06
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
21:23h
Carles Puigdemont i David Bonvehí ja estan mantenint converses per evitar la ruptura de l'espai polític de Junts per Catalunya (JxCat). Al llarg del cap de setmana, tal com assenyalen diverses fonts consultades, hi ha hagut "contactes telefònics" entre l'expresident de la Generalitat i el líder del PDECat. Aquests contactes van encaminats, tal com va avançar aquest divendres NacióDigital, a donar-se una última oportunitat per conjurar el risc de trencadissa ara que Puigdemont ha posat en marxa el nou partit i el PDECat es manté ferm en la idea de no dissoldre's com a formació.
Les mateixes fonts assenyalen, a banda, que Bonvehí també manté oberts canals de diàleg amb els presos de JxCat -especialment Josep Rull i Jordi Turull, els que tenen més ascendència interna dins del seu partit- i també amb Jordi Sànchez, líder de la Crida Nacional per la República i a qui es projecta com a peça clau del nou partit. "Ha estat un cap de setmana de calma tensa", ressalten coneixedors de les converses. En tot cas, el clima es desplaça cap a una voluntat d'entesa a última hora després que, fa deu dies, la direcció del PDECat tombés la proposta d'encaix feta pels presos.
Aquesta proposta tenia l'aval de Puigdemont, que al cap de tan sols sis dies va activar el nou partit. Lluny de suposar el trencament definitiu entre els actors implicats, aquest anunci -que va comptar amb el suport dels principals càrrecs electes de JxCat i també membres de la direcció del PDECat- va suposar l'arrencada de la negociació entre l'expresident i Bonvehí, que es van veure per última vegada el 3 de març a Brussel·les. El dia 26 de juny van parlar per telèfon i al llarg d'aquest cap de setmana, que Puigdemont ha passat parcialment a la Catalunya Nord, han continuat els contactes.
A la superfície, mentrestant, es mantenen les tensions existents. Els últims dies han estat marcats per les visions contraposades entre els promotors del nou partit de l'expresident -especialment els més arrenglerats amb els independents i que porten anys exhibint distàncies amb el PDECat- i el partit de Bonvehí, que en públic manté un rol discret. El paper més dur queda reservat per a Marc Solsona, portaveu de la formació, que insisteix en dues idees: que JxCat és una marca registrada pel PDECat i que la reordenació també ha de tenir un component ideològic clar.
"Més que d'estructura, estem parlant encara d'encaix", manté un dels coneixedors de les converses. La clau continua sent l'existència del partit: si es va rebutjar la proposta dels presos és perquè s'obria la porta a dissoldre'l al cap de sis mesos. Els més conciliadors -hi ha dirigents que aquests dies fan mans i mànigues per exercir de pont entre les parts- sostenen que Puigdemont "no entén JxCat sense el PDECat", mentre que des del partit insisteixen que el primer és impossible sense el segon.
Tria de lideratges
En paral·lel, a banda, l'expresident de la Generalitat madura el disseny del seu nou partit, que ha d'arrencar el 25 de juliol. Dirigents implicats en la posada en marxa de l'estructura assenyalen que hi haurà "més d'un disseny de direcció" -que haurà de ser votat pels inscrits en l'assemblea constituent-, i que també hi haurà "més d'una llista" per completar els noms de la cúpula. Es dona per fet que Puigdemont serà el president, i Sànchez apareix com un dels favorits a la secretaria general de la formació.
Un dels debats que haurà d'afrontar aquest espai amb el pas dels mesos és la tria del cap de cartell a la Generalitat, una plaça a la qual aspiren dirigents com Laura Borràs -la preferida del president Quim Torra-, Damià Calvet -proper a Josep Rull i que demana amb insistència la celebració de primàries- i també Jordi Puigneró, que no ha deixat de tenir contacte amb Bonvehí al llarg de les últimes setmanes. Aquest últim, sostenen les fonts consultades, és qui cau "menys malament" a totes les famílies.
Qui es manté en un silenci estricte és Artur Mas, antecessor de Puigdemont a Palau i que el va triar com a relleu. El seu entorn més immediat insisteix que no es posicionarà en aquesta pugna, i encara menys per fer-ho contra el líder a l'exili de forma pública. Una derivada rellevant d'un procés intern que s'encamina cap a una negociació in extremis per evitar la trencadissa. Un objectiu que també té al darrere un motiu evident: no facilitar a ERC una victòria a les properes eleccions catalanes.
Les mateixes fonts assenyalen, a banda, que Bonvehí també manté oberts canals de diàleg amb els presos de JxCat -especialment Josep Rull i Jordi Turull, els que tenen més ascendència interna dins del seu partit- i també amb Jordi Sànchez, líder de la Crida Nacional per la República i a qui es projecta com a peça clau del nou partit. "Ha estat un cap de setmana de calma tensa", ressalten coneixedors de les converses. En tot cas, el clima es desplaça cap a una voluntat d'entesa a última hora després que, fa deu dies, la direcció del PDECat tombés la proposta d'encaix feta pels presos.
Aquesta proposta tenia l'aval de Puigdemont, que al cap de tan sols sis dies va activar el nou partit. Lluny de suposar el trencament definitiu entre els actors implicats, aquest anunci -que va comptar amb el suport dels principals càrrecs electes de JxCat i també membres de la direcció del PDECat- va suposar l'arrencada de la negociació entre l'expresident i Bonvehí, que es van veure per última vegada el 3 de març a Brussel·les. El dia 26 de juny van parlar per telèfon i al llarg d'aquest cap de setmana, que Puigdemont ha passat parcialment a la Catalunya Nord, han continuat els contactes.
A la superfície, mentrestant, es mantenen les tensions existents. Els últims dies han estat marcats per les visions contraposades entre els promotors del nou partit de l'expresident -especialment els més arrenglerats amb els independents i que porten anys exhibint distàncies amb el PDECat- i el partit de Bonvehí, que en públic manté un rol discret. El paper més dur queda reservat per a Marc Solsona, portaveu de la formació, que insisteix en dues idees: que JxCat és una marca registrada pel PDECat i que la reordenació també ha de tenir un component ideològic clar.
"Més que d'estructura, estem parlant encara d'encaix", manté un dels coneixedors de les converses. La clau continua sent l'existència del partit: si es va rebutjar la proposta dels presos és perquè s'obria la porta a dissoldre'l al cap de sis mesos. Els més conciliadors -hi ha dirigents que aquests dies fan mans i mànigues per exercir de pont entre les parts- sostenen que Puigdemont "no entén JxCat sense el PDECat", mentre que des del partit insisteixen que el primer és impossible sense el segon.
Tria de lideratges
En paral·lel, a banda, l'expresident de la Generalitat madura el disseny del seu nou partit, que ha d'arrencar el 25 de juliol. Dirigents implicats en la posada en marxa de l'estructura assenyalen que hi haurà "més d'un disseny de direcció" -que haurà de ser votat pels inscrits en l'assemblea constituent-, i que també hi haurà "més d'una llista" per completar els noms de la cúpula. Es dona per fet que Puigdemont serà el president, i Sànchez apareix com un dels favorits a la secretaria general de la formació.
Un dels debats que haurà d'afrontar aquest espai amb el pas dels mesos és la tria del cap de cartell a la Generalitat, una plaça a la qual aspiren dirigents com Laura Borràs -la preferida del president Quim Torra-, Damià Calvet -proper a Josep Rull i que demana amb insistència la celebració de primàries- i també Jordi Puigneró, que no ha deixat de tenir contacte amb Bonvehí al llarg de les últimes setmanes. Aquest últim, sostenen les fonts consultades, és qui cau "menys malament" a totes les famílies.
Qui es manté en un silenci estricte és Artur Mas, antecessor de Puigdemont a Palau i que el va triar com a relleu. El seu entorn més immediat insisteix que no es posicionarà en aquesta pugna, i encara menys per fer-ho contra el líder a l'exili de forma pública. Una derivada rellevant d'un procés intern que s'encamina cap a una negociació in extremis per evitar la trencadissa. Un objectiu que també té al darrere un motiu evident: no facilitar a ERC una victòria a les properes eleccions catalanes.