Vaga de fam d'un discapacitat desnonat pel Santander

El banc no vol cobrir l'assegurança de la hipoteca de José Luis Burgos al·legant que no coneixia la seva paràlisi

per Xavier Borràs , 9 de desembre de 2010 a les 18:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
José Luis protesta contra la voracitat dels bancs amb una vaga de fam al Passeig de Gràcia. Foto: X.B.C.

Davant del número 5 del Passeig de Gràcia, a l'entrada de la seu del Banco de Santander, hi ha un home assegut en la seva cadira de rodes que fa deu dies que és en vaga de fam per denunciar el que considera una "estafa" d'aquesta entitat bancària. Poliomelític des dels divuit mesos d'edat i recentment operat d'una escoliosi que ara ja l'impdeix caminar del tot, José Luis Burgos, aquest balsanrenyí de 48 anys, protesta amb contundència arreu des de fa mesos per fer conèixer a tothom que el Santander és el "banc de Satan".


En José Luis va patir una poliomelitis amb paràlisi a les dues cames quan solament tenia un any i mig de vida. Tot i això va treballar durant més de 20 anys, va formar una família i va contractar una hipoteca a l'oficina local del Banco Santander a Balsareny: el cap de l'entitat no va posar cap pega pel fet que fos discapacitat.

Ara és en una cadira de rodes per una greu lesió a la columna, amb què va haver de deixar el treball per una gran invalidesa. L'assegurança que el mateix banc va obligar-lo a contractar per la hipoteca cobria aquesta situació, però el banc es negà a pagar-li tot al·legant que els va ocultar la seva discapacitat.


"Algú es creu que es pot ocultar una pòlio en les dues extremitats? —es queixa José Luis, i afegeix—: Els molt cràpules pretenen quedar-se amb casa meva, per la qual tant he treballat i pagat, i deixar-me al carrer amb la meva família".

El cas va arribar als jutjats del penal però es va desestimar, tot i que el jutge va apreciar indicis de delicte, Ara va per la via civil, però aquesta és més lenta i no garanteix en absolut el procés de desnonament.


"Que la crisi la paguin ells", diu l'afectat emulant Enric Duran, l'activista català que va estafar 450.000 euros a diverses entitats per mostrar-ne la voracitat i el mal funcionament. "Els bancs són els culpables d'aquesta crisi i s'ha de dir prou. Cal una banca pública que ajudi els petits i mitjans empresaris, els autònoms i els ciutadans", sentencia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació