Campanya amb presos

És en mans del Suprem que la cursa electoral a Catalunya, ara agitada pels moviments de Puigdemont, adquireixi certa normalitat. També són notícia Jordi Puigneró, Germà Gordó, Sarunas Jasikevicius i Irene Solà

03 de juliol del 2020
Actualitzat a les 6:39h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

A finals de la setmana que ve farà 1.000 dies que hi ha líders independentistes empresonats. Després del llarg període de presó preventiva -els tribunals van ser inflexibles en tots els recursos presentats-, de la condemna severa del Tribunal Suprem i del primer tram del compliment de la pena en centres catalans, els presos polítics accediran al tercer grau. La proposta formulada per les juntes de tractament de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras haurà de ser ratificada per la Secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia. No s'esperen sorpreses en la decisió de la Generalitat, que s'ha de pronunciar en un termini màxim de dos mesos, però que actuarà amb més celeritat.

El tercer grau -conegut com el règim penitenciari de semillibertat, una denominació que no agrada els dirigents independentistes- permet que els presos només hagin d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous, i que puguin sortir-ne els caps de setmana. Els concedeix, per tant, capacitat de moviment. En altres paraules, podran disposar de més temps per compartir amb la família i, a la vegada, tenir més incidència en la vida política, que l'actual règim penitenciari limitava, si més no en l'esfera pública.

Sobre la catalogació del tercer grau hi pesa encara l'amenaça del Suprem. Si la Fiscalia no canvia de criteri -s'ha oposat a qualsevol flexibilització de les penes dels líders independentistes-, presentarà un recurs contra la decisió de les presons. En primera instància, qui l'haurà de resoldre serà el jutjat de vigilància penitenciària, però el ministeri públic encara tindrà l'opció d'un recurs d'apel·lació al Suprem, com a tribunal sentenciador. I aquest és un element rellevant ara que a Catalunya s'escruta el calendari electoral i ja es dissenyen les campanyes.

Els presos voldran tenir un paper capital en els mesos que venen. De fet, ja l'estan tenint. Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Rull i Joaquim Forn han mogut fitxa en la reordenació de l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) -alineats amb Carles Puigdemont en la pugna amb la cúpula del PDECat- i influeixen des de Lledoners per articular lideratges per al partit i la llista electoral. Puigdemont, amb el suport dels dirigents empresonats, ja ha activat el nou partit. Al seu torn, Oriol Junqueras disposarà d'un protagonisme rellevant en l'estratègia electoral d'ERC, al costat de Marta Rovira i Pere Aragonès. El tercer grau fa pensar en una campanya a la tardor amb pes específic dels presos, en entrevistes i mítings. Són fitxes que poden decantar la balança.  

En mans del Suprem hi ha, doncs, que la cursa electoral a Catalunya adquireixi certa normalitat, truncada en les últimes campanyes per l'intervencionisme de l'alt tribunal. De moment, Pedro Sánchez ha deixat clara la posició de la Moncloa: cap objecció. Però si, orientat per la Fiscalia, el Suprem s'oposa al règim penitenciari concedit als dirigents independentistes cometrà un altre greuge i agitarà les eleccions. Els precedents conviden a tenir presents tots els escenaris.
 

Avui no et perdis

»El tercer grau dels presos polítics, en mans del Suprem en última instància; per Bernat Surroca.

»Què implica el tercer grau penitenciari?; per Bernat Surroca.

»Concedeixen el tercer grau a tres presos d'Altsasu.

» Puigdemont activa el nou partit: «És el moment d'abandonar mirades egocèntriques»; per Oriol March.

» Dades: dimarts va ser el dia de més positius a la regió de Lleida des de l'inici de la pandèmia; per Roger Tugas.

»Dèficit de l'1% i més inversió en salut: el Parlament tria el model de reconstrucció; per Sara González.

» L'atur a Catalunya ja és un 35% més alt que fa un any.

» Primícia: ICV es refundarà en un nou partit que es dirà Esquerra Verda; per Sara González.

»Les millors estrenes de sèries d'aquest juliol a les plataformes; per Víctor Rodrigo.

» 10 patis i jardins ombrívols per amagar-se de la calor a Barcelona.
 

 El passadís

Carles Puigdemont ha activat el nou partit pel desacord amb la direcció del PDECat, que es resisteix a diluir-se en l'espai que capitaneja l'expresident. La prioritat de l'expresident passa ara per resoldre la reconfiguració de les sigles -el 25 de juliol hi haurà l'assemblea constituent de la nova formació-, un procés que viu els seus dies més intensos perquè es preveuen eleccions a la tardor o, a tot estirar, a finals d'any. Quan es resolgui del tot el pols amb el PDECat -sota els anuncis d'escissió hi ha negociació-, Puigdemont haurà de solucionar la incògnita del candidat efectiu. I hi ha un nom que està cada cop més avalat per Waterloo: Jordi Puigneró. El conseller de Polítiques Digitals presenta dijous que ve el seu llibre amb Pilar Rahola, segurament la veu més autoritzada per Puigdemont fora de l'esfera institucional. L'expresident també firma l'epíleg del treball, El 5è poder. La República digital a les teves mans. Ara mateix no hi ha cap altre aspirant a candidat efectiu de Junts per Catalunya que pugui exhibir aquesta connexió amb Puigdemont i el seu cercle de confiança.

Vist i llegit

La reordenació de l'espai postconvergent també ha multiplicat les aparicions públiques de noms propis de l'antiga CDC, alguns dels quals ja fa temps que van abandonar el camí fixat per Puigdemont. És el cas de Germà Gordó, dirigent que va fer carrera al costat d'Artur Mas i que avui presideix Convergents, la formació que va fundar el 2017. En una entrevista a La Vanguardia amb Josep Gisbert, Gordó anima els seus excompanys del PDECat a integrar-se en una coalició "catalanista" àmplia si es consuma el divorci amb Puigdemont. Per l'exconseller de Justícia, en aquesta coalició s'hi haurien d'integrar el màxim de forces, des de la formació pilotada per David Bonvehí fins al Partit Nacionalista de Catalunya, passant per Units per Avançar, Lliures, la Lliga Democràtica i, evidentment, Convergents. La galàxia de centre dreta està atomitzada i, per separat, difícilment sumarà.

 El nom propi

Sarunas Jasikevicius torna al Barça. El club ha volgut resoldre ràpid el relleu de Svetislav Pesic després de la derrota a la final de l'ACB i aquest dijous va anunciar el fitxatge del tècnic lituà, un ídol al Palau Blaugrana. Jasikevicius, de 44 anys, firma per tres temporades. El precedeix una trajectòria exitosa a la banqueta del Zalgiris Kaunas i tindrà el repte de treure suc a una plantilla que hauria d'aspirar a tots els títols. El Barça feia temps que perseguia la seva contractació. En les dues etapes com a jugador blaugrana, Saras va guanyar una Eurolliga (2003), dues lligues ACB (2001, 2003) i tres Copes del Rei (2001, 2003 i 2013).

 Els imperdibles

La recomanació literària d'aquesta setmana és un dels llibres que ha generat més entusiasme entre el públic i la crítica des que el gener del 2019 va guanyar el Premi Anagrama: Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà. L'obra de l'escriptora de Malla, guardonada recentment amb un dels 13 Premis de Literatura de la Unió Europea -que es concedeixen a títol d'autors emergents-, és un exercici narratiu ben travat, en què es nota que l'autora també ha cultivat la poesia. Gaudiu-ne. Solà està treballant en un nou projecte, tal com explicava dies enrere als companys d'El Suplement de Catalunya Ràdio. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi