El món després del coronavirus (18)

Àngel Castiñeira: «La partida sobre el nostre futur es jugarà en els propers deu anys»

El filòsof i catedràtic d'Esade defensa la urgència d'afrontar l'Agenda 2030 i analitza el panorama que s'obre amb la crisi sanitària: "El model alemany de gestió de la pandèmia ha estat més reeixit que l'espanyol i jacobí"

per Pep Martí , 4 de juliol de 2020 a les 19:35 |
Àngel Castiñeira, entrevistat a NacióDigital. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Palau Macaya va acollir aquest dijous la presentació del tercer informe sobre el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per part de les empreses cotitzades espanyoles, un estudi elaborat per la Fundació la Caixa i la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade (Universitat Ramon Llull). Una de les conclusions és que queda encara molt camí per recórrer si es vol "arribar a temps" per al futur del planeta, i que la pandèmia no ho posarà més fàcil.  

El professor Àngel Castiñeira n'ha estat el director acadèmic. Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UB, des del 2007 dirigeix l'Observatori de Valors de la Fundació Carulla i anteriorment va ser director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat (1998-2004). En aquesta entrevista, analitza l'escenari que s'obre amb el coronavirus i el paper dels lideratges globals. 


- Dijous, va ser un dels presentadors del tercer informe sobre la contribució de les empreses cotitzades espanyoles a l'Agenda 2030. És per estar-ne orgullosos? 

- La resposta telegràfica seria que progressem, però necessitem millorar. Aquest que hem presentat és el tercer informe. Parlem de les empreses cotitzades i hem percebut un avenç progressiu, lent però constant, pel que fa al compromís amb els objectius de l'Agenda 2030. Tant per part de les empreses, que és l'objecte de l'informe, com per part de les administracions públiques en general, encara és massa lent. L'Agenda es va aprovar el 2015 i queden deu anys per assolir-ne les fites i el més calent és a l'aigüera. 


- On hi ha les mancances més greus pel que fa al compromís de les empreses?

- Tota l'Agenda 2030 descansa en cinc principis. Són les cinc P: la pau, el planeta, la prosperitat, el parteneriat i les persones. En algun, com el de la pau, depèn més de les administracions i els estats. En el que és més deficitari, el planeta, es tracta de superar el vell capitalisme, amb una literatura econòmica clàssica que interpretava el que eren les emissions contaminants com un element extern que no cal comptabilitzar. En l'àmbit de les persones, en l'objectiu cinquè, que és sobre la igualtat de gènere, en el que té a veure amb la incorporació de dones en càrrecs directius o en la disparitat de salaris, encara hi ha camí per recórrer. 


- Vostè ha parlat d'un nou capitalisme.

- Dins l'apartat de les persones, s'ha d'entendre que l'economia capitalista ja no és el capitalisme dels accionistes, sinó del que en anglès s'anomena el capitalisme dels stakeholder, tots els grups afectats pel procés productiu, que vol dir els treballadors, la societat, els proveïdors, distribuïdors, consumidors. Aquest canvi és el que tot just comença i que el 2019 ha començat a mostrar elements dignes de menció.   

"Les empreses que interpretin bé el gir que s'està donant cap a l'economia verda i la descarbonització tindran una oportunitat"

- Però creu que el món econòmic aprendrà algunes lliçons de la crisi anterior?

- Jo utilitzo un triangle, que espero que no sigui el de les Bermudes, en el qual s'hi barregen diversos elements. Si ens posem el barret de ciutadans, hi ha coses que hem de fer per necessitat, en un context d'emergència climàtica, i ara també d'emergència sanitària. Un segon element, si ens posem el barret de l'ètica i d'Immanuel Kant, seria apel·lar a la responsabilitat. El concepte de responsabilitat social de l'empresa ve d'aquí i haurem de modificar determinats paràmetres de la nostra manera d'actuar. I un tercer element seria el de l'oportunitat, i aquí apel·laria a Adam Smith. Aquelles empreses que interpretin bé aquest canvi de paradigma que s'està donant i que vegin que aquest gir que s'està donant cap a l'economia verda i la descarbonització, tindran una oportunitat. 

Castiñeira indica que hi ha experts que veuen superat el PIB com a referència. Foto: Adrià Costa

- Algun exemple concret d'això que diu?

- El que hem vist a Nissan. Acaba d'aparèixer un informe a Bloomberg sobre els treballadors que responen al model d'indústria clàssica a l'estat espanyol que podrien perdre la feina perquè tot el sector s'està ja reconvertint de manera accelerada cap al cotxe elèctric.     

- El PIB ha de deixar de ser el factor essencial del benestar d'un país? 

- Evident. Fa poc, a iniciativa de la Cambra de Barcelona, vam tenir una trobada sobre el nou model econòmic, i va aparèixer aquesta idea. El PIB és un indicador per mesurar diverses dades econòmiques, però avui economistes i científics socials el consideren superat. L'ONU utilitza l'índex de desenvolupament humà que afegeix moltes més dades per avaluar la prosperitat de les nacions, des de la mortalitat infantil a nivells educatius i d'alfabetització o integració de la dona en el mercat de treball. 

"Els millors lideratges contra el coronavirus han coincidit amb dones governant, des d'Alemanya a Nova Zelanda i Taiwan"
  
- Un dels seus temes d'estudi és la relació entre els valors i el lideratge. Si observem el lideratge internacional, no sembla que els valors predominants duguin a l'optimisme.

- He publicat recentment un article sobre la Covid-19 i la geopolítica on faig referència al fet que així que acabi la pandèmia, es farà un primer balanç de guanyadors i perdedors pel que fa a països, i de com s'ha liderat en aquesta crisi. Ja tenim algunes dades. Un informe de la Sofia Rodríguez, economista en cap del Banc Sabadell, assenyala que hi ha un centenar de països que encara no havien pagat els deutes de la crisi anterior i que amb la pandèmia han quedat fora de joc. En els països més desenvolupats, hem vist casos com els EUA, Mèxic o el Brasil, que ho han fet de manera desastrosa. D'altres, com Espanya o França, han utilitzat un model de lideratge molt jacobí i centralista. La paraula era "jo coordino", és a dir, jo tinc les competències i dono consignes. En canvi, hem vist com la cancellera Merkel ha fet una tasca de cooperació i col·laboració amb els landers.

- S'han especificat aquí dos models diferents de lideratge i gestió?

- La cooperació implica escoltar i negociar amb els altres. El model alemany ha estat molt més reeixit, tant des del punt de vista de l'èxit de resultats com del grau de legitimitat. Afegiria dos elements més: alguns estats, especialment asiàtics, com Corea del Sud o Taiwan, ho han fet millor perquè prèviament ja havien patit altres pandèmies. I un altre: hi ha estudis fets per The Guardian i Bloomberg que demostren que els millors lideratges han coincidit amb dones. No només Angela Merkel, sinó també les líders de Taiwan, Nova Zelanda, Finlàndia o Islàndia.

- En què han estat millors?

- Han sabut desenvolupar un treball d'equip més eficient i han sabut comunicar millor amb la ciutadania en temes com la incertesa o la por. En el cas de Merkel, es tracta d'una física important que entenia perfectament com evolucionava una pandèmia. Mentre que els noms clàssics com Xi Jinping, no cal dir Donald Trump, que ha fet una gestió catastròfica, o fins i tot Macron, queden enrere. Entre els homes que queden millor parats hi ha el canadenc Justin Trudeau. Aquí hi ha un camí preciós per investigar.   

"Tenia clar que l'ètica no és el que fan els departaments d'ètica, sinó que és allà fora, als carrers, a les empreses i a la societat"
  
- Ha aprofundit en l'anàlisi dels grans corrents de pensament. Intueix que en el sotabosc de les idees que s'estan covant s'estan forjant corrents innovadors?

- Jo crec que sí. Estem intentant desenvolupar un pensament polític, econòmic, jurídic per al que s'anomena la nova etapa de l'antropocè. Venim d'etapes en què l'ésser humà era un actor més a un període que comença amb la revolució industrial en què sabem que el futur del planeta dependrà de la pròpia actuació humana. Això vol dir que ens convertim en el doctor Frankenstein. Seran les nostres actuacions les que condicionaran el futur del planeta. Això obliga a reformular tots els paràmetres sobre els quals hem construït la nostra vida. Si a això afegim els grans canvis que vindran de l'enorme poder que tindrà la intel·ligència artificial i la biotecnologia, es modificarà la pròpia naturalesa de l'ésser humà. Haurem d'incorporar fórmules noves d'organitzar-nos.

Àngel Castiñeira al Palau Macaya dijous passat. Foto: Adrià Costa

- Què fa un filòsof de l'ètica en una escola de negocis? 

- Doncs és una bona pregunta. Vaig fer la tesi doctoral sobre temes de filosofia política i ètica, i el que tenia clar que l'ètica no és el que fan els departaments d'ètica, sinó que l'ètica és allà fora, als carrers, a les empreses i a la societat. tenia clar que no volia dedicar-me a explicar ètica en una facultat de filosofia i que preferia contribuir a modificar la conducta de les persones. Que vol dir treballar per tenir millors professionals, millors directius i millors vides. Quan em van proposar contractar-me, jo els vaig dir que era filòsof. "Per això et volem contractar", em van dir, i em va semblar un desafiament en tota regla. Es tractava de no desvincular el pensament de l'acció.    

- Aquesta crisi haurà servit per alguna cosa? 

- Com que no ha passat tant de temps respecte de l'anterior, que va ser la crisi de Lehman Brothers del 2008, veient les conseqüències econòmiques i socials de continuar fent el mateix, l'actual xoc ens agafa prou memoritzats per veure que tenim una ocasió única per dissenyar un model de reactivació econòmica que ajudi no només a generar nova prosperitat, nous llocs de treball, sinó que també incorpori el que hem anat dient, una transició energètica i una economia verda. La Unió Europea, l'ONU, el FMI i el Banc Central hauran de destinar milions i milions a la reactivació econòmica. Ara tenim la possibilitat de fer-ho més bé, que vol dir ajudar les empreses i els treballadors, que ho necessitem, però vinculant-lo al paradigma del model econòmic i ecològic de la propera dècada. Per bé o per mal, tenim un marge de temps de deu anys. La partida sobre el nostre futur es jugarà en els propers deu anys.

"Contra la pandèmia trobarem una vacuna, però no hi haurà vacuna contra el canvi climàtic"
  
- És així de rotund?

- El que no fem ara després serà, en un sentit darwinista, o adaptació o patiment. L'emergència de la crisi climàtica farà que tindrem un marge de temps menor. La versió optimista és o actuem ara o mai. La pandèmia podria ser l'aperitiu d'una cosa encara més greu. Contra la pandèmia, no tenim cap dubte que trobarem una vacuna. Contra un canvi climàtic d'aquesta magnitud, no hi haurà vacuna que valgui. És ara que hem de fer els esforços de transformació.

 







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació