07
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
14:43h
Al Segrià ja no hi ha més fruita per collir i, per tant, no es pot donar feina a les persones que van arribar a Lleida buscant un contracte laboral. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, repeteix des de fa dies aquesta idea per intentar que el missatge arribi a aquelles persones que volen arribar a la capital de Ponent després que els hi hagin promès una feina: "No n'hi ha i molts d'ells no tenen papers, de manera que tampoc no poden tenir un contracte", apunta el paer en cap, que s'enerva per la quantitat d'homes que han arribat a la ciutat en els darrers mesos.
Les mesures de contenció de la mobilitat durant l'estat d'alarma no han funcionat, i a la ciutat han arribat persones de Canàries, València, Múrcia, Galícia, País Basc i fins i tot Itàlia. Molts no han pogut aconseguir una feina i han dormit al carrer durant dies, una situació que s'ha millorat amb els hotels pagats pel futbolista Keita Baldé i amb els pavellons de la Fira Lleida, que actualment acullen desenes de temporers.
Aquests nous espais no generen, però, una gran seguretat per prevenir els contagis. Algunes de les persones que hi dormen diuen que han de fer cues per dutxar-se o menjar i que les distàncies de seguretat no es poden mantenir.
El dispositiu d'emergència esta coordinat per la Paeria, Salut i el SEM, i amb els resultats de les proves PCR a la mà, es deriven els temporers a un hotel sanitari o al pavelló Agnès Gregori del barri de Balàfia, que l'Ajuntament ja va habilitar a l'inici del confinament per a persones sense llar.
A aquest escenari de precarietat se li suma ara la impossibilitat de sortir de la comarca a la recerca de feina. Molts immigrants tenen els bitllets per sortir de la ciutat en direcció a la costa, però el confinament els ha atrapat al Segrià sense que s'albiri una data d'aixecament de les restriccions. La responsabilitat d'aquesta situació la carreguen a empreses fructícoles com Afrucat, que fa mesos van obrir webs amb la intenció que els interessats en trobar feina s'apuntessin a les llistes.
L'activista Nogay Ndiaye assegura a aquest diari que no s'ha dit ara que ja no fan falta treballadors, per la qual cosa s'han continuat veient arribades d'immigrants que, en alguns casos, havien estat manters a Barcelona i que ara volen intentar guanyar-se la vida a la costa catalana.
UP nega que el sector de la fruita sigui responsable del confinament
En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos es rebutja que es responsabilitzi el sector de la fruita del confinament perimetral a la comarca del Segrià. Des del sindicat assenyalen que la situació de temporers i de persones en situació irregular que dormen al carrer en ciutats com ara Lleida és un problema "social" i no del sector agrari i apunten que es tracta "de gent que ve amb unes perspectives de treball al camp, sense documentació i en molts casos sense tenir cap contracte ni cap feina aparaulada. No són temporers".
D'altra banda, Unió de Pagesos reitera que la immensa majoria dels empresaris agraris "fa bé les coses", pagant als treballadors el preu que fixa el conveni i facilitant-los un allotjament.
Des del sindicat s'assegura que el sector agrari veu amb "preocupació" el confinament al Segrià i deixa clar que "no és culpa del sector". En aquest sentit, no entén perquè s'està responsabilitzant el sector de la situació de persones que arriben a la plana de Lleida per treballar a la fruita, moltes de les quals sense cap contracte de treball i, ni tan sols, amb la seva situació regularitzada.
Les mesures de contenció de la mobilitat durant l'estat d'alarma no han funcionat, i a la ciutat han arribat persones de Canàries, València, Múrcia, Galícia, País Basc i fins i tot Itàlia. Molts no han pogut aconseguir una feina i han dormit al carrer durant dies, una situació que s'ha millorat amb els hotels pagats pel futbolista Keita Baldé i amb els pavellons de la Fira Lleida, que actualment acullen desenes de temporers.
Aquests nous espais no generen, però, una gran seguretat per prevenir els contagis. Algunes de les persones que hi dormen diuen que han de fer cues per dutxar-se o menjar i que les distàncies de seguretat no es poden mantenir.
El dispositiu d'emergència esta coordinat per la Paeria, Salut i el SEM, i amb els resultats de les proves PCR a la mà, es deriven els temporers a un hotel sanitari o al pavelló Agnès Gregori del barri de Balàfia, que l'Ajuntament ja va habilitar a l'inici del confinament per a persones sense llar.
A aquest escenari de precarietat se li suma ara la impossibilitat de sortir de la comarca a la recerca de feina. Molts immigrants tenen els bitllets per sortir de la ciutat en direcció a la costa, però el confinament els ha atrapat al Segrià sense que s'albiri una data d'aixecament de les restriccions. La responsabilitat d'aquesta situació la carreguen a empreses fructícoles com Afrucat, que fa mesos van obrir webs amb la intenció que els interessats en trobar feina s'apuntessin a les llistes.
L'activista Nogay Ndiaye assegura a aquest diari que no s'ha dit ara que ja no fan falta treballadors, per la qual cosa s'han continuat veient arribades d'immigrants que, en alguns casos, havien estat manters a Barcelona i que ara volen intentar guanyar-se la vida a la costa catalana.
El conseller de Treball en una visita al pavelló 3 de Lleida. Foto: ACN
UP nega que el sector de la fruita sigui responsable del confinament
En aquest sentit, des d'Unió de Pagesos es rebutja que es responsabilitzi el sector de la fruita del confinament perimetral a la comarca del Segrià. Des del sindicat assenyalen que la situació de temporers i de persones en situació irregular que dormen al carrer en ciutats com ara Lleida és un problema "social" i no del sector agrari i apunten que es tracta "de gent que ve amb unes perspectives de treball al camp, sense documentació i en molts casos sense tenir cap contracte ni cap feina aparaulada. No són temporers".
D'altra banda, Unió de Pagesos reitera que la immensa majoria dels empresaris agraris "fa bé les coses", pagant als treballadors el preu que fixa el conveni i facilitant-los un allotjament.
Des del sindicat s'assegura que el sector agrari veu amb "preocupació" el confinament al Segrià i deixa clar que "no és culpa del sector". En aquest sentit, no entén perquè s'està responsabilitzant el sector de la situació de persones que arriben a la plana de Lleida per treballar a la fruita, moltes de les quals sense cap contracte de treball i, ni tan sols, amb la seva situació regularitzada.