en vol treure benefici; és un negoci. Llavors, un propietari que té risc de no cobrar, què fa? Doncs apujar el preu. Estic segura que si a aquest propietari li asseguressin que cobraria el lloguer durant deu anys sense problema, aquest estaria disposat a abaixar el preu. Això és tranquil·litat. I qui ha de vetllar per aquesta estabilitat són els governs. Ara mateix, la majoria de lleis que hi ha estan pensades, només, per als grans propietaris.

- Per exemple?

- N'hi ha una que ha sortit recentment que diu que si algú té més de 15 pisos i un dels llogaters deixa de pagar, se li haurà d'oferir un lloguer social. Però és que 15 pisos no són molts pisos, és un edifici sencer i prou. Això s'hauria d'aplicar a grans tenidors com Solvia. Qui té 15 pisos normalment és gent que els ha adquirit ja sigui per herència o perquè ha fet una petita inversió pensant en el futur. En aquest sentit, el que ens hem trobat és que molts d'aquests petits propietaris decideixen vendre's un d'aquests 15 pisos per evitar entrar dintre d'aquesta llei. I això contradiu la voluntat d'incrementar el nombre de pisos a lloguer.

- Abans ha dit que si a un propietari li asseguressin que cobraria durant deu anys sense problema, aquest abaixaria el preu del lloguer. Com s'ha de resoldre, llavors, la situació d'aquelles persones més vulnerables que no poden pagar el preu inicial?

- Amb ajudes; amb avals!

- Avals públics?

- Exacte! L'administració ha de tenir controlades aquelles persones amb dificultats per pagar segons quin lloguer, i ajudar-les. L'Estat ha de respondre pels casos concrets que necessitin ajuda. Si ho fa, estic segura que cada cop seran més, els propietaris que estaran disposats a llogar pisos. I si això passa, els preus minvaran. El que està clar és que per molt índex que hi hagi, els preus no s'abaixaran ni hi haurà més oferta. En aquest sentit, si l'Estat no vol gastar diners –perquè no els té- a posar pisos a lloguer, el que ha de fer és donar tranquil·litat i recolzar aquells que sí que en tenen, i no pas permetre que hi hagi habitatges turístics sense llicència, que el que provoquen són pujades de preus bestials.

- A Manresa també n'hi ha, de d'habitatges turístics sense llicència?

- Sí. I això l'Ajuntament no ho hauria de permetre. No pot ser que jo, per exemple, pagui una comunitat per viure en un pis, i al bloc del costat es pagui aquesta mateixa comunitat per a fer-hi un negoci d'Airbnb, per no parlar de la competència deslleial cap al sector hoteler...

- S'hauria de prohibir, l'Airbnb?

- No! S'hauria de regular. A mi em sembla bé que n'hi hagi, però que paguin els impostos dels pisos turístics.

Transcripció i edició d'Aina Font Torra

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació