Junts per Catalunya

La direcció del PDECat i els presos es reuneixen per reconduir la reordenació

L'executiva i dirigents empresonats mantenen contactes en ple recompte de suports interns per la reordenació de JxCat: més de 130 alcaldes fan costat al manifest que defensa la cúpula del partit

per Oriol March , 30 de juny de 2020 a les 20:30 |
Cartells electorals de la campanya de les eleccions espanyoles del 28-A. | Adrià Costa
Jornades frenètiques per reconduir la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat), encallada per les múltiples discrepàncies entre els actors que conformen l'espai. Un dels que més ho està patint és el PDECat, la direcció del qual va rebutjar divendres passat la proposta d'encaix que van fer arribar Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig des de Lledoners i l'exili amb l'aval de Carles Puigdemont. Aquest rebuig va generar una forta tensió en les sigles hereves de CDC i aquest dimarts, per mirar de resoldre les tensions, s'ha produït una reunió -avançada per l'Ara- entre la direcció liderada per David Bonvehí i alguns dels presos, com és el cas de Jordi Turull i Josep Rull, els que tenen més ascendència de portes endins i integrants de la comissió delegada.

Segons assenyalen les diverses fonts consultades per NacióDigital, una de les prioritats és "solucionar el conflicte intern" dins del partit, que al mateix temps negocia l'encaix amb la Crida Nacional per la República que presideix Jordi Sànchez. "Els contactes amb la Crida no s'han aturat", assenyalen fonts coneixedores de les negociacions, per bé que aquesta associació -impulsada per Carles Puigdemont el juliol del 2018- es manté ferma en posar en marxa un nou partit i en reclamar la dissolució del PDECat. "No seran ells els qui decidiran el que farem", repliquen des de la direcció.


"Els alcaldes i el territori no estan per fer invents i dissoldre'ns", recalquen les mateixes fonts, que esgrimeixen els 133 batlles que han signat el manifest afí a la cúpula del partit, avançat per aquest diari diumenge al vespre. Entre els que hi fan costat hi ha Marc Solsona (Mollerussa), Marc Castells (Igualada), Montserrat Candini (Calella), Lluís Soler (Deltebre), Miquel Àngel Méndez (Premià de Mar), Carles Luz (Gandesa), David Font (Gironella), Xavier Fonollosa (Martorell), Jaume Dulsat (Lloret de Mar), Carles Pellicer (Reus), Albert Piñeira (Puigcerdà), Meritxell Roigé (Tortosa) i Pere Regull (Vilafranca del Penedès). Una cinquantena de caps de llista s'hi han sumat, com és el cas de Jordi Masquef (Figueres), Estanis Fors (Arenys de Mar) i Jaume Casañas (Cunit).

En essència, el debat que hi ha damunt la taula no s'ha desplaçat en les últimes dues setmanes: s'ha de dissoldre el PDECat? Les posicions no són coincidents en funció dels actors. El partit sosté que aquesta possibilitat ni tan sols es pot contemplar, i així ho ha traslladat de portes endins. Els presos, en la proposta elevada a la direcció i rebutjada amb àmplia majoria a la direcció, proposaven debatre sobre la dissolució al cap de sis mesos de la posada en marxa de JxCat com a nova organització política. Puigdemont és partidari de crear un nou partit sense esperar el PDECat, en el qual encara milita, però la marca Junts per Catalunya està registrada pels hereus de CDC.


El manifest sorgit del món territorial s'està movent en contraposició al que circula sota l'etiqueta #Junts, que demana estructurar ja un nou partit. Compta amb l'aval de Puigdemont, així com també dels presos i de múltiples càrrecs electes i institucionals. Quatre consellers del Govern -Miquel Buch (Interior), Damià Calvet (Territori), Meritxell Budó (Presidència) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals)- hi estan totalment alineats, com també Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDECat, i les alcaldesses Anna Erra (Vic) i Marta Madrenas (Girona), que també són diputades al Parlament.

Qui no s'ha arrenglerat públicament amb cap sector és Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, però és conegut que està alineada amb la direcció del partit. De fet, és una de les apostes de Bonvehí -juntament amb Castells- en cas que les negociacions no fructifiquin i el PDECat hagi d'anar en solitari a les eleccions. També es manté en silenci Artur Mas, expresident de la Generalitat, que ja ha fet saber a totes les parts -Puigdemont, Sànchez i Bonvehí que en cas de desacord per aixoplugar tots els sectors sota el mateix paraigua la solució hauria de ser la coalició electoral.


Més enllà de la trencadissa global, però, el que ocupa a curt termini la direcció és resoldre la pugna interna dins del PDECat, evident des que es va rebutjar la proposta del presos. Els crítics -alineats amb Puigdemont i Lledoners- exigeixen una consulta a la militància i plantejaran batalla en el consell nacional que s'ha de celebrar al juliol. Els 133 alcaldes que ha sumat la direcció al voltant del manifest també són un missatge als seus rivals interns, que donen per fet que tenen majoria al consell nacional, que està format per uns 400 quadres del partit i, quan se l'ha posat a prova, sempre ha acabat avalant les llistes electorals elaborades per Puigdemont des de Waterloo.

L'expresident, que prepara un front ampli electoral que vagi més enllà de JxCat i aquest dissabte liderarà -així ho ha avançat Europa Press- una nova reunió del Consell per la República en la qual s'ultimarà el nou full de ruta de confrontació amb l'Estat -tal com va publicar NacióDigital el 15 de juny-, ha rebut crítiques internes pel seu paper en la reordenació. Es va mantenir en silenci fins divendres, quan va fer costat a la proposta dels presos un cop rebutjada per la direcció del PDECat. Fins i tot hi ha dirigents del partit que l'acusen de fer servir Lledoners per "rebentar" la formació per dins.

En tot cas, també hi ha veus que consideren "possible" l'acord, especialment si Sànchez deixa de demanar la dissolució de la formació hereva de CDC. En cas que JxCat s'acabi confegint en un marc d'acord i amb tots els actors implicats, els debats no acabaran aquí: s'hauria de triar una direcció, un programa electoral -el PDECat reclama abordar amb profunditat el debat ideològic- i una llista al Parlament, amb especial atenció en el candidat efectiu si Puigdemont decideix ser cap de cartell. La proximitat de les eleccions obliga a ser ràpids i, per exemple, la Crida situa aquesta setmana com a definitiva. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació