01
de juliol
del
2020
Actualitzat
a la
13:30h
La Fiscalia manté la petició de 9 anys de presó i multes de 7.200 euros per als dos joves acusats de llançar pedres contra una furgoneta de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra i lesionar dos agents durant els disturbis que hi va haver la nit del 16 al 17 d'octubre passat a Girona, en el marc de les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes per l'1-O.
El fiscal ha elevat a definitives les conclusions provisionals i els continua acusant per desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat, danys i lesions lleus. La Generalitat també manté l'acusació i demana una condemna de 3 anys i mig. La defensa sol·licita l'absolució o, alternativament, 9 mesos.
Els dos nois sempre han negat els fets i, de fet, confien que el judici serveixi per demostrar la seva innocència. El grup de suport a Ibrahim i Charaf considera que la Fiscalia ha "sobredimensionat" la causa i demana unes penes "injustificades". També retreu a la Generalitat el seu "doble paper", perquè d'una banda fa discursos a favor de l'amnistia dels presos i, per l'altra, actuen com a acusació particular sol·licitant penes de presó. Fa pocs dies, Quim Torra va assegurar que cap independentista podria tenir un judici just a l'Estat, però feia referència al cas de Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats.
Ibrahim i Charaf formen part del reduït grup que no ha sortit de la presó després de les detencions de l'octubre. Tots són estrangers i la seva situació evidencia el doble nivell de discriminació que pateixen per raó d'origen. Sovint, els jutges argumenten la negativa a deixar-los en llibertat per una manca d'arrelament que no té en compte el temps que fa que viuen a Catalunya.
La tesi de la falta d'arrelament, de fet, ha estat utilitzat pels jutjats d'instrucció que han vist els casos de detencions durant les protestes de la sentència en primera instància. Sovint, les audiències provincials que han vist els casos via recursos han desmuntat aquesta tesi, a vegades amb certa contundència criticant que les ordres de presó es basaven en "intuïcions" poc fonamentades dels jutges que les van decretar.
Abans del cas de Fadlaoui i Afkir, un jutge ja havia assenyalat data de judici per a Charles, de 26 anys i amb nacionalitat nord-americana, detingut el 18 d'octubre també en el transcurs de protestes contra la sentència. En aquest cas, però, el jutjat va estimar el recurs d'Alerta Solidària per mantenir oberta la fase d'instrucció.
El fiscal ha elevat a definitives les conclusions provisionals i els continua acusant per desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat, danys i lesions lleus. La Generalitat també manté l'acusació i demana una condemna de 3 anys i mig. La defensa sol·licita l'absolució o, alternativament, 9 mesos.
Els dos nois sempre han negat els fets i, de fet, confien que el judici serveixi per demostrar la seva innocència. El grup de suport a Ibrahim i Charaf considera que la Fiscalia ha "sobredimensionat" la causa i demana unes penes "injustificades". També retreu a la Generalitat el seu "doble paper", perquè d'una banda fa discursos a favor de l'amnistia dels presos i, per l'altra, actuen com a acusació particular sol·licitant penes de presó. Fa pocs dies, Quim Torra va assegurar que cap independentista podria tenir un judici just a l'Estat, però feia referència al cas de Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats.
Ibrahim i Charaf formen part del reduït grup que no ha sortit de la presó després de les detencions de l'octubre. Tots són estrangers i la seva situació evidencia el doble nivell de discriminació que pateixen per raó d'origen. Sovint, els jutges argumenten la negativa a deixar-los en llibertat per una manca d'arrelament que no té en compte el temps que fa que viuen a Catalunya.
La tesi de la falta d'arrelament, de fet, ha estat utilitzat pels jutjats d'instrucció que han vist els casos de detencions durant les protestes de la sentència en primera instància. Sovint, les audiències provincials que han vist els casos via recursos han desmuntat aquesta tesi, a vegades amb certa contundència criticant que les ordres de presó es basaven en "intuïcions" poc fonamentades dels jutges que les van decretar.
Abans del cas de Fadlaoui i Afkir, un jutge ja havia assenyalat data de judici per a Charles, de 26 anys i amb nacionalitat nord-americana, detingut el 18 d'octubre també en el transcurs de protestes contra la sentència. En aquest cas, però, el jutjat va estimar el recurs d'Alerta Solidària per mantenir oberta la fase d'instrucció.
Pancarta de suport a Charaf i Ibrahim, els dos joves empresonats per les protestes de la sentència Foto: Assemblea Nacional Catalana