Junts per Catalunya

Puigdemont i Bonvehí es donen una última oportunitat per evitar la ruptura

El líder de JxCat i el president del PDECat preveuen mantenir contactes en els propers dies amb el debat de fons sobre les marques electorals en cas que el divorci sigui irreversible

per Oriol March , 3 de juliol de 2020 a les 20:00 |
David Bonvehí observa Puigdemont en una pantalla la nit electoral de les europees del 2019. | Junts per Catalunya
"Ara tot just comença la negociació". El diagnòstic és d'un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) que coneix de prop els múltiples contactes que hi ha hagut les últimes setmanes per resoldre l'encaix d'un espai en convulsió permanent. L'anunci de la posada en marxa del nou partit impulsat per Carles Puigdemont, els presos, membres del Govern, diputats, alcaldes i càrrecs a través d'un manifest ha afegit un element més en les negociacions al límit que existeixen per evitar la trencadissa definitiva i que cap de les parts afirma voler. En aquest sentit, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la previsió és que Puigdemont es reuneixi en els pròxims dies amb David Bonvehí, president del PDECat. Divendres passat, després del rebuig a la proposta d'encaix presos, van parlar per telèfon, i aquesta setmana han intercanviat missatges. 


Els contactes entre els dos dirigents, situats per ara en posicions divergents, seran rellevants perquè són els qui tenen a les seves mans desencallar la situació. No es veuen presencialment des de principis de març, quan es començava a perfilar una assemblea constituent de JxCat -ja avalada en aquell moment pels presos, que la van tornar a posar damunt la taula la setmana passada però la van acabar retirant en veure el rebuig que causava al PDECat-, i l'expresident ha confiat en Jordi Sànchez, líder de la Crida, tota negociació amb el partit hereu de CDC. "Això només ho poden resoldre Puigdemont i Bonvehí", remarca un dels consultats, inquiet davant la situació.

Malgrat això, també hi ha contactes -avui mateix, per exemple- amb Sànchez. La data límit és el 25 de juliol, dia en què està prevista la fundació del nou partit impulsat per l'expresident de la Generalitat. Qui també pressiona perquè no es trenquin les negociacions és la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que reclama tant al PDECat com a la Crida que es mantinguin en contacte. "Una aliança forta entre les parts seria el millor dels escenaris", ha apuntat la branca juvenil en un comunicat a Twitter.


Els contactes que hi ha i hi haurà no eviten, però, que el clima estigui enrarit. La direcció del PDECat -la negociació la porten el seu president, Ferran Bel, Marc Castells i Marc Solsona- té el mandat de mantenir obertes les converses amb tots els actors, però desconfia de les veritables intencions dels qui s'asseuen a l'altra banda de la taula. "Els ho hem ofert tot, fins i tot que plegués Bonvehí o que plegués l'actual cúpula", remarca un dirigent consultat. La línia vermella del partit és no dissoldre's -una posició, segons els més arrenglerats en la direcció, validada en el penúltim consell nacional-, que és precisament el que han demanat reiteradament des de la Crida, que no vol aparèixer lligada als hereus de CDC i farà una consulta a la militància per decidir el seu futur.

Els dirigents que tenen tracte tant amb Waterloo com amb l'entorn de Bonvehí sostenen, en tot cas, que encara hi ha marge, malgrat el context enverinat. El malestar al PDECat és evident perquè detecten un intent d'apropiació de la marca de JxCat per part dels partidaris de Puigdemont, i recorden que el nom és propietat del partit, que també va registrar-lo com a formació davant del Ministeri de l'Interior a través de dues empleades del PDECat i una persona propera a Marta Pascal, que en aquell moment n'era la coordinadora general. "No s'entén JxCat sense nosaltres", repeteixen a l'equip negociador postconvergent, on s'insisteix a resistir-se a la desaparició. 


Per on pot arribar un acord, si és que encara és possible? "Potser per la marca", remarca un dels consultats. Què vol dir? JxCat és propietat del PDECat, que podria autoritzar que la fes servir el nou partit sempre que se li deixés de reclamar la dissolució. En cas que hi hagi desacord, tal com va avançar NacióDigital, la direcció de Bonvehí es planteja anar en solitari a les eleccions sota una marca que podria ser Partit Demòcrata-Junts per Catalunya. "Estem preparats", remarquen a la formació, on també proliferen els atacs contra els promotors de la nova formació.

Cap de més contundent que el de Solsona, portaveu del PDECat, que en una entrevista al diari El Periódico assenyalava que els "ideòlegs de la unitat" havien aconseguit "fraccionar més que mai" l'espai independentista. També recordava que la marca de JxCat és el partit hereu de CDC, sense el qual -sostenia Solsona- no es pot entendre el procés de reordenació. Elsa Artadi, regidora a Barcelona i diputada al Parlament, assenyalava a la SER Catalunya que la marca pertany al "milió de votants" que al llarg de les últimes convocatòries han optat per ella. El xoc està servit.

Lideratges i ideologia

Puigdemont disposa dels principals lideratges de JxCat al seu costat. Hi són els consellers -Damià Calvet, Miquel Buch, Meritxell Budó i Jordi Puigneró, aquest últim amb probabilitats de ser ungit com a candidat efectiu si, com demana bona part de la formació, l'expresident acaba sent cap de cartell-, alcaldesses -Anna Erra (Vic) i Marta Madrenas (Girona)-, càrrecs institucionals -Elsa Artadi, Toni Morral, Míriam Nogueras, Aurora Madaula, Anna Geli, Lluís Guinó- i personalitats provinents de la Crida, com ara Pep Andreu -abans militant d'ERC i alcalde de Montblanc- o Pilar Calvo.

El PDECat exhibeix aquests dies capil·laritat al territori, amb un manifest al qual ja s'hi han sumat pràcticament 140 alcaldes i una cinquantena de caps de llista. La idea de Puigdemont és que en el nou partit sigui fruit de la "suma de persones", de manera que els associats del partit que ho desitgin s'hi vagin afegint un per un. Però no només en la fórmula hi ha topades sinó també quan es parla de la ideologia del projecte -es defineix com de "carril central"- i del rumb del camí cap a la independència.

En aquest sentit, el manifest fa aquesta consideració: "La independència és viable i inevitable; el procés no té marxa enrere. Del que es tracta és de seguir accelerant el procés". El que està en marxa ara, però, és un procés de negociació entre les ànimes de JxCat accelerat per l'anunci del nou partit -que s'ha de constituir el 25 de juliol, el mateix dia que el PDECat celebra el seu consell nacional-, convertit ara en l'arrencada de les negociacions definitives entre Puigdemont i Bonvehí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació