El despertador: 1 de juliol

Feina i casa: no pot ser un miracle

Catalunya és lluny de ser un paradís de convivència i calen solucions per endreçar la situació de les persones sense papers. Avui també són notícia el ple de reconstrucció al Parlament, els alcaldes del manifest del PDECat, la llei d'unions estables de parella i Jordi Mollà

per Ferran Casas , 1 de juliol de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El govern català i l'espanyol afirmen que són partidaris d'acollir refugiats i d'una política d'immigració més oberta i progressista. En mans dels primers hi ha demanar-ho i facilitar més polítiques d'integració, i és cosa dels segons canviar la legislació per fer-ho realitat i prendre iniciatives com ara tancar els CIE. Avui publiquem un reportatge que posa cares, noms i cognoms al drama de l'habitatge i la immigració sense papers. Si no tens papers, no pots llogar una casa. I si no tens papers, no pots treballar legalment. Sense casa i sense feina és impossible sortir-se'n i fer vida normal. Els passa a moltes persones que han arribat al nostre país sense contracte de feina, que l'han perduda o que han deixat de ser menors tutelats.

En els darrers temps les ocupacions han estat sota el focus en molts debats sobre inseguretat en poblacions com ara Premià de Mar o Llançà i s'han associat a conflictivitat. S'ha obviat el problema de fons (les dificultats d'integració i per accedir a papers) i s'ha posat només l'accent els delictes o el mal comportament dels implicats. És evident que calen mesures per garantir la seguretat i la convivència del conjunt dels veïns. Les normes es compleixen en benefici de la comunitat.

Fa dècades que arriba a casa nostra immigració sense papers. I no tenir-ne no implica tornar als seus països d'origen, no ens duem a engany. Es queden buscant una vida millor i la majoria tard o d'hora la majoria n'acaba tenint perquè troba les vies per integrar-se. Però els tràngols que passen ens haurien de fer recapacitar sobre quines oportunitats tenen. L'exigència en deures ha d'anar compassada amb l'oferta de drets. 

Quan parlem d'una societat més justa, més acollidora i més integradora parlem de donar sortides, d'atacar les bosses de marginalitat que produeixen situacions com no tenir papers i haver de viure sense pis o feina. La pandèmia del coronavirus ha fet que mesures com ara oferir ajuda social a les persones que han ocupat habitatges per fer front aquesta mena de situacions tingui sentit. El govern espanyol, per exemple, deixa fora d'aquests supòsits les persones sense papers, com si negar una realitat la canviés. 

Oferir ajudes (com ara obligar els grans propietaris a oferir lloguer social) a les persones vulnerables que ocupen perquè deixin de ser-ho és el que preveu, per exemple, l'últim decret d'habitatge de la Generalitat, que busca reduir la conflictivitat i afavorir la integració. El PP, gens sensible a l'autogovern i als drets dels nouvinguts, l'ha recorregut al Tribunal Constitucional. Acusen el Govern de voler convertir Catalunya "en un paradís ocupa". No ho és, però és lluny de ser un paradís de convivència i calen solucions per endreçar la situació. Abordar aquesta problemàtica també forma part de la reconstrucció o la represa -com en vulgueu dir- que avui es comença a debatre al Parlament
 

Avui no et perdis

» Sense papers, no hi ha casa: «Ocupar és l'única alternativa»; per Andreu Merino.

» Llibertat amb càrrecs per a quatre CDR investigats per terrorisme en l'operació Judes; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» La Fiscalia demana més de vuit anys de presó per protestar contra les taxes universitàries; per Bernat Surroca.

» ERC rellançarà el tàndem Junqueras-Rovira en el duel electoral amb JxCat; per Sara González.

» La direcció del PDECat i els presos es reuneixen per reconduir la reordenació; per Oriol March.

»
 Primer examen al Govern per la gestió de la crisi sanitària; per Sara González.

» Fil directe: «Ultres a Perpinyà, maternitat a Elna»; per Pep Martí.

»
 Mapa: només una comarca s'ha deslliurat de nous casos de coronavirus al juny; per Roger Tugas Vilardell.

» Filiprim | La patètica polèmica de «Drama»; per Toni Vall.

» Tots els detalls de «Drama», la sèrie que ha obert la polèmica de la llengua a TV3; per Víctor Rodrigo.

I també bones notícies...

» EMPARA L'Audiència de Barcelona dona la raó a Junqueras i ordena que s'investiguin les amenaces del Suprem.

» PRECEDENT Només 1.200 euros de multa per a l'home que va desitjar que violessin Puigdemont a la presó.

» MUNTANYA L'extraordinari repte solidari per enllaçar dues de les grans rutes del Pirineu; per Jordi Ubach.
 

 El passadís

Al manifest #Junts dels dirigents polítics afins a Carles Puigdemont i que busca forçar la direcció del PDECat a integrar-se sense condicions ni terminis en un nou partit liderat pel president a l'exili se n'hi va contraposar un altre, que han signat 130 alcaldes del partit hereu de CDC. Adverteix dels riscos "del pensament únic" i reivindica les posicions de centredreta del partit. D'aquesta etiqueta els afins a Puigdemont en fugen tot i que alguns d'ells es mouen en coordenades fins i tot més conservadores. Un dels alcaldes que signa el manifest proPDECat és el de Premià de Mar, Miquel Ángel Méndez, que va ser ungit com a successor per Miquel Buch. L'ara conseller de l'Interior és afí a Puigdemont, un dels impulsors del text Junts i aspira (amb l'aval de Jordi Turull) a assumir el comandament orgànic de la nova formació política. Per cert que hi ha un alcalde, Carles Luz, de Gandesa, que ha signat els dos manifestos. Potser podria fer d'home bo...    

Vist i llegit

Leopold II, rei dels belgues, va exterminar un 20% dels congolesos en nom d'occident. Ahir, en el seixanta aniversari de la independència del país africà, el rei Felip de Bèlgica es va disculpar amb l'antiga colònia. Al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio Empar Moliner va explicar qui era aquest monarca, que dormia amb uniforme de gala i que ha estat objecte de controvèrsia.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1998 quedava promulgada la llei catalana d'unions estables de parella, que havia aprovat el Parlament amb un ampli consens després que el Govern, que l'havia impulsada a través de l'aleshores consellera, Núria de Gispert, acceptés gran part de les esmenes. La llei, pionera a l'Estat, atenia una realitat social i ho posava especialment fàcil a les parelles homosexuals, que trigarien encara sis anys a veure reconegut el dret al matrimoni.

La norma va entrar en vigor a l'octubre i el mateix dia el president Jordi Pujol participava en un acte sobre la família al Vaticà amb Joan Pau II, que va criticar durament "igualar el matrimoni a altes formes de relació" perquè, segons ell, això perjudicava la institució familiar. Pujol va intervenir l'endemà al seminari per afirmar que el polític s'havia "d'adaptar a la realitat". Una realitat que anys després les famílies LGTBI encara lluiten per normalitzar, tal com ens explicava aquest cap de setmana l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat de la seva família

 L'aniversari

L'1 de juliol de 1968, avui fa 52 anys, va néixer a l'Hospitalet de Llobregat l'actor, guionista, productor i director de cinema Jordi Mollà. És una de les grans estrelles del nostre cine i ha treballat amb directors com Bigas Luna, Pedro Almodóvar, Fernando Colomo o Peter Greenaway. El seu debut cinematogràfic va ser Jamón jamón i des d'aleshores ha protagonitzat desenes de pel·lícules i sèries de televisió. 
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació