02
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
14:35h
La majoria d'empreses cotitzades espanyoles "progressen adequadament" -en paraules del professor Àngel Castiñeira-, però encara estan molt lluny del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, una fita que, a deu anys del 2030 que marca l'Agenda de l'ONU, encara sembla més difícil després de la pandèmia. Així ho constata el tercer informe sobre La contribució de les empreses espanyoles als Objectius de Desenvolupament Sostenible, presentat al Palau Macaya.
Del total de 137 empreses analitzades, només 65 esmenten els ODS en les seves memòries. El nombre suposa un increment del 18% respecte de l'any anterior, però encara són menys que la meitat de les empreses estudiades. S'ha estudiat el compliment de la llei 11/2018 d'informació no financera i diversitat, i l'informe constata que la majoria de les empreses fan una referència "més quantitativa que qualitativa" al seu compromís amb l'Agenda 2030.
L'informe mostra un major protagonisme dels objectius sobre condicions laborals, la innovació en indústries i infraestructures, i una major sensibilitat climàtica, com també en els àmbits de l'educació de qualitat (ODS 4), la igualtat de gènere (ODS 5), les energies renovables i l'ficiència energètica (ODS 7) i la reducció de les desigualtats (ODS 10).
Destaca en l'informe el progrés de les empreses del sector energètic i tecnològic en la implementació dels ODS. Tots dos sectors concentren la majoria de les empreses analitzades que han introduït els ODS en les seves memòries anuals i que informen amb més transparència sobre la cadena de valor, la vulneració dels drets humans o sobre la bretxa salarial.
L'acte ha anat a càrrec d'Àngel Pes, responsable de l'Observatori dels ODS, junt amb Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratge i Governança Democràtica d'Esade, Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra, i moderats per Sergi Loughney, director de l'Àrea de prospectiva, reflexió i Palau Macaya de la Fundació la Caixa. Ha estat també el primer acte presencial celebrat al Palau Macaya després del confinament.
Àngel Pes ha admès que "continuen sent una minoria les empreses que es prenen seriosament els Objectius de Desenvolupament Sostenible". Ha explicat que la pandèmia, amb l'increment de les taxes de mortalitat i l'empitjorament de les condicions sanitàries, ha estat un element negatiu i molts objectius patiran un retrocés a curt termini.
Però la crisi sanitària també tindrà trets positius, com l'avenç que experimentarà la digitalització i "la resposta de les institucions europees" als efectes del coronavirus. Ha conclòs dient: "Podem estar orgullosos de ser europeus". Sobre la força dels governs populistes en països líders i emergents, Pes ha assegurat que "som a la meitat del partit i el resultat dependrà del que vulguin les societats".
El "capitalisme responsable"
Castiñeira ha explicat que dins del món empresarial s'obren pas els corrents més conscienciats dels reptes que suposen els ODS de les Nacions Unides, esmentant el posicionament del fòrum econòmic nord-americà Business Roundtable (que reuneix 200 de les grans companyies del país) i el recent Manifest de Davos. És el que s'ha anomenat el "capitalisme responsable". Castiñeira s'ha referit també a l'aposta de la Comissió Europea en favor d'un gran pacte per l'economia verda.
Una de les característiques d'aquest capitalisme responsable seria el pas de la primacia dels accionistes en les empreses a la primacia dels stakeholder, o benefici de tots els actors interessats que participen en un negoci, des dels treballadors a les comunitats en què té la seu una empresa.
Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra de LideratgeS d'Esade, ha advertit que l'alternativa a no assumir els ODS és el "col·lapse planetari". Castiñeira ha afegit el pes que tindran els reguladors després de la pandèmia, un factor que junt a la pressió dels inversors, cada cop més exigents sobre la qualitat dels productes, i al canvi que s'ha generat en la mentalitat de les societats, com a elements determinants per a un canvi de model i paradigma
Del total de 137 empreses analitzades, només 65 esmenten els ODS en les seves memòries. El nombre suposa un increment del 18% respecte de l'any anterior, però encara són menys que la meitat de les empreses estudiades. S'ha estudiat el compliment de la llei 11/2018 d'informació no financera i diversitat, i l'informe constata que la majoria de les empreses fan una referència "més quantitativa que qualitativa" al seu compromís amb l'Agenda 2030.
L'informe mostra un major protagonisme dels objectius sobre condicions laborals, la innovació en indústries i infraestructures, i una major sensibilitat climàtica, com també en els àmbits de l'educació de qualitat (ODS 4), la igualtat de gènere (ODS 5), les energies renovables i l'ficiència energètica (ODS 7) i la reducció de les desigualtats (ODS 10).
Destaca en l'informe el progrés de les empreses del sector energètic i tecnològic en la implementació dels ODS. Tots dos sectors concentren la majoria de les empreses analitzades que han introduït els ODS en les seves memòries anuals i que informen amb més transparència sobre la cadena de valor, la vulneració dels drets humans o sobre la bretxa salarial.
L'acte ha anat a càrrec d'Àngel Pes, responsable de l'Observatori dels ODS, junt amb Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratge i Governança Democràtica d'Esade, Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra, i moderats per Sergi Loughney, director de l'Àrea de prospectiva, reflexió i Palau Macaya de la Fundació la Caixa. Ha estat també el primer acte presencial celebrat al Palau Macaya després del confinament.
Àngel Pes ha admès que "continuen sent una minoria les empreses que es prenen seriosament els Objectius de Desenvolupament Sostenible". Ha explicat que la pandèmia, amb l'increment de les taxes de mortalitat i l'empitjorament de les condicions sanitàries, ha estat un element negatiu i molts objectius patiran un retrocés a curt termini.
Però la crisi sanitària també tindrà trets positius, com l'avenç que experimentarà la digitalització i "la resposta de les institucions europees" als efectes del coronavirus. Ha conclòs dient: "Podem estar orgullosos de ser europeus". Sobre la força dels governs populistes en països líders i emergents, Pes ha assegurat que "som a la meitat del partit i el resultat dependrà del que vulguin les societats".
El "capitalisme responsable"
Castiñeira ha explicat que dins del món empresarial s'obren pas els corrents més conscienciats dels reptes que suposen els ODS de les Nacions Unides, esmentant el posicionament del fòrum econòmic nord-americà Business Roundtable (que reuneix 200 de les grans companyies del país) i el recent Manifest de Davos. És el que s'ha anomenat el "capitalisme responsable". Castiñeira s'ha referit també a l'aposta de la Comissió Europea en favor d'un gran pacte per l'economia verda.
Una de les característiques d'aquest capitalisme responsable seria el pas de la primacia dels accionistes en les empreses a la primacia dels stakeholder, o benefici de tots els actors interessats que participen en un negoci, des dels treballadors a les comunitats en què té la seu una empresa.
Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra de LideratgeS d'Esade, ha advertit que l'alternativa a no assumir els ODS és el "col·lapse planetari". Castiñeira ha afegit el pes que tindran els reguladors després de la pandèmia, un factor que junt a la pressió dels inversors, cada cop més exigents sobre la qualitat dels productes, i al canvi que s'ha generat en la mentalitat de les societats, com a elements determinants per a un canvi de model i paradigma