Entrevista

Toni Postius: «La nova Paeria ha tret de la zona de confort els poders que vivien molt còmodes amb el PSC»

El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de Lleida assegura que la tasca del nou executiu en aquests primers mesos ha estat d'ordenació

per Àlvar Llobet , Lleida, 1 de juliol de 2020 a les 09:40 |
Toni Postius, regidor d'Urbanisme i primer tinent d'alcalde de la Paeria | Àlvar Llobet
Toni Postius (Lleida, 1984), de JxCat, és des fa un any un dels líders del nou govern tripartit de la ciutat de Lleida. Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, assegura que la situació econòmica de la Paeria és complicada i que els primers mesos de gestió del nou executiu han consistit en posar ordre a la casa. 

La seva regidoria afronta qüestions com el POUM i el projecte del Pla de l'Estació des d'un punt de vista "realista" i amb voluntat de consens, i defensa el canvi polític impulsat pel nou govern davant de les crítiques d'alguns dels poders econòmics i socials de la ciutat. "Ens van votar perquè la gent volia un canvi, i això fem", rebla el regidor. 


- Fa un any que la Paeria va canviar de govern. Com valora la gestió en aquests primers mesos?

- Ha estat un any molt intents i complex. Ens vam trobar un ajuntament molt desordenat i amb un forat econòmic de deu milions d’euros, i el que hem fet ha estat endreçar el consistori i començar a abordar temes que feia anys que estaven pendents. A nivell polític ha estat un any mogut amb eleccions i la sentència del procés i ara hem hagut d’afrontar la crisi sanitària.


- Deien que tres partits (ERC, JxCat i el Comú de Lleida) en un govern no s’entendrien. Com és ara la relació entre socis?

- Cohesionada. Hi havia molts auguris que pronosticaven un escenari inestable, però la realitat és diferent. Treballen amb un mateix objectiu i els canvis s’aniran veient.


- Quin grau d’endreça han aconseguit de l’administració local en aquest primer any?

- Cada regidor ja ha pogut fer una radiografia clara del que passa al seu departament, i això és important per planificar els projectes i impulsar els canvis de governaça que pretenem.

Ens vam trobar un ajuntament molt desordenat i amb un forat econòmic de deu milions d’euros, i el que hem fet ha estat endreçar el consistori i començar a abordar temes que feia anys que estaven pendents


- Poden ser frenats pel deute dels governs anteriors?

- Ens hem trobat amb un forat de deu milions que ens llasta els projectes, i ara també haurem de destinar recursos a les qüestions socials després de la crisi sanitària. Això, però, no ha de ser cap excusa per deixar de fer coses. Hem trucat a les portes de les altres administracions i també és necessària la col·laboració de la iniciativa privada. Hem d’acceptar la situació i tirar endavant.

- A inici del mandat vostè apostava per explotar més els recursos de la Paeria amb l’objectiu de treure’n més rèdit econòmic. En què s’ha traduït aquesta voluntat?

- En la fiscalització de contractes i concessions, per exemple. Durant anys no s’havia anat al detall i ara hem anat detectant incompliments. Hem obert expedients sancionadors, reforçat els criteris d’exigència sobre els serveis que es presten i reclamar indemnitzacions a les assegurances. Aquestes praxis han evitat pèrdua de diners i si es va fent sumes els recursos van apareixent.

- I servirà per reduir els impostos o continuaran com fins ara?

- Les formacions del govern defensem una moderació fiscal, i no ens ha agradat haver d’apujar algunes taxes, però la situació econòmica de l’ajuntament ho requeria. Ara si els números quadren hi pot haver una reducció, i en tot cas, el que ha de quedar clar és que l’augment fixat és una decisió puntual fins que l’economia millori.

- En quina fase es troba el nou POUM?

- Al setembre de l’any passat vam aixecar les llicències, per la qual cosa el planejament que té vigència ara és el del 1995. Els canvis que proposem hauran d’anar a una nova aprovació inicial, i volem que tothom hi pugui dir la seva i que tots els partits siguin partícips d’aquest projecte de ciutat.

- Busca un ampli consens. Ho veu possible amb una oposició tan dura com la que tenen?

- La nostra voluntat és la d’acord i evitar la praxis de l’anterior govern, que va presentar el pla sense debatre'l amb l’oposició. Volem que se’l facin seu, i aquesta idea també es fa extensible als barris i zones de la ciutat.

- Quin termini es fixa?

- Com més aviat millor. Hem de fer els debats i les reflexions que pertoquen i no escatimarem esforços, però la idea és tenir-lo abans d’acabar el mandat. D’altra banda ara la Paeria treballa conjuntament amb la Generalitat, i això agilitza la feina perquè fins ara hi havia un trànsit de documents perquè les administracions no treballaven coordinades.

Hem de fer els debats i les reflexions que pertoquen i no escatimarem esforços, però la idea és tenir el nou POUM abans d’acabar el mandat


- El projecte comercial de Torre Salses segueix sense ser una prioritat per al govern?

- El model comercial pel qual apostem és el de proximitat, i aquesta crisi ens ha ajudat a descobrir-lo en tota la seva magnitud. La prioritat és el projecte del Pla de l’Estació i no Torre Salses. No obstant, la Paeria no té ara la capacitat discrecional per frenar aquest pla comercial, però sí que som molt exigents en els compliments de la normatives.

- Es pot fer el projecte sense que la Paeria hi estigui d’acord?

- Sí, però la situació econòmica de l’ajuntament no permet fer inversions en aquest sentit. El consistori no pot fer front a actuacions d’infraestructures en l’espai de Torre Salses perquè no compleix les condicions econòmiques per assumir-ne el cost encara que hi hagi un conveni firmat amb la Generalitat.

- Pateix pel Museu Morera?

- Tenim una pròrroga d’un any per culminar el projecte sense perdre la subvenció europea, i aquest temps ens dona tranquil·litat. En aquests mesos s’hi ha continuat treballant i el projecte ha estat modificat. També hem deixat clar a les empreses responsables de les obres que tenen l’obligació d’executar-les.

- La peatonalització d’alguns carrers de Lleida s’ha fet amb massa pressa?

- Un dels acords signats entre socis de govern fa un any va ser el d’impulsar un canvi de mobilitat a la ciutat. La naturalesa de Lleida permet alternatives al cotxe i per això les estem explorant. Amb la crisi sanitària aquest aspecte s’ha accelerat, i som conscients de les queixes i assumim els errors que haguem pogut cometre, sobretot de comunicació, però tenim la voluntat de seguir treballant en aquest sentit. Farem una mesa en la qual totes les parts implicades hi participaran per tal de trobar punts de consensos en aquesta peatonalització dels carrers.

Un dels acords signats entre socis de govern fa un any va ser el d’impulsar un canvi de mobilitat a la ciutat. La naturalesa de Lleida permet alternatives al cotxe i per això les estem explorant. Farem una mesa en la qual totes les parts implicades hi participaran per tal de trobar punts de consensos


- I ara a la ciutat s’ha d’anar a 30 km/h

- Fins ara la limitació era de 50, i en algunes vies principals de doble sentit s’hi podrà anar, però a la resta hem reduït la velocitat. Amb aquesta mesura aconseguirem pacificar el trànsit i recuperar la ciutat per als vianants.

- Hi haurà nous carrils bici?

- En aquelles zones de 30 no caldrà perquè a compatibilitat entre la bicicleta i el cotxe és més fàcil. Reforçarem la senyalització, incorporarem reductors de velocitat i farem pedagogia.                

- Un dels aspectes a treballar en el seu departament és el parc d’habitatges. Quina salut constructiva té la ciutat de Lleida?

- Lleida ha pensat en créixer molt però poc ha pensat en mirar-se a ella mateixa. Els edificis es fan vells i el nostre parc apunta a que un 50% de les construccions tenen 40 anys o més. Hem d’incidir en aquest tema per detectat patologies i evitar ensurts que aleshores ens fan córrer i treballar amb pressa, com havia passat fins ara. Els governs del PSC no tenien comunicació amb la Generalitat sobre la situació dels immobles, i això ara ja no passa. Analitzarem la ciutat a fons en aquest aspecte.

- El nou govern de la Paeria està al centre de la diana d’alguns dels poders econòmics i socials. Els critiquen molt. Li preocupa?

- Durant 40 anys hi van haver les mateixes dinàmiques a l’Ajuntament de Lleida. Era molt previsible el funcionament del govern municipal, i això s’ha acabat. Quan hi ha un canvi es posen en dubte algunes maneres de fer i les relacions amb la societat, i la nostra arribada ha fet sortir de la zona de confort alguns dels poders que amb el PSC vivien molt còmodes. Ens van votar per introduir un canvi en la manera de fer política de la ciutat, i això estem fent malgrat que a algú no agradi. D’altra banda també s’ha de tenir en compte que rebem crítiques d’aquells que no han rebut tants diners de l’ajuntament, però les circumstàncies econòmiques ens marca el dia a dia. Algunes decisions de destinació de recursos han estat preses voluntàriament, però en algunes ocasions ens hem vist obligats per la manca de diners. També cal dir que no ho hem fet tot bé, i és bo fer autocrítica per admetre les errades. No ens ha de fer por admetre-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació