Junts per Catalunya

Puigdemont posa la directa

L'expresident activarà el 25 de juliol el nou partit dirigit al "carril central de l'independentisme" al costat de presos, consellers, alcaldes i càrrecs institucionals en ple xoc amb la direcció del PDECat

per Oriol March , 2 de juliol de 2020 a les 21:00 |
Carles Puigdemont, en l'acte del Consell per la República a Perpinyà. | Europa Press
El juliol és el mes preferit per Carles Puigdemont a l'hora de posar la directa. Fa dos anys ja va triar-lo per situar-hi el naixement de la Crida Nacional per la República, i aquest 2020 hi ha emmarcat la posada en marxa del nou partit que, segons ell, ha de resoldre d'una vegada per totes l'encaix de Junts per Catalunya (JxCat). En un text de dues pàgines encapçalada pel lema "Junts, per Catalunya" -la coma és rellevant en un context farcit de detalls i mirades de reüll-, l'expresident fixa el 25 de juliol per celebrar l'assemblea fundacional de la nova formació, que aspira a seguir "accelerant" el procés.
 

"És l'hora de la generositat i la responsabilitat, el moment d'abandonar tensions estèrils i mirades sovint massa egocèntriques i enfocades al petit espai de cadascú", assenyala el document, que rep el suport de Jordi Sànchez, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín, aquest últim eurodiputat de JxCat i que la legislatura passada va ser conseller de Salut sota les sigles d'ERC, on hi va arribar de la mà d'Oriol Junqueras.

Els exconsellers Marina Geli i Ferran Mascarell formen part dels promotors, que posen més pressió a un PDECat que insisteix en la seva voluntat de no dissoldre's. Al llarg dels propers dies, malgrat les discrepàncies evidents sobre com ha de ser un encaix cada vegada més complicat i que diversos actors donen per descartat, continuaran els contactes a múltiples bandes per evitar la trencadissa. Fonts de la formació hereva de CDC insistien després de fer-se públic el manifest que sense el seu partit no és possible fer JxCat, una marca que ells tenen registrada i que ja existeix com a partit.


Entre els signants del text s'hi troba Meritxell Budó, consellera de la Presidència, i Damià Calvet, titular de Territori, a banda del secretari general de la Crida Nacional per la República, Toni Morral, i membres de la direcció del PDECat, com és el cas de Míriam Nogueras -que n'és vicepresidenta- i Lluís Guinó, diputat al Parlament i alcalde de Besalú. Entre les alcaldesses impulsores en destaquen dues: Marta Madrenas, de Girona, i Anna Erra, de Vic. Estan acompanyades per Anna Feliu, de l'Albi, i Violant Cervera, exdiputada. Carmela Fortuny, que va ser batllesa de Sant Cugat, forma part del grup impulsor. Pep Andreu i Àngels Cabassés, provinents d'ERC i arrenglerats amb la Crida, també apareixen com a promotors, així com Elsa Artadi i Gemma Geis.

En l'assemblea constituent del nou partit ja es podria situar Puigdemont a la presidència i Jordi Sànchez a la secretaria general

Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que entre aquestes 50 persones es liderarà la gestora fins l'assemblea del dia 25 de juliol, que és qua s'haurien d'escollir els principals càrrecs. El més probable, en aquest sentit, és que Puigdemont sigui triat president i Jordi Sànchez esdevingui el secretari general. Entre la cinquantena de noms no hi ha els caps de files al Parlament -Albert Batet- ni al Congrés -Laura Borràs-, i tampoc el president de la Generalitat, Quim Torra. Els consellers Miquel Buch i Jordi Puigneró no formen part del grup promotor. Del grup parlamentari a Catalunya, en tot cas, hi ha dos membres de la mesa: Josep Costa i Eusebi Campdepadrós. No hi és, això sí, Eduard Pujol, portaveu a la cambra catalana i un dels fitxatges del 2017.

"La nostra aposta és la de constituir un partit radicalment democràtic on les persones associades militants tinguem la darrera paraula en la presa de decisions més rellevants. Un partit compromès en la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives", assenyala el document, que sosté que la nova formació ha de provenir de la "suma de persones". "Amb tot el seu capital cultural i bagatge del sobiranisme democràtic i de les seves plurals tradicions ideològiques. Tothom qui vulgui treballar pel país, la seva llibertat i la defensa i millora del bé comú hi té les portes obertes", remarca.

A qui es dirigeix la formació? "Ens disposem a aplegar el corrent central del catalanisme -avui majoritàriament independentista- amb l'articulació d'una agenda social, econòmica i modernitzadora d'un país petit en dimensions però gran en aspiracions", sosté el text, que busca sumar els "milers de dones i homes que amb el seu vot van fer possible l'1-O". "I també aquelles que en les eleccions posteriors van donar la seva confiança tant a JxCat com als qui no ens han votat mai però amb els quals compartim el mateix objectiu per al nostre país", insisteix el document. El partit reivindica tant la "construcció" com la "lluita", que són "imprescindibles" per governar i "conquerir" llibertats nacionals.

La peça clau del que ha de passar els propers dies va més enllà de la seu del partit, dels quarters generals al Parlament -els independents estan alineats amb la proposta de crear una nova formació-, sinó a Waterloo. Puigdemont només ha fet tres tuits sobre la reordenació per ara fallida de JxCat -van ser per avalar la proposta dels presos i enviar un missatge a la direcció després que el PDECat la rebutgés, i avui per anunciar el manifest de la nova formació- però la seva ascendència interna és bàsica i, per ara, sense contestació pública directa. La situació recorda a la del 2018, quan va posar en marxa la Crida quan quedaven tan sols uns dies per l'assemblea del PDECat, que va acabar amb l'adeu de Marta Pascal i l'alineament del partit amb el líder.

L'expresident i eurodiputat de JxCat no només compta amb el suport dels més independents, sinó també de quatre consellers del Govern -Buch, Calvet, Budó i Puigneró, el seu preferit per ser candidat efectiu, tot i que no forma part dels primers 50 signants del text-, part del món municipal i un sector reduït de la direcció del PDECat. També disposa de l'aval dels presos, malgrat que s'ha desmarcat en privat dels lideratges que proposen, en aquest cas Buch per dirigir el nou partit i Calvet per ser-ne el candidat efectiu. Si hi ha trencadissa, l'espai postconvergent es partirà per la meitat, i la idea de Puigdemont és que s'incorporin a títol individual els dirigents, quadres i militants de base de l'espai postconvergent. "Comença la batalla", sostenen al PDECat.

Al Congrés dels Diputats, per exemple, hi ha quatre dirigents -Ferran Bel, Genís Boadella, Sergi Miquel i Concepció Cañadell- que estan més alineats amb el partit que no pas amb JxCat. El pes del PDECat és rellevant al territori, però Puigdemont disposa del suport de més càrrecs electes i institucionals. Si no hi ha un acord d'última hora, la propera negociació serà per gestionar una ruptura i no una entesa. Amb l'agreujant que, al cap d'uns mesos, es podrien citar per separat a les urnes. En el cas de Puigdemont, sense descartar que sigui candidat d'un front ampli conduït des de Bèlgica.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, aquest dimecres es va produir una trucada entre Bonvehí i Sànchez que tampoc va servir per reconduir la situació. El primer que va fer el president del PDECat divendres, quan es va constatar la negativa de la direcció a assumir la proposta de Lledoners. "Les converses no s'han aturat mai", resolen fonts de banda i banda, per bé que el bloqueig és "total". Dissabte hi ha una reunió presencial del Consell per la República en la qual, com va avançar NacióDigital el 15 de juny, perfilarà el full de ruta de confrontació amb l'Estat.

Decisions individuals (i col·lectives)

Un cop presentat el nou partit projecte, els militants i quadres del PDECat es troben davant la disjuntiva de decidir què fan, com recorden els presos i Puig en la seva carta enviada a Bonvehí: si se sumen a les noves sigles o bé si mantenen la militància al partit creat el 2016 per refundar CDC. Les diferències, en tot cas, s'acabaran dirimint en el consell nacional previst pel mes de juliol, que es podria celebrar el 25 o 26 de juliol. Els crítics amb Bonvehí tenien intenció fa uns dies de forçar una consulta a la militància i fins i tot hi havia dirigents que reclamaven un congrés extraordinari, però l'anunci del nou partit ha refredat aquestes peticions. N'ha creat d'altres, però: el PDECat, sostenen a la direcció, està rebent "pressions" per canviar de dia el consell nacional per tal que no coincideixi amb l'assemblea constituent del nou instrument de Puigdemont.

La formació hereva de CDC, tot i mantenir-se oberta a arribar a acords per evitar la trencadissa, fa setmanes que prepara plans per si ha de concórrer en solitari a les futures eleccions catalanes davant d'un divorci que es comença a donar per fet. En aquest context, s'hi inclou la possibilitat de fer servir JxCat com a marca electoral. Una de les opcions, en aquest sentit, seria presentar-se sota aquest paraigua: Partit Demòcrata-Junts per Catalunya. En aquest cas, no només s'hauria consumat el divorci, sinó que les ànimes que fins ara han estat negociant s'enfrontarien a les urnes.

Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, que recalquen que aquestes sigles no només pertanyen al PDECat sinó que ja estan registrades com a partit davant del Ministeri de l'Interior. La utilització de JxCat a la papereta en cas que la formació es presentés en solitari a les urnes no estaria exempta de polèmica: un dels acords als quals van arribar David Bonvehí, president del PDECat, i Jordi Sànchez, líder de la Crida -els dos encarregats de negociar l'encaix per cristal·litzar sota una sola organització l'espai de JxCat- la primavera del 2019 és que cap de les dues parts podria fer servir aquestes sigles en cas que la reordenació no arribés a bon port.


Segons sostenen a la cúpula del PDECat, però, aquest punt formava part d'un acord més ampli -amb cinc elements en total- dels quals -sempre segons la visió del partit- "no se n'ha complert cap" per part de Sànchez. S'hi incloïa, per exemple, la creació d'un òrgan de direcció paritari de tot l'espai que no s'ha acabat de posar en marxa. "Tenim la marca i el partit registrat", sostenen els hereus de CDC, que aquests dies s'han arromangat al territori per aplegar el suport de 133 alcaldes i una cinquantena de caps de llista que signen el manifest que rebutja la dissolució del partit i "defugir" el pensament únic en una reordenació que, per ara, se situa com a "poc reconduïble".

Per què? Fonamentalment, perquè la fractura s'estructura en diverses capes. No hi ha unanimitat al PDECat sobre com abordar el futur, i els presos i la direcció tenen visions contraposades. Rull, Turull, Forn i Lluís van proposar la setmana passada una assemblea constituent de JxCat i debatre la dissolució al cap de sis mesos de la creació del nou partit, però la cúpula el va rebutjar per àmplia majoria. Per això Bonvehí es va reunir amb els presos durant la jornada de dimarts, sense cap avenç concret. Puig, en una entrevista al diari El Punt Avui, va donar ahir per feta la ruptura entre els actors.

La prioritat, sostenen al partit, és "evitar" la ruptura dins del PDECat, tot i que la fractura és evident aquests dies a les xarxes socials i als grups de Whatsapp. "Si es vol reconduir la situació amb els presos és més per bona voluntat que per resoldre la situació, que és complicada", admeten al partit. La Crida, a banda, pressiona per tancar aquesta mateixa setmana les converses. "Si s'allarga més enllà d'això, malament", resumeixen des de la cúpula de l'associació liderada per Sànchez, que continua demanant la dissolució del partit enmig del malestar creixent al PDECat. El partit, va assegurar el portaveu Marc Solsona fa cinc dies, està "preparat" per anar a les urnes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació