accident aviació

La tragèdia aèria del Montseny de fa 50 anys, un cúmul de despropòsits

En el pitjor sinistre aeri de la història de Catalunya van morir 113 persones, la majoria turistes britànics

per Redacció , 3 de juliol de 2020 a les 11:54 |
Restes de l'avió accidentat a Les Agudes | Filmoteca RTVE
Aquest divendres 3 de juliol es commemoren els 50 anys de la catàstrofe aèria que va tenir lloc el 1970 al cim de les Agudes al massís del Montseny a prop d'Arbúcies i en el qual hi van morir 113 persones (106 passatgers i set tripulants). És per aquest motiu que l'Ajuntament d'Arbúcies ha organitzat un petit acte d'homenatge a les víctimes al mateix cementiri del municipi i en el qual hi ha la tomba de les persones que van perdre la vida a , el que es coneix com el cementiri dels anglesos.

L'homenatge serà a dos quarts de dues del migdia i consistirà en una ofrena floral a les víctimes de l'accident, que comptarà amb la presència de l'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, així com també membres de la Policia Local i els Bombers Voluntaris de la localitat. L'acte estarà obert a totes aquelles persones que hi vulguin participar.


Pere Garriga ha explicat a NacióDigital que mig segle després la gent d'Arbúcies segueix vivint i recordant amb molt de respecte el sinistre, perquè va marcar molt als més de cent voluntaris que van a fer tasques de rescat: "Són històries personals que es transmeten de pares a fills. La situació que es va viure va ser dantesca i alguns encara no s'ho han pogut treure de sobre". Anar a Les Agudes fa cinquanta anys no era gens fàcil, "es va haver de fer una carretera especial per poder-hi arribar".
 
Males decisions

El sinistre va tenir lloc el 3 de juliol de 1970 quan un avió Comet 4 de la companyia Dan-Air, provinent de l'aeroport de Manchester i amb destí final a l'aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el massís del Montseny. Es tracta de l'accident aeri més important ocorregut mai a Catalunya i el 8è més greu pel que fa a víctimes d'Espanya.


En l'accident 113 persones van perdre la vida. Foto: Filmoteca RTVE


L'aparell accidentat era un Havilland DH-106 Comet 4. El vol de la companyia Dan-Air va sortir de l'aeroport de Manchester a les 16.08 del 3 de juliol de 1970. A causa d'alguns retards a la zona de París, l'aparell es va haver de desviar de la ruta prevista. Tot i això, a les 17.53 h el pilot ja va contactar amb el centre de control regional de Barcelona, i a les 17.59 h l'avió ja s'apropava a la ciutat catalana i començava les maniobres de descens.


Mentre l'aparell feia un gir cap a l'esquerra per situar-se als 140 graus, la tripulació va informar erròniament que estaven sobrepassant la balisa no direccional de Sabadell. El controlador no es va adonar de l'error a causa d'un altre avió que sobrevolava la zona i va autoritzar el pilot a continuar el descens fins als 2.800 peus (uns 850 metres).

Aproximadament a les 18.05 h l'aparell, quan volava a uns 3.800 peus d'altitud (uns 1.150 metres) es va estavellar contra els faigs de la falda nord-est del cim de les Agudes, que aquella tarda, com avui, es trobava molt ennuvolat.

Monument funerari al cementiri d'Arbúcies

Les víctimes –totes elles britàniques, la majoria de la regió de Lancashire– anaven de vacances a la Costa Brava i, en un principi, els seus cossos havien de ser repatriats al Regne Unit, encara que finalment els cadàvers van ser enterrats al cementiri d'Arbúcies. La cerimònia religiosa va ser oficiada pel reverend Boix Taberner i pel pastor anglicà Herold Wilson, sota la presència de les banderes anglesa i espanyola.

Monolit de record al cementiri dels anglesos a Arbúcies Foto: Wikimedia Commons


Alguns familiars de les víctimes van assistir a l'acte, així com autoritats locals i habitants de la zona. La reina Elisabet II va enviar un missatge de condol a les famílies dels desapareguts.

El Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera també ha recordat un dels moments més trists de la història del Montseny
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació