coronavirus

Els municipis amb aigua pública treuen pit de gestió social però demanen suport al Govern

L'associació AMAP envia a Calvet un decàleg en què reclamen ajuda econòmica i modificacions de lleis catalanes i espanyoles que torpedinen la internalització del servei

per Roger Tugas Vilardell , 8 de juliol de 2020 a les 06:42 |
L'associació en defensa de la gestió pública de l'aigua agrupa nombrosos municipis i entitats. | Adrià Costa
Els municipis que gestionen de forma pública l'aigua reclamen a la Generalitat suport per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia i reformes més estructurals. Aquest dimecres han resumit les seves reivindicacions en un decàleg remès al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a què ha tingut accés NacióDigital, i que també posa en valor les mesures empreses els darrers mesos per garantir el subministrament a les famílies vulnerables.

La missiva la firma l'AMAP (Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública), que reuneix ajuntaments, entitats i empreses públiques d'aigua de Catalunya que treballen per fomentar i assessorar en la gestió directa de l'aigua des del gener de 2018. En formen part alguns dels principals municipis del país, on hi viu el 44% de la població catalana, i assevera que, "en un moment de consens sobre la necessitat de disposar d'uns serveis públics forts i eficaços", també cal repensar cóm enfortir la gestió pública de l'aigua.


Segons destaca l'associació, "molts operadors públics d'abastament d'aigua i ajuntaments han decidit emprendre mesures inèdites i compromeses" per reduir l'impacte de la crisi derivada del coronavirus en les famílies, tot i que la situació sí que perjudica els comptes d'aquests organismes, els quals "rebran un marcat impacte financer que posarà en dificultats la seva capacitat". Per tot això, reclama suport financer a la Generalitat, però també reformes legals a nivell català i estatal per eliminar les traves normatives per a la municipalització del servei.

Entre les mesures destacades aplicades hi ha el fons de 500.000 euros impulsat per Taigua, l'empresa pública de Terrassa, per reduir el preu de l'aigua en funció de diversos criteris. La Companyia d'Aigües de Vilanova i la Geltrú també ha aprovat tarifes especials per a abonats vulnerables, un fons social contra la pobresa energètica o la possibilitat de flexibilitzar el pagament de factures. Igualment, Aigües de Manresa ha accelerat la instal·lació de comptadors solidaris, fins i tot en habitatges ocupats o sense cèdula d'habitabilitat -en determinades circumstàncies-, per garantir el dret a l'aigua corrent, amb 122 comptadors distribuïts a principis de juny.


L'empresa pública de Mataró ha optat per no suspendre el servei tot i que hi hagi impagaments i facilitar l'ajornament de les factures sense interessos, similar a l'operadora del Prat de Llobregat. Sigui com sigui, algunes empreses privades, com Sorea, també s'han compromès a no tallar l'aigua i facilitar el fraccionament dels pagaments, així com empreses mixtes com la de Tarragona han instal·lat comptadors solidaris a la ciutat. Aquestes mesures, a més, s'uneixen a la decisió del Govern de reduir temporalment a la meitat el cànon de l'aigua.

Entre les reivindicacions de l'AMAP a la Generalitat, hi ha la reforma de les estructures tarifàries, fent-les més progressives i "que tots els operadors d'aigua hagin de garantir un primer tram de consum a un preu mínim", el qual hauria de ser gratuït per a famílies vulnerables. També reclama ajuts públics als operadors públics d'aigua i sanejament, per "sufragar les despeses extraordinàries originades per la Covid-19", així com un sistema d'avals per a préstecs.


El decàleg inclou una modificació del marc normatiu i financer per a augmentar la capacitat d'endeutament de les empreses públiques, per així afrontar noves inversions, i impulsar una l'oficina de suport als municipis que vulguin retornar a la gestió directa de l'aigua que, segons recorda, es va aprovar el 2015 al Parlament. Diverses enquestes, de fet, apunten que la gestió pública dels serveis públics té un suport majoritari entre la ciutadania.


Els ajuntaments, defensa l'AMAP, haurien de poder triar entre els diversos models de gestió sense traves burocràtiques o justificacions, com ocorre actualment, ja que la reinternalització del servei ha de superar nombrosos impediments. Per evitar-ho, s'apunta que caldria reformar normativa catalana -com el reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals i el text refós de la llei municipal i del règim local- i també d'estatal -com la llei reguladora de bases del règim local i del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Al govern espanyol, li reclama igualment rebaixar al 4% l'IVA pe a l'aigua i el sanejament, suprimir les condicions afegides per a la gestió i finançament públic dels operadors públics de l'aigua contingudes a la llei Montoro -la LRSAL-, flexibilitzar les restriccions a la contractació de personal o crear un Observatori de l'Aigua, "per a disposar de dades homogènies al voltant del cicle integral de l'aigua".


Finalment, el decàleg reclamar a l'Estat reformes a la llei de contractes del sector públic, eliminant la disposició conforme el rescat de concessions de serveis públics només serà possible quan l'administració acrediti que la seva futura gestió pública sigui més eficaç i eficient. L'AMAP també reclama incloure a la norma una "via exprés per a l'anul·lació de concessions o contractes de serveis en cas d'abusos i de corrupció dels concessionaris o prestadors privats, així com quan s'hagin apreciat irregularitats greus en les adjudicacions".





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació