Residències: urgent i important

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Parlament ha debatut sobre la reconstrucció, però ho ha fet sense grans ambicions. El principal punt de trobada sembla que és, ara per ara, que Quim Torra convoqui eleccions com més aviat millor. Catalunya té dos governs -la darrera discrepància ha estat sobre com calia gestionar el confinament de la comarca del Segrià, que Fernando Simón i Quim Torra haurien volgut fer abans que Alba Vergés i els seus informes- però no pot deixar escapar l'ocasió de posar fil a l'agulla en temes que no poden esperar.

Avui la cambra comença a treballar en la comissió d'investigació sobre les residències de gent gran i el ple debat també l'assumpte a la tarda a petició de l'oposició. Hi haurà brega política, però també és un bon moment per parlar-ne amb la profunditat que necessita. A NacióDigital vam fer fa unes setmanes aquest especial que radiografia el sector i que us ajudarà a situar-vos.

Els darrers anys hem consolidat un model que, en el cas de les persones més dependents, ha prioritzat l'ingrés en centres residencials (no prou ben connectats amb el sistema sanitari) abans que l'atenció domiciliària. Entre altres coses perquè la llei de la Dependència no s'ha desplegat amb els recursos promesos per l'Estat. I aquests centres estan de forma molt majoritària gestionats per entitats i empreses privades encara que siguin de titularitat pública. D'entre els que gestionen empreses (que tenen ànim de lucre), fins i tot hi ha fons d'inversió estrangers. Hi ha massa casos de despersonalització, precarietat dels treballadors i poca sensibilitat en la gestió.

Canviar el model d'un dia per l'altre és difícil, òbviament. I abans de donar un cop de volant cal tenir clar que l'alternativa és viable i que es pot implantar ràpidament. La decisió de Salut de cancel·lar el contracte de més de 17 milions amb Ferrovial per fer rastreig dels casos de coronavirus no convida a l'optimisme, si més no pel que fins ara s'ha explicat atès que no sabem com es farà. Ahir els consellers Vergés i El Homrani van anunciar, per intentar facilitar als seus companys la feina al ple d'avui, mesures per millorar la situació a les residències: reserva de places per aïllaments, facilitats de trasllat entre centres i als domicilis, una inversió de 65 milions, 1.800 treballadors per reforçar l'assistència, 450 metges i infermers i facilitats per la compra centralitzada de material.

¿Quantes d'aquestes mesures, sobretot les referides al reforç de personal, la inversió i la compra de material no es podrien haver pres fa anys o quan ja s'intuïa la gravetat de la pandèmia? El problema és global i no n'ha escapat cap sistema assistencial, però es podria haver reaccionat més ràpidament i més bé. El Govern té l'ocasió de fer-ho millor perquè ara generarà poca discussió la necessitat d'enfortir el sistema destinant-hi més atencions i recursos.

I, com passa també quan parlem dels temporers, sigui en situació legal o il·legal, cal distingir el que és urgent (atendre'ls ara) del que és important (canviar la llei d'estrangeria). Així, és urgent enfortir el sistema d'inspecció i ser molt més estricte per evitar casos com el de la residència Bertran i Oriola de Barcelona; i és important consensuar un model que prioritzi que, sigui a casa o en una residència, el darrer tram de les nostres vides no equivalgui a patir i fer patir el nostre entorn.          
 

---

Avui no et perdis

»Reservar places lliures, trasllats i 1.800 treballadors més: el pla del Govern a les residències; per Andreu Merino.

»S'ha fet tard en el confinament del Segrià?; per Àlvar Llobet i Andreu Merino.

» Mapes: on es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «Mans, distància, mascareta... i voluntat política»; per Sara González.

» Opinió: «El Segrià confinat»; per Jaume Barberà.

» 239 experts contradiuen l'OMS i alerten que el coronavirus pot transmetre's per l'aire.

»Jugar‑se l'accés a la universitat en plena emergència sanitària; per Bernat Surroca i Elvira Vilardell.

»Més dies, més seus i sense mascareta a taula: la guia de la selectivitat del coronavirus; per Bernat Surroca.

» Puigdemont i Bonvehí engeguen els contactes per evitar la ruptura a JxCat; per Oriol March. 

» Filiprim: Morricone, cineasta genial; per Toni Vall.

» Test: Les paraules que més errors provoquen en català: quantes ets capaç d'encertar‑ne?

I també bones notícies...

» LLIBERTAT Arxivada la denúncia de militars espanyols contra el regidor de Vic Joan Coma Roura; per Carles Fiter.

» A L'ABAST Sis blancs i escumosos estiuencs per menys de 6 euros; per Ramon Francàs.
 

---

 El passadís

L'estat d'alarma va fer que molts serveis públics es tanquessin o quedessin sota mínims. Molts funcionaris encara ara no han tornat al seu centre de treball i en alguns casos, com ara el servei estatal d'ocupació, el SEPE, del que en depèn el cobrament de la gestió dels ERTO, moltes oficines encara no han reobert. Els jutjats es van posar en serveis mínims reduint al màxim la seva activitat. On no van parar tot i els més de tres mesos d'estat d'alarma va ser al Tribunal Constitucional, que just celebra els seus quaranta anys. Entre el ple i les sales, al TC, que presideix Juan José González Rivas, han emès gairebé 1.500 resolucions. 

Vist i llegit

En aquest racó sovint hi trobeu futbol. Avui és aquest esport convertit en autèntic art. És un fil a Twitter (vint piulades) de David Mosquera, a qui heu de seguir si us agrada recordar vells i bons temps. En aquest cas recull els millors gols del davanter holandès Dennis Bergkamp, un dels astres dels anys noranta que va jugar a l'Ajax, l'Inter i l'Arsenal, on es va convertir en llegenda i retirar. El seu control de la pilota i habilitat tot i la seva alçada impressionen. M'atreviria a dir que si Nuñez s'hagués escoltat més a Cruyff, que el va descobrir al club holandès, i hagués vingut al Barça en lloc d'anar a Milà el cicle del Dream Team hauria estat una mica més llarg. Veieu aquí el fil i els gols de Bergkamp. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1977 activistes del moviment llibertari mallorquí Terra i Llibertat van ocupar l'illa de Dragonera, situada a l'oest de l'illa de Mallorca, al municipi d'Andratx. L'illa ha estat tradicionalment deshabitada però als setanta la pressió turística va fer que s'hi projectés una urbanització de luxe, hotels i casinos. L'ocupació va donar resultat i l'illa va acabar sent comprada el 1987 pel consell insular de Mallorca i el 1995 el govern autonòmic la va convertir en parc natural i per tant zona d'alta protecció ecològica. Aquest vídeo ens apropa a l'illa, pràcticament verge, i ens recorda aquella "ocupació".

 L'aniversari

Wimbledon és el santuari del tenis. La gespa tallada a exactament vuit mil·límetres, la pàtina exclusiva del públic, les maduixes amb nata i el pes de la tradició envolten durant dues setmanes els millors jugadors del món. Avui es compleixen 35 anys del fet que un adolescent alemany aconseguia endur-se la victòria del torneig gràcies a un joc inapel·lable de servei i volea que va escombrar els oponents. Es deia Boris Becker i tenia només 17 anys. La seva carrera va ser prolífica -sis Grand Slams i una medalla olímpica en dobles a Barcelona 1992- tot i tenir una relació complicada amb els seus companys. Només cal recordar els enfrontaments que va mantenir amb André Agassi, també una estrella a principis dels anys noranta. Becker entrenava fins fa uns mesos Novak Djokovic, exnúmero 1 de l'ATP, però els seus camins es van acabar distanciant. En aquest vídeo podeu veure els dos darrers punts d'aquella final.

 ​Fes clic aquí per rebre'l