Es podia fer millor

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Parlament va celebrar ahir la primera sessió del ple de reconstrucció per acordar polítiques per fer front al coronavirus a Catalunya. Avui els partits intentaran concretar les bones paraules, que ahir passaven per "l'acord de país" i que divendres es votaran al ple. De moment, el gran consens és per no fer retallades. No sona malament.

La sortida de la crisi de 2008 no ha deixat satisfeta la majoria: s'ha saldat amb menys indústria i amb més precarietat i, per tant, amb més desigualtat i problemes socials. Ni tan sols els partits de la dreta van apostar per l'austeritat ahir al Parlament. Només Ciutadans va proposar retallar l'acció exterior catalana (no podien faltar els clàssics), però per destinar els diners a les empreses i altres sectors necessitats. De fet, no es coneix encara oposició que defensi retallar.

No hi haurà retallades -el 21 de juliol Pere Aragonès presentarà la modificació pressupostària per adaptar-la a la nova realitat- però malauradament els recursos són finits i el context està condicionat pels recursos que arribin d'Europa i per com es puguin utilitzar. En aquest sentit, la petita política catalana i el seu petit marge pressupostari hauran d'estar molt pendents dels acords als quals arribi Pedro Sánchez a Brussel·les. I Pablo Casado ho vol condicionar valent-se del predomini de la dreta a les institucions comunitàries.

A la Generalitat li queda ser eficaç en la pressió política al govern espanyol (està pendent l'endeutament dels ajuntaments o el nou finançament autonòmic), usar els diputats catalans de palanca a Madrid perquè la fiscalitat espanyola sigui més redistributiva en la línia de la zona euro, i endreçar millor els seus recursos. En aquest sentit, adaptar el sistema de salut al nou context -la consellera Vergés va afirmar ahir que podem tenir una nova pandèmia a l'octubre coincidint amb la grip i que pretenen no confinar- i començar a invertir les tendències dels darrers anys a les residències de gent gran haurien de ser la gran prioritat. 

Per més que no agradi escoltar-ho als grups unionistes, és evident que amb les eines d'un estat propi Catalunya, que ahir va quantificar en 30.000 milions el cost de la pandèmia, se'n podria sortir millor. Tindria més possibilitats d'equivocar-se, però també d'encertar-la. I la gestió de Sánchez, Illa i companyia, que van començar recentralitzant compres i van acabar amb el campi qui pugui, no ha estat precisament per tirar coets.  
 

---

Avui no et perdis

»L'escenari preelectoral condiciona el pla de reconstrucció del Govern; per Sara González.

» Fil directe: «Diàleg de saldo»; per Joan Serra Carné.

» Treball alerta que l'ERO a Nissan pot afectar 11.000 persones.

» El PDECat es planteja utilitzar la marca electoral de JxCat si Puigdemont crea un nou partit; per Oriol March.

» Els presos retiren la proposta d'encaix amb JxCat rebutjada per la direcció del PDECat; per Oriol March.

» Els presos polítics esperen una resolució imminent sobre el tercer grau; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Nacionalisme a Perpinyà»; per Montserrat Nebrera.

» Faus tanca la ferida al Cercle d'Economia; per Pep Martí.

» Opinió: «El drama de pensar que TVE ens farà els deures»; per Arnau Rius.

Dies d'estiu...

» FUGIR Deu patis i jardins ombrívols per amagar-se de la calor a Barcelona.

» BEURE ​Deu sorprenents vins de cooperativa; per Ramon Francàs.

» MENJAR Els millors plats de pasta de Barcelona per aquest estiu.
 

---

 El passadís

Des de molts àmbits s'han engegat iniciatives per afrontar la crisi de Nissan. Una va sorgir de la patronal Foment del Treball a proposta del seu president, Josep Sánchez Llibre, amb la creació d'un grup de treball sobre el futur de l'automoció a Catalunya. En formen part empreses i patronals del sector, des de Seat a Nissan, Saba, Ficosa, el Clúster de l’Automòbil, la patronal UPM, el Saló de l'Automòbil, PWC i l'IESE. Ja s'han reunit diverses vegades i, segons fonts empresarials, s'està treballant en un projecte industrial "amb Nissan o sense Nissan". L'objectiu és garantir l'ecosistema del sector i els llocs de treball, tant els directes com els indirectament afectats. Des de l'inici, a Foment no s'han fet massa il·lusions sobre la continuïtat de Nissan, però estan convençuts que es podrà preservar el gruix dels llocs de treball. Fonts empresarials asseguren que "aviat pot haver-hi bones notícies". Convindria molt. 

Vist i llegit

De forma incomprensible, el govern del PSOE es nega a donar autonomia als ajuntaments per gestionar tot el seu superàvit. Ahir al Senat, el PP i el PSOE van acordar rebaixar una moció dels regionalistes de Cantàbria que ho demanava. El cert és que els ajuntaments han millorat de forma notable la seva tresoreria en els darrers temps. I ara podrien fer més per donar resposta a les necessitats derivades de la crisi del coronavirus. En aquest interactiu a El País elaborat per Laura delle Femmine, Borja Andrino i Daniele Grasso es pot comprovar l'endeutament per ciutadà de cada consistori i la seva evolució. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1855 començava la que seria la primera vaga general als Països Catalans. La protesta era d'abast estatal i va tenir una especial incidència a Barcelona, epicentre de la incipient revolució industrial. Era durant l'anomenat bienni progressista i els treballadors es mobilitzaven contra la maquinització i per reclamar el dret a associar-se. La vaga va durar del 2 a l'11 de juliol i va tenir un seguiment massiu a la indústria. El govern d'Espartero va prendre militarment la capital catalana el 9 de juliol per mirar de restablir "l'ordre" i va reprimir les protestes amb duresa. En vindrien més. Pep Martí va escriure aquest interessant reportatge sobre la tradició obrera del barri de Sants, un dels llocs on més impacte va tenir la protesta.

 L'aniversari

El 2 de juliol de 1967, avui fa 53 anys, va néixer a Manlleu, a la comarca d'Osona, l'escriptor Jordi Puntí, un dels de més èxit en català. Puntí va començar amb els relats curts i les traduccions. El 2010 va publicar Maletes perdudes, la seva primera novel·la i una de les més traduïdes en català. Poc després va publicar Els castellans, un interessant recull d'articles sobre la cohabitació entre cultures al seu poble. El seu darrer llibre és Tot Messi: exercicis d'estil, on repassa amb un estil àgil les característiques i el caràcter de l'astre argentí. Us deixo l'entrevista que li va fer Anna Guitart a l'espai literari de TV3 Tot el temps del món.
 ​Fes clic aquí per rebre'l