CRÒNICA

L'escenari preelectoral condiciona el pla de reconstrucció del Govern

La pugna entre partits s'extrapola ara per a les receptes per afrontar la factura d'una crisi per la qual el Govern reclama 30.000 milions euros

per Sara González , 1 de juliol de 2020 a les 20:57 |
El ple del Parlament, amb el president Quim Torra al faristol | ACN
El ple era per debatre sobre la reconstrucció, però ha quedat clar que tot està condicionat per les eleccions catalanes. El primer gran examen del Govern sobre la gestió de l'emergència sanitària i l'esbós de la recepta per afrontar els efectes de la crisi econòmica i social no ha estat més que l'avantsala d'una campanya que tots els partits projecten per a la tardor. Divendres es votaran més d'un centenar de mesures que haurien de ser els fonaments per combatre els estralls d'una pandèmia que ha sacsejat tota l'agenda política, però que es visualitzen com el colofó d'una legislatura que encara la seva recta final.


L'epidèmia del coronavirus va impactar en un Govern amb les confiances "trencades" i amb el president de la Generalitat, Quim Torra, a punt per prémer el botó electoral després de l'aprovació dels pressupostos. Si en aquell moment l'escenari que s'obria és qui lideraria l'etapa del procés marcada per la sentència de l'1-O, ara, quasi quatre mesos i una pandèmia després, s'hi suma que s'ha de dirimir com s'encara la irrupció sobtada d'una crisi sense precedents. El discurs del president al ple del Parlament ha entrellaçat un camí amb l'altre tot presentant la independència com l'única via perquè Catalunya tingui els recursos necessaris per sortir-se'n.

La radiografia que ha fet Torra és la d'un Govern que ha hagut de fer front a la gestió de la crisi amb les competències manllevades. Tot i que inicialment ha assegurat que no podia fer un balanç autocomplaent, a la pràctica ha fet un retrat en el qual ha contrastat les mesures eficients de la Generalitat enfront un govern espanyol que, amb la recentralització i el comandament únic, ha entorpit la gestió de les autonomies. "Una altra gestió de l'estat d'alarma era possible", ha assegurat. I, acte seguit, ha reivindicat el "rigor i anticipació" amb què considera que ha actuat el seu executiu.


Ara, però, toca fer front a una reconstrucció que el Govern ha xifrat en 30.000 milions d'euros que haurien de provenir dels fons europeus. El vicepresident Pere Aragonès ha anunciat que fins ara la Generalitat ha mobilitzat 1.700 milions d'euros en mesures per promoure la reactivació econòmica i social en el marc de la CORECO, l'òrgan creat per l'executiu per donar resposta als reptes derivats de la pandèmia. Ha advertit, però, que aquest és només un primer pas. Que calen ara els 3.200 milions del fons autonòmic creat per l'Estat, que l'objectiu de dèficit s'incrementi fins a l'1% i aquests 30.000 milions d'Europa. La modificació dels pressupostos del 2020 per adaptar-los al nou escenari estarà enllestida, previsiblement, el 21 de juliol. 

Els recursos per afrontar l'esvoranc econòmic i social, ha advertit Torra, són urgents i no poden esperant els fons europeus al 2021. Per això, ha anunciat que demanarà via carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que sol·liciti en nom de Catalunya un préstec de 5.000 milions del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). "Pressionin, pressionin perquè l'Estat compleixi", ha demanat tot adreçant-se al PSC i els comuns, a qui els ha recordat la seva ascendència sobre la coalició que comanda la Moncloa. Fonts d'Economia desvinculen aquesta petició dels 5.000 milions del còmput global dels 30.000 milions i assenyalen que aquesta és una proposta que lidera el president. 



Torra ha dibuixat un panorama econòmic pessimista amb un PIB que pot caure més del 10%, un atur que pot fregar el 20% i una destrucció d'ocupació que es pot situar entre el 7% i el 10%. Aquest escenari, ha denunciat, s'afronta amb "les mans lligades" per la manca de competències i de recursos i ha recordat, en aquest sentit, un dèficit fiscal de més de 14.000 milions que suposa una "asfíxia per a Catalunya". 

L'oposició en bloc ha retret el cofoisme en el balanç fet pel Govern i, molt especialment, l'externalització dels errors cap a la Moncloa. Han recordat el forat negre que han estat les residències i proclames com la de la portaveu del Govern, Meritxell Budó, quan va assegurar que en una Catalunya independent no s'haurien produït tantes morts. El PSC, de fet, ha acusat Torra d'haver actuat amb falta de "lleialtat" durant la gestió de la pandèmia.

Tot i això, Miquel Iceta ha recollit el guant a la petició del president i s'ha compromès a "ajudar" per obtenir els recursos de l'Estat. Això sí, l'ha emplaçat a no generar falses expectatives que només alimenten la "frustració permanent". De fet, un dels papers que els socialistes pretenen exhibir és el d'aconseguidors d'avantatges per a Catalunya gràcies a la seva presència al govern espanyol. Però ha demanat a Torra que, en paral·lel, treballi per a un gran acord dels partits catalans fins "al darrer minut" abans de convocar eleccions. 

Els comuns subscriuen la necessitat de teixir grans acords, però ho consideren inviable amb un Govern "interí" i amb els dos socis desavinguts. La presidenta parlamentària, Jéssica Albiach, ha tornat a reclamar eleccions per escollir entre la "via Torra-Puigdemont" o una d'alternativa liderada per un govern netament d'esquerres. A ERC li ha demanat que s'emancipi de JxCat, i al PSC que s'allunyi de Ciutadans. De fet, als socialistes els ha retret que no vulguin aprovar un impost a les grans fortunes que tant el PSOE com Podem han renunciat a incloure a les conclusions de la comissió de reconstrucció consensuades amb Ciutadans. També el vot en contra de la comissió per investigar la monarquia i els GAL.

Ja fa setmanes que els comuns esmolen l'argumentari electoral per retenir el vot fronterer que tenen amb els socialistes. Torra no ha desaprofitat l'ocasió per recordar-los que és un contrasentit que reclamin de portes enfora el que tenen capacitat per disputar dins del govern de coalició a la Moncloa. 


Previsibles han estat les crítiques tant de Ciutadans com del PP, que han acusat Torra de no abandonar "la matraca" del procés ni tan sols durant la gestió de la pitjor pandèmia en un segle. Els de Lorena Roldán afronten la paradoxa d'assenyalar la "incapacitat" del Govern per gestionar la crisi però, al mateix temps, negar la idoneïtat ara de celebrar unes eleccions. De fet, les perspectives electorals del partit taronja continuen sent de gran davallada. Per contra, el PP sí que reclama comicis ja.

La CUP ha tornat a insistir que, més que eleccions, el que convé són "estratègies compartides" de l'independentisme per recuperar el lideratge i encetar una "nova fase del conflicte" a les institucions i al carrer. La taula de negociació amb la Moncloa, ha advertit Carles Riera, no és més que una "pista d'aterratge d'un nou encaix amb l'Estat" i ha considerat també un "error" el préstec que Torra vol demanar al MEDE per l'alt interès que li atribueixen. Per contra, el president ha retret  als cupaires que no detallin com arribar a la independència. "Cal aclarir certes vaguetats", ha deixat anar.

El ple ha escenificat com la reconstrucció s'afronta amb trencadisses a banda i banda a l'espera que Torra posi les urnes. Pel faristol de l'hemicicle han circulat tots els consellers amb el memorial de greuges dels seus respectius departaments per afrontar la recuperació, però més que un inici de la batalla pels recursos, tot ha pres aire de cert comiat. 







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació