02
de juliol
del
2020
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
19:48h
Les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras han proposat aquest dijous concedir el tercer grau als presos polítics i, ara, la secretaria general de mesures penals, que depèn del Departament de Justícia, té dos mesos per ratificar la proposta. En la immensa majoria dels casos, el que diuen les juntes de tractament de les presons ho acaba avalant la Generalitat, per tant, tot apunta que en les properes setmanes els presos podran començar a acollir-se als beneficis que suposa el tercer grau penitenciari, també conegut com règim de semillibertat.
Un cop es va dictar sentència, el 14 d'octubre de 2019, les presons van haver de classificar els presos en graus penitenciaris i es van decantar pel segon grau, el règim ordinari en què es classifiquen la majoria de presos a Catalunya. La decisió va generar certa polèmica entre els presos de Junts per Catalunya (JxCat) que reclamaven el tercer grau, però ningú va presentar recurs a la decisió de les juntes de tractament i la Generalitat ho va avalar al gener. Sis mesos després, la classificació es pot revisar i, ara sí, les presons han considerat oportú aplicar el tercer grau.
Què implica aquest nou règim? El règim de semillibertat permet que els presos només hagin d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous, i sortir-ne els caps de setmana. A més, en funció de les característiques que tingui el tercer grau dels líders independentistes, se'ls podria canviar de presó i traslladar-los a un centre amb menys mesures de seguretat, encarat a la reinserció. També hi ha la possibilitat d'aplicar als presos l'article 86.4, que flexibilitza el tercer grau i permet que no hagin de passar pel centre penitenciari, tampoc entre setmana. Aquesta opció, però, difícilment s'aplicaria immediatament.
De la mateixa manera, el règim de semillibertat permet fins a 48 permisos l'any, amb set dies seguits de permís com a màxim. Fins ara, els permisos a què podien accedir els presos eren 36 per any i només n'havien gaudit Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè han complert la quarta part de la pena. Joaquim Forn també la va complir ara fara unes setmanes, però encara no ha sol·licitat cap permís. La resta de presos, començant per Josep Rull, començaran a arribar a la quarta part de la condemna a la tardor, i els últims seran Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que no serà fins a mitjans de febrer de l'any vinent quan hauran complert el 25% de les condemnes imposades pel Suprem.
En la qüestió del tercer grau, l'alt tribunal sí que hi podrà dir la seva. Si la Fiscalia manté el criteri que ha mostrat fins ara -oposar-se a qualsevol flexibilització de la pena dels líders independentistes-, presentarà un recurs contra la concessió del tercer grau. En primera instància, qui haurà de resoldre serà el jutjat de vigilància penitenciària, que fins ara s'ha mostrat favorable a les sortides dels presos per la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Si el jutge avala també el tercer grau, la Fiscalia pot presentar un recurs d'apel·lació que hauria de resoldre el Suprem, com a tribunal sentenciador.
Esquivar Manuel Marchena ha estat un dels èxit de l'estratègia seguida fins ara pels presos, que els ha permès sortir pràcticament cada dia de la presó per la via del 100.2, una opció que, en última instància, ha de resoldre l'Audiència Provincial i no el Suprem. La qüestió dels graus, però, sí que és competència del tribunal sentenciador i, per tant, qui haurà de decidir si permet aquest règim de semillibertat serà Marchena.
La llargada de la pena -d'entre nou i tretze anys de presó i, en alguns casos, quan encara no se n'ha complert ni la quarta part- pot ser un handicap per als presos. Tot i així, el mateix Suprem va rebutjar una petició de la Fiscalia i, en la sentènica de l'1-O, va establir que els líders independentistes podrien accedir a beneficis penitenciaris sense haver de complir la meitat de la condemna.
Un cop es va dictar sentència, el 14 d'octubre de 2019, les presons van haver de classificar els presos en graus penitenciaris i es van decantar pel segon grau, el règim ordinari en què es classifiquen la majoria de presos a Catalunya. La decisió va generar certa polèmica entre els presos de Junts per Catalunya (JxCat) que reclamaven el tercer grau, però ningú va presentar recurs a la decisió de les juntes de tractament i la Generalitat ho va avalar al gener. Sis mesos després, la classificació es pot revisar i, ara sí, les presons han considerat oportú aplicar el tercer grau.
Què implica aquest nou règim? El règim de semillibertat permet que els presos només hagin d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous, i sortir-ne els caps de setmana. A més, en funció de les característiques que tingui el tercer grau dels líders independentistes, se'ls podria canviar de presó i traslladar-los a un centre amb menys mesures de seguretat, encarat a la reinserció. També hi ha la possibilitat d'aplicar als presos l'article 86.4, que flexibilitza el tercer grau i permet que no hagin de passar pel centre penitenciari, tampoc entre setmana. Aquesta opció, però, difícilment s'aplicaria immediatament.
De la mateixa manera, el règim de semillibertat permet fins a 48 permisos l'any, amb set dies seguits de permís com a màxim. Fins ara, els permisos a què podien accedir els presos eren 36 per any i només n'havien gaudit Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè han complert la quarta part de la pena. Joaquim Forn també la va complir ara fara unes setmanes, però encara no ha sol·licitat cap permís. La resta de presos, començant per Josep Rull, començaran a arribar a la quarta part de la condemna a la tardor, i els últims seran Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que no serà fins a mitjans de febrer de l'any vinent quan hauran complert el 25% de les condemnes imposades pel Suprem.
En la qüestió del tercer grau, l'alt tribunal sí que hi podrà dir la seva. Si la Fiscalia manté el criteri que ha mostrat fins ara -oposar-se a qualsevol flexibilització de la pena dels líders independentistes-, presentarà un recurs contra la concessió del tercer grau. En primera instància, qui haurà de resoldre serà el jutjat de vigilància penitenciària, que fins ara s'ha mostrat favorable a les sortides dels presos per la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Si el jutge avala també el tercer grau, la Fiscalia pot presentar un recurs d'apel·lació que hauria de resoldre el Suprem, com a tribunal sentenciador.
Esquivar Manuel Marchena ha estat un dels èxit de l'estratègia seguida fins ara pels presos, que els ha permès sortir pràcticament cada dia de la presó per la via del 100.2, una opció que, en última instància, ha de resoldre l'Audiència Provincial i no el Suprem. La qüestió dels graus, però, sí que és competència del tribunal sentenciador i, per tant, qui haurà de decidir si permet aquest règim de semillibertat serà Marchena.
La llargada de la pena -d'entre nou i tretze anys de presó i, en alguns casos, quan encara no se n'ha complert ni la quarta part- pot ser un handicap per als presos. Tot i així, el mateix Suprem va rebutjar una petició de la Fiscalia i, en la sentènica de l'1-O, va establir que els líders independentistes podrien accedir a beneficis penitenciaris sense haver de complir la meitat de la condemna.