Coronavirus

El Govern xifra en 30.000 milions el cost de la pandèmia i modificarà els pressupostos el 21 de juliol

El president de la Generalitat reclamarà a Sánchez per carta que gestioni en nom de Catalunya un préstec europeu de 5.000 milions extres

per Joan Serra Carné / Oriol March / Sara González , 1 de juliol de 2020 a les 11:11 |
Quim Torra, aquest dimecres al Parlament. | Govern
El president del Govern de la Generalitat, Quim Torra, ha xifrat en 30.000 milions d'euros el cost per fer front als estralls sanitaris, econòmics i socials que ha provocat la pandèmia del coronavirus. Amb l'objectiu de començar a posar fil a l'agulla, Torra ha anunciat al Parlament que la modificació dels pressupostos estarà enllestida el 21 de juliol i, alhora, ha posat el focus en el dèficit de recursos que pateix Catalunya. A més de denunciar de nou el dèficit fiscal, el president català enviarà una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè sol·liciti en nom de la Generalitat un préstec de 5.000 milions del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). 


"Necessitem els diners i els recursos ara, els necessitem ja", ha advertit Torra, que ha subratllat que Catalunya no pot esperar els recursos del fons europeu perquè aquests no arribaran fins a l'any que ve. Ha reclamat, en aquest sentit, el suport de tots els grups de la cambra en el debat monogràfic al Parlament, especialment del PSC i dels comuns, a qui ha atribuït la responsabilitat de tenir ascendència sobre el govern espanyol de coalició format pel PSOE i per Unides Podem. 

Torra ha fet una radiografia pessimista en termes econòmics de cara als pròxims mesos en la seva intervenció al ple. Ha pronosticat que el PIB català pot caure més del 10%, que l'atur es pot enfilar al 20% i que es poden destruir entre un 7% i un 10% dels llocs de treball. Aquest és l'escenari sobre el qual el Govern de ha de treballar per preveure la reconstrucció. I ho fa, a dit Torra, amb "les mans lligades" per la falta de recursos i de competències i amb un dèficit fiscal que ha xifrat en més de 14.000 milions d'euros. "És un llast immens que ens asfixia", ha lamentat. 


En el primer examen al qual s'ha sotmès el Govern al Parlament sobre la gestió de la crisi sanitària, el president de la Generalitat ha defensat la reacció del seu executiu davant la pandèmia. Torra ha argumentat que el Govern va actuar amb "anticipació" des del primer moment que el coronavirus va ser una amenaça per a Catalunya, i ha assenyalat el paper de l'Estat a l'hora de prendre decisions, especialment la "usurpació de competències". "Una altra gestió de l'estat d'alarma era possible", ha afirmat el president en el debat monogràfic a la cambra catalana.

Torra, que ha iniciat la seva intervenció enviant un missatge de solidaritat a les víctimes de la crisi sanitària i les seves famílies -el Parlament ha fet un minut de silenci en record de les més de 12.000 persones que han mort a Catalunya en els darrers mesos-, ha recordat que el Govern ha estat diligent en totes les seves actuacions. "Hem actuat en cada instant amb tota la responsabilitat, rigor i anticipació", ha expressat el president, que ha subratllat que totes les propostes del seu executiu han estat "constructives", començant per la petició de confinar tot Catalunya el 13 de març, una petició atesa pel govern espanyol "dues setmanes i mitja després", com ha destacat Torra. 


En l'argumentari verbalitzat pel president de la Generalitat ha citat les quatre línies mestres desplegades pel Govern des que es va activar la fase d'alerta del pla Procicat, quan l'OMS va catalogar el coronavirus com a pandèmia. Torra ha recordat que, des de Catalunya, s'han aplicat mesures estrictes de lluita contra la pandèmia -com el tancament de la conca d'Òdena-; s'ha fet costat a treballadors, autònoms i empreses amb moratòries d'impostos i ajudes directes; s'ha desplegat una "política keynesiana" en despesa pública; i s'ha reclamat el retorn de les competències i un millor finançament. "Tan difícil era despenjar el telèfon i dialogar?", s'ha preguntat per criticar la resposta de la Moncloa i la falta de diàleg mostrat per l'executiu de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Ha citat els dos dirigents que lideren el govern de coalició estatal.

"Ens han volgut residualitzar", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha volgut insistir davant la cambra que els diputats no trobaran "mai" en ell "submissió i acatament" quan es tracta de "defensar l'autogovern". "Ens calia un estat que fos executiu, no que ens executés les competències. En definitiva, ens cal un estat propi", ha reflexionat Torra, que també ha criticat la "militarització" estatal en els primers compassos de la pandèmia per la presència de les forces armades en rodes de premsa. "Això és una pandèmia, no una reconquesta patriòtica", ha recalcat.

El president ha lamentat el que ha definit com a "odissea" a l'hora d'obtenir material sanitari per proveir els hospitals i els seus treballadors en el pic de l'epidèmia. El 80% d'aquest material, ha apuntat Torra, va anar a càrrec de la Generalitat malgrat la centralització de competències. També ha assenyalat que en el pitjor moment de la crisi es va multiplicar la capacitat de les unitats de cures intensives (UCI) fins als 1.500 llits, quan la xifra habitual és de 600. "Tot pressupost sempre serà insuficient", ha assenyalat en referència al dèficit fiscal i als deutes de l'Estat. "Això ens asfixia: impedeix als ciutadans gaudir de més oportunitats", ha insistit.

El president ha argumentat que està disposat a "revisar" que s'ha fet des de la Generalitat, però ha defensat que l'objectiu del Govern ha estat sempre "servir el país". Amb tot, ha assenyalat els dèficits de l'Estat i denunciat com li han estat manllevades a la Generalitat les competències en Salut, Interior i Transport. L'"etapa de represa", ha assegurat, buscarà sortir de l'"embolic" de les mesures que, sota el seu criteri, ha suposat la desescalada dissenyada pel govern espanyol.

El ple d'aquest dimecres el Parlament suposa la primera gran fiscalització de la gestió de la crisi sanitària feta pel Govern i el primer debat sobre com pensa afrontar el país una recuperació que estarà a expenses de les eleccions que es poden precipitar a la tardor, pendents com estan tots els partits de la vista al Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president del 17 de setembre. La legislatura es dona per esgotada enmig d'un repte sanitari, econòmic i social la dimensió del qual continua creixent.

En els mesos àlgids de la pandèmia, el Govern ha assenyalat l'estat d'alarma i la fórmula del comandament únic imposat per la Moncloa com un llast a l'hora de fer front a l'emergència sanitària, una denúncia que ha tornat a mencionar Torra en la seva intervenció inicial en la sessió que arrenca aquest dimecres. L'objectiu de l'executiu és defensar les mesures aplicades per fer front a una crisi sanitària sense precedents, tenint present les competències manllevades durant aquests mesos.

Previsible és també que l'oposició en bloc assenyali els dèficits de la gestió. En aquest sentit, el focus recau especialment sobre tres de les conselleries que ostenta ERC: Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies. Assenyalar els punts dèbils de com s'ha afrontat l'emergència anirà també de la mà de les receptes que cada grup posa sobre la taula per encarar l'etapa post-Covid. Una d'elles ha guanyat terreny de forma generalitzada a totes les administracions: la d'afrontar aquesta crisi desterrant les retallades i apostant per la inversió pública.





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació