empresaris

Foment denuncia que l'Estat només ha executat el 57% de les infraestructures ferroviàries pressupostades

La patronal reivindica que les obres més estratègiques es gestionin des de Catalunya i adverteix que la pandèmia ha estroncat les expectatives del sector, amb una possible caiguda del 20% de la construcció

per Pep Martí , 2 de juliol de 2020 a les 12:01 |
Passatgers a l'estació de Tarragona, el dia de la posada en marxa del nou tram del corredor. | ACN
Les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya continuen rebent inversions clarament insuficients. En el període 2015-2018, els principals organismes inversors de l'Estat han invertit a Catalunya només 1.474 milions d'euros dels 2.566 pressupostats en les principals obres ferroviàries. Això vol dir que  només s'han executat el 57% de les partides i han deixat d'invertir-hi 1.092 milions pressupostats. És una de les dades que inclou l'informe sobre infraestructures que ha presentat la patronal Fomebnt del Treball aquest dijous.

L'empresariat ha constatat que, novament, el 2019 ha estat un mal any pel que fa a les infraestructures a Catalunya. La patronal catalana ha actualitzat el seu estudis anuals Per un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, amb el catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100), i les Propostes per a un nou model de gestió dels equipaments a Catalunya. Catàleg CATEquipaments


Els documents els han presentat la presidenta de la Comissió d’Infraestructures, Anna Cornadó; el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó, i el director d'Economia i secretari general adjunt, Salvador Guillermo, que han destacat que, un any més, la inversió pública a Catalunya ha estat extraordinàriament baixa, cosa que limita la inversió empresarial, ja que la inversió pública actua de complement i catalitzador de la privada.

El pes de la inversió pública el 2019 respecte el PIB va ser a Espanya de 2,0%, el tercer més baix després del 2016 i 2017, i un dels més baixos de la Unió Europea (que té una mitjana del 3,0%). Aquesta disminució de la inversió pública a Espanya en un moment d'expansió econòmica es deu a que la reducció del dèficit s'ha realitzat en detriment d'aquesta expansió. Així, el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública va passar del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 5%, el 2019. Això ha ocasionat que els pressupostos d'infraestructures i equipaments estiguin en mínims històrics.


Pel que fa a l'execució de les inversions realitzades per l'Administració General de l'Estat a Catalunya, el 2019 (amb pressupostos prorrogats), la inversió a Catalunya va ascendir a 811,8 milions d'euros (670,8 corresponen a infraestructures de transport), un 7,3% més que l’any anterior. Aquest import representa el 7,9% del total de les obligacions reconegudes i el 10,8% de les regionalitzables (Galícia el 16,6%, Madrid el 14,7%, Castella i Lleó 11,9% i Andalusia un 9,1%).

La Generalitat, per la seva part, va executar el 2019 el 83% (76% el 2018) de les inversions reals, 366 milions d'euros (448 el 2018) i va realitzar el 95% (93% el 2018) de les transferències de capital, 697 milions (467M€ el 2018).


L'activitat de l'obra civil, que representa el 57% del total, es va incrementar en un 20%, i la de l'edificació, un 13%. Aquest import, però, és lluny encara de la mitjana dels darrers vint anys, d'uns 3.750 milions d’euros anuals, a preus constants. La patronal ha recordat que la inversió en infraestructures s'hauria d'acostar al 2,2% del PIB (aproximadament, uns 5.400 milions anuals), que és la mitjana dels principals països europeus els darrers vint anys. 

Així mateix, Foment reivindica que les infraestructures més estratègiques de Catalunya s'han de gestionar des del territori amb la participació dels agents institucionals i econòmics, en la línia de l'anomenat Km 0. La lògica econòmica, l'eficiència, la lliure competència i la rendició de comptes al contribuent des de la proximitat avalen que els aeroports, ports, ferrocarrils i carreteres de Catalunya es gestionin des del territori al qual donen servei i, per això defensen que es facin mesures valentes de descentralització de la seva gestió.

Situació de les infraestructures estratègiques

Pel que fa a les infraestructures més estratègiques, en la seva majoria són competència del ministeri de Transports, Mobilitat i  Agenda Urbana. És el cas de rodalies, incloses les estacions intermodals i intercanviadors, el tronc central del Corredor Mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, els accessos viaris (C-27) i ferroviaris al port de Tarragona, l'autovia orbital B-40, l'accés ferroviari al Prat, la interconnexió A-2 amb AP7 i C-32, les plataformes logístiques, etc., que resten aturades o s'estan executant a un ritme lent.

El Corredor Mediterrani ferroviari per transport de mercaderies és una infraestructura clau per incrementar el potencial de l'economia catalana i de tota la façana mediterrània. Foment destaca, amb tot, que durant els anys 2018 i 2019 s'han  reactivat els principals projectes i, segons el calendari previst, el 2020 finalitzaria la construcció del tercer carril entre Castellbisbal i Martorell, i el 2021, el tercer fil del tram Castellbisbal-Tarragona i la conversió de la doble via d'ample ibèric a ample internacional entre Castelló-Tarragona.

La inversió en Rodalies i Regionals es manté estancada des de fa anys i la construcció de les estacions de la Sagrera i la Llagosta no tenen encara data de finalització. Pel que fa al metro i a la xarxa ferroviària de FGC, la seva ampliació i millora es va produint de manera constant, però molt limitada a causa del "finançament insuficient de la Generalitat", segons apunta la patronal. D'altra banda, s'està tramitant un préstec amb el Banc Europeu d'Inversions per poder continuar el tram central de la L9.

També avancen a un ritme molt lent, segons l'informe de Foment, el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, vies que pateixen un elevat nivell d'accidentalitat, i l'autovia orbital B-40, considerat indispensable per solucionar el coll d'ampolla de la mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Impacte de la Covid

I en això, es podria dir, va venir la pandèmia. Si les expectatives de les infraestructures a Catalunya per al 2020 generaven cert optimisme, el coronavirus les ha estroncades. La construcció podria caure a Espanya i a Catalunya aquest any entre un 20% i un 25%, i creixeria un 6-7% el 2021. La durada de la crisi i la seva intensitat, en tot cas, estaran condicionades pel ritme de la represa de l'activitat, l'evolució sanitària de la crisi i les mesures econòmiques que adoptin les administracions. 

La patronal ha reclamat com a mesura més eficaç i de ràpida aplicació per reactivar l'economia d'avançar les licitacions futures i que el conjunt de les administracions elaborin de manera coherent els Plans de Reconstrucció (en línia amb el Pacte Verd Europeu de la UE , que és la seva estratègia de creixement) amb un esforç inversor planificat, recurrent i ordenat en el temps.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació