monarquia

Per què Suïssa pot bloquejar els comptes opacs de Joan Carles I?

Una llei federal que va entrar en vigor el 2016 facilita el control de fons de dirigents estrangers aconseguits de manera il·lícita que ara reclama Òmnium

per Pep Martí , 4 de juliol de 2020 a les 08:25 |
Joan Carles, en una imatge del març del 2019. | Casa Reial
Òmnium Cultural ha engegat una campanya contra els poders de l'Estat que té en el seu focus el rei emèrit, Joan Carles de Borbó. La campanya vol tenir un vessant estatal i un d'internacional. Pel primer, han presentat una querella criminal davant el Tribunal Suprem per possible delicte contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i tràfic d'influències. En el pla internacional, l'entitat ha fet una petició al govern de Suïssa perquè bloquegi els comptes bancaris del monarca emèrit. La reclamació d'Òmnium Cultural no té l'èxit garantit, però es podria obrir pas gràcies als canvis produïts en la legislació suïssa en els darrers anys.


Concretament, Òmnium ha enviat la petició a l'actual presidenta de la Confederació Helvètica, la socialista Simonetta Somaruga, Demanen al govern suís que compleixi amb les funcions que li permet la llei federal sobre valors patrimonials d'origen il·lícit. Per això han enviat un informe jurídico-polític a la direcció de dret internacional públic del Departament federal d'Afers Estrangers, perquè engegui aquest mecanisme legal.

Aquesta llei federal va ser aprovada el desembre del 2015 i va entrar en vigor l'1 de juliol del 2016, precisament per fiscalitzar casos de corrupció estrangera i bloquejar fons sospitosos d'origen il·lícit. La llei va ser objecte d'un llarg debat i hi va diversos intents per edulcorar-la o ajornar-ne l'aprovació. 


En el seu moment, qui era ministre d'Exteriors helvètic, Didier Burkhalter, es va referir a la norma dient que responia a criteris morals i ètics, però també als interessos de Suïssa. I és que la Confederació ja fa anys que treballa per netejar la seva imatge del país com un paradís fiscal, mentre les pressions per posar fi al secret bancari no han fet més que incrementar-se.

Hi va haver fortes reticències a la llei del 2016, en bona part de la dreta política al Parlament. També d'alguns lobis d'advocats que van fer pressió fins al final. Però finalment, el text va ser considerat pel Banc Mundial una llei modèlica per aconseguir recuperar fons d'origen il·lícit. 


La preocupació per acabar amb la imatge de Suïssa com a pàtria del secret bancari fa anys que genera un debat intens al país. El cas de la fortuna de molts dictadors que refugiaven a la república alpina el fruit del seu botí ha obligat Berna a anar endurint la seva legislació. Hi ha hagut casos de dictadors que han posseït fons d'accés difícil per a les autoritats, malgrat que els diners eren reclamats pels països d'origen després de la caiguda dels tirans. Així va passar amb Filipines a propòsit de Ferdinand Marcos, o de Jean-Claude Duvalier a Haití.

El 2011, Berna va aprovar l'anomenada llei Duvalier per recuperar els diners saquejats per l'exdictador haitià. El litigi va durar anys i no es va poder restituir la totalitat del botí saquejat al poble haitià. Caldrà veure si la llei del 2016 dona fruits més sòlids.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació