Entrevista

Roger Canals: «La pandèmia ens ha fet més conscients del nostre bagatge ritual»

L'antropòleg és el comissari del Docs Noctàmbuls, el cicle de cinema documental a la fresca del Museu Etnològic i de Cultures del Món

per Pep Martí , 3 de juliol de 2020 a les 11:54 |
Roger Canals | Pilar Aymerich
Mirar-nos a nosaltres a través dels altres, ser conscients de com el cos i els rituals esdevenen la manera que tenim de relacionar-nos, i com la pandèmia ha trastocat l'herència ritual que acumulem. Són reflexions a les quals ens convida l'edició d'aquest estiu del Docs Noctàmbuls, un projecte del Museu Etnològic i de Cultures del Món que ja s'ha consolidat com una de les propostes culturals de l'estiu a Barcelona. Comença aquest divendres i inclou quatre sessions al llarg del juliol.


Roger Canals, antropòleg visual i professor de la Universitat de Barcelona, és el comissari de l'edició d'enguany i ens explica què pretén aquest Docs Noctàmbul que surt del confinament i com la pandèmia ens ha fet més conscients de la importància dels rituals quotidians i de com utilitzem els nostres cossos per a les relacions socials.

- Ja ens explicarà què és això de l'antropologia visual. 

- És un àmbit dins de l'antropologia social i cultural que estudia la significació cultural de les imatges, quin paper juguen les representacions visuals en diferents contextos culturals, i l'ús de les tècniques audiovisuals, com el cinema o la fotografia, per investigar les diverses maneres que hi ha de viure al món. El primer film que veurem, aquest divendres, tracta d'una comunitat profètica de Guinea-Bissau. És una realitat molt diferent, però precisament per això, ens pot ajudar a mirar-nos a nosaltres mateixos a través dels altres, a través de les diferències i les similituds amb els altres.      

- El Docs Noctàmbuls d'aquest 2020 gira entorn del cos i els rituals. La nostra relació amb el cos ha canviat amb la pandèmia?

- Hem escollit aquest tema perquè cos i rituals són dos temes clàssics de l'antropologia, i d'altra banda, perquè en el context de la pandèmia, han adquirit una nova significació. Han esdevingut una font de reflexió per tots nosaltres.

- En quin sentit?

- L'antropologia sempre ha insistit en què el cos no és només una dada biològica, natural, sinó que també és una construcció cultural. La manera en què nosaltres concebem què és un cos, com l'utilitzem, el que nosaltres anomenem les gramàtiques del cos, el llenguatge corporal, com l'usem per interaccionar amb els altres, no és universal, sinó que depèn de cada context i període històric.

"La pandèmia ens ha obligat a modificar els nostres usos del cos"

- I com ha afectat el coronavirus al nostre cos?

- Hem hagut de modificar els nostres usos del cos. En l'espai públic, ho hem constatat amb aquella persona amb què ens trobàvem i li donàvem la mà, aquell company a qui tocàvem l'espatlla o en la distància corporal. Tots els elements dels quals no érem conscients s'han vist trastocats. És en els moments de forta disrupció, com ha estat aquest, quan ens adonem del que fins aleshores no érem conscients. En els primers dies de confinament, als altres cossos els miràvem amb certa desconfiança. Tot cos esdevenia potencialment infectat i perillós. Això ha estat devastador per a la vida social perquè nosaltres vivim en societat a través dels nostres cossos.     

- Quan tot hagi passat, es poden consolidar canvis en els rituals quotidians? Ens saludarem de manera diferent?

- El ritual atorga sentit a la nostra vida. Pensem en les festes d'aniversari, però també en el cafè compartit amb amics o en una sortida nocturna. Aquesta disrupció que ha suposat la pandèmia ha fet que siguem conscients que la nostra vida estava altament ritualitzada i de la importància dels nostres rituals quotidians. Han sorgit nous rituals, com quedar amb uns amics per fer una cervesa on-line o sortir als balcons i quedar a les terrasses. O donar el colze en lloc de la mà. És difícil fer previsions, però crec que el temps de pandèmia no ha estat prou dilatat com per desmuntar tota la nostra herència ritual. Ningú preferirà el Sant Joan pandèmic que el de sempre. Ni fer una cervesa per videoconferència. Més aviat ens farà conscients de com la nostra vida i fins i tot la nostra felicitat depèn del nostre bagatge ritual. Que poden ser des de rituals religiosos als actes de graduació de sisè de primària, els rituals que anomenem rituals de pas.

- Què són els rituals de pas?

- Són molt importants, són els que gestionen el trànsit d'un període vital a un altre. Aquests rituals no s'han pogut fer. 

"L'estructura ritual són les petites coses que constitueixen un calendari de la nostra existència"

- Deia que la felicitat també depèn d'una estructura ritual.

- Totalment. Aquell dinar de diumenge, aquell passeig per anar al mercat de Sant Antoni, la trobada amb els amics, el concert de fi de curs... Són les petites coses que constitueixen un petit calendari de la nostra existència. Serveixen per marcar etapes perquè l'éser humà no pot viure en un continuum, necessitem crear etapes noves. Entre l'infant i l'adolescent, entre la primavera i l'estiu. D'aquí el sentit de les festes solsticials. La pandèmia en aquest sentit ha creat un temps sense temps, la gent no sabia si era dilluns o dimarts, vivia en una indefinició. Però tres mesos de pandèmia no estroncaran tota la nostra herència ritual.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació