memòria històrica

L'exèrcit espanyol homenatja dos militars franquistes

La sala d'actes de l'Escola de Tècniques Aeronàutiques de l'Exèrcit de l'Aire està batejada amb els noms del capità Manuel Barreiro Álvarez i el tinent Julio Ríos Angüeso

per NacióDigital, 6 de juliol de 2020 a les 18:35 |
El dictador Francisco Franco, en un moment del documental que explica la seva victòria a la Guerra CIvil | TV3
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'exèrcit espanyol protagonitza un nou homenatge al franquisme. La sala d'actes de l'Escola de Tècniques Aeronàutiques (ESTAER) de l'Exèrcit de l'Aire, situada a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, portarà el nom de dos militars franquistes que van donar ple suport al cop d'estat de 1936.

En aquest edifici, on es formen els seus oficials enginyers i intendents, la sala principal d'actes ha estat batejada amb el nom honorífic de "Capitan Barreiro i Teniente Ríos "en homenatge a aquests dos militars. Segons informa Cuarto Poder, els dos noms fan referència tant al capità Manuel Barreiro Álvarez com al tinent Julio Ríos Angüeso, dos oficials que van ser obertament partidaris del cop d'estat franquista.


Tots dos van ser els primers càrrecs militars en ser guardonats amb la Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració de l'exèrcit al valor. En el cas de Ríos Angüeso, el tinent ja va rebre sonats homenatges durant la dictadura franquista perquè va ser un dels arquitectes del cop d'Estat protagonitzat pels militars durant el 16 de juliol de 1936. Els seus serveis pel règim de Franco el van dur a retirar-se el 1952 amb el grau de General de Divisió.

El seu cas és encara més flagrant, ja que l'exèrcit militar li ha dedicat la sala de l'edifici sota aquest text, remarcant la participació en el cop d'estat com a fet positiu i que deixés l'exèrcit amb l'arribada de la Segona República: "Amb l'adveniment de la República, el 1931, es va retirar de l'Exèrcit. Entre els mesos de març i maig de 1936, participa en la preparació de l'Alçament. El 17 de juliol de 1936, és reclòs a la Direcció General de Seguretat com desafecte a la República i, posteriorment en la Legació de Noruega, com a refugiat polític, fins a març de 1937 que s'acull a l'ambaixada de Xile. Reintegrat en el recentment creat Exèrcit de l'Aire, i ascendit a tinent coronel, va ser nomenat cap de les Forces Aèries de l'Atlàntic fins al seu nomenament com a cap de l'Estat Major de les Forces Aèries del Marroc".


El capità Manuel Barreiro va presentar-se voluntari en el cop d'Estat de 1936 quan es trobava en un hospital a causa del seu precari estat de salut. Els seus màxims reconeixements militars van ser a causa de la guerra del Marroc, on va ser greument ferit i on va aconseguir la Llorejada de Sant Ferran. Pels seus mèrits també va acabar sent general de divisió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació