L'ESPANYOL, A SEGONA

Els 9 pitjors moments de la història de l'Espanyol

Els de Cornellà certifiquen contra el Barça el descens a Segona Divisió 27 anys després

per NacióDigital , 8 de juliol de 2020 a les 23:55 |
Un partit de l'Espanyol a l'RCDE Stadium. | Europa Press
Finalment, el pronòstic s'ha confirmat. I al Camp Nou, el pitjor escenari possible (o en el millor, segons el punt de vista de cadascú). L'Espanyol ha consumat aquesta nit el seu descens a Segona Divisió 27 anys després, i ho ha fet contra el Barça tot i que en un Camp Nou buit per la crisi del coronavirus. No s'han pogut escoltar, doncs, els càntics d'"a Segona", habituals a l'estadi blaugrana quan els de Cornellà visiten Barcelona en posicions baixes de la classificació. Sí que s'han sentit, però, alguns petards i botzines en acabar el partit.

El descens estava pràcticament fet. El confinament no ha provat als de Rufete -el quart entrenador en una sola temporada- i darrers resultats els han acabat d'ensorrar. Al Camp Nou, els pericos no han pogut superar els blaugranes i han certificat matemàticament l'adéu a Primera. El miracle de la salvació no ha estat possible. Vint-i-set anys després, els pericos tornen a Segona i caldrà veure què passa amb el club en els pròxims dies i setmanes, quina decisió pren el propietari Chen Yansheng, i què fan alguns dels jugadors més destacats.


Recordant que aquesta serà probablement la millor notícia per a un Barça que ha fet una temporada mediocre i que l'any que ve es quedarà sense derbi metropolità, repassem a continuació els pitjors moments de l'Espanyol ara que diu adeu a l'elit del futbol.

1. "Que mai més es torni a parlar aquí de Segona Divisió". La frase és de Francesc Perelló, el president de l'Espanyol de l'últim ascens a Primera, l'any 1994. No s'ha complert, ja no només pel descens d'aquest any, sinó perquè en les últimes 26 temporades els pericos han estat a punt de tornar a l'infern de Segona i només els han salvat gols a l'últim minut. Fundat l'any 1900, l'Espanyol ha passat quatre temporades a Segona, les de 1962/63, 1969/70, 1989/90 i 1993/94. La vinent serà la cinquena. Destaca que els pericos sempre han aconseguit refer l'equip i tornar a l'elit al cap d'un any. Veurem si ho tornen a fer. L'últim descens va ser a mans d'un Racing de Santander que, casualitats de la vida, tenia com a capità l'actual tècnic del Barça, Quique Sentién.


2. La final contra el Leverkusen. Entre els actius de l'Espanyol es destaca haver aconseguit arribar a la final de la copa de la UEFA de l'any 1988. Es jugava a doble partit i els pericos van guanyar 3 a 0 a l'anada a Sarrià. Amb tot de cara, però, van veure com els alemanys els remuntaven fins a deixar la final empatada a tres. A la tanda de penals, l'Espanyol va caure per 2 gols a 3. No tornaria a arribar tan lluny en competició europea fins al 2007, amb un resultat també per oblidar. 

3. El no-passadís al Barça... i la derrota per golejada. El Barça acabava de guanyar la Copa d'Europa a Wembley i visitava l'Espanyol al camp de Sarrià. Els de Clemente es van negar a fer el passadís als de Cruyff, que no van tenir pietat i van guanyar per 0 a 4. Els pericos no van poder impedir que el Barça encarrilés la Lliga amb aquella victòria. Un campionat que s'acabaria de certificar a l'última jornada contra el Tenerife. L'Espanyol quedava en la posició número 16, a tocar del precipici del descens.



4. Adeu a Sarrià i cap a la muntanya màgica. Des de 1923 i fins al 1997 l'Espanyol va jugar a l'estadi de Sarrià, conegut popularment com a "can Ràbia", però la situació del club va obligar a vendre i enderrocar el camp, i es va traslladar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Allà s'hi va passar més de deu anys, fins a la temporada 2008-2009 amb la fredor que imposa la llunyania de l'afició per la pista d'atletisme. El balanç en aquest temps va ser més aviat pobre, amb només dues copes els anys 2000 i 2006, i alguns gols a l'últim sospir per evitar el descens. Durant l'estada a Montjuïc, la parròquia perica s'ha esforçat per destacar com a mèrit haver quedat segon a la copa de la UEFA dues vegades.

5. La final de Glasgow. Amb el fantasma de Leverkusen a la ment dels socis, l'Espanyol, amb Ernesto Valverde a la banqueta, es va enfrontar al Sevilla a la final de la UEFA l'any 2007 a Glasgow. De nou, derrota. De nou, als penals. Els aficionats pericos van aferrar-se a l'expressió "campions morals", perquè l'equip va quedar segon però sense haver perdut cap partit durant tota la competició. No van poder guanyar, però, el més important: la final.

6. Adeu a Barcelona i cap a Cornellà. El 10 de juliol de 2009, els blanc-i-blaus diuen adeu a Montjuïc i es traslladen al nou estadi construït a Cornellà. El camp, dels més moderns de Primera (ara, el millor amb diferència de Segona) i amb capacitat per a 40.000 persones, ha rebut diverses distincions i se'l considera un estadi "d'elit" amb quatre estrelles segons la UEFA. L'afició de l'etern rival, el Barça, utilitza el fet que els pericos juguin ara a Cornellà per afirmar que ja no es pot parlar de derbi ciutadà, sinó que s'ha de fer referència a derbi metropolità. Sigui com sigui, el nou camp de l'Espanyol havia d'obrir una nova etapa per al club, tot i que des de llavors no ha guanyat cap títol.

7. L'eliminació contra el Mirandès. L'any 2012, el Mirandès de Segona B va aconseguir la gesta d'eliminar l'Espanyol de Mauricio Pochettino. A l'anada, a Cornellà, els de Miranda d'Ebre es van avançar per dos a zero però van acabar perdent per tres a dos. A la tornada, amb un estadi d'Anduva ple, el Mirandès va aconseguir el que semblava impensable. Els periquitos es van avançar, però van veure com els empataven a la segona part. A l'últim minut, després d'una falta, els de Castellà i Lleó marcaven i deixaven fora de la Copa els de Cornellà. L'equip de Burgos serà un dels rivals dels blanc-i-blaus a segona.


8. L'última "maneta" del Barça. Un dels grans objectius de cada temporada per a l'Espanyol és derrotar el Barça, i alguns cops ho ha aconseguit i fins i tot li ha fet perdre títols. La majoria de vegades, però, els blaugranes s'imposen i, en alguns casos, amb golejades importants. L'última maneta del Barça va ser l'any 2017, al Camp Nou, amb tres gols de Leo Messi, un de Gerard Piqué i un de Luis Suárez. Aquell dia, a la porteria, hi havia Pau López, el porter que va trepitjar Messi i al qual alguns aficionats van dedicar una pancarta on s'hi podia llegir "Pau, tu pie nos señala el camino".  

9. Caiguda a Europa i preludi d'una temporada per oblidar. La temporada començava amb il·lusió per l'Espanyol, que celebrava el retorn a Europa. "En tres anys, a la Champions", va dir l'any 2016 el propietari Cheng Yansheng. No era ben bé la Champions, però els pericos tornaven a l'Europa League. Després d'una fase prèvia senzilla, amb victòries relativament plàcides, els blanc-i-blaus van caure eliminats a setzens de final davant del Wolverhampton. L'eliminació d'Europa va ser el preludi d'una temporada per oblidar que ha acabat amb el descens, vint-i-set anys després, a Segona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació