"Que potser TV3 té el mandat únic d’emetre ficció en català al 100%? Televisió de Catalunya té el mandat fundacional de promocionar i fomentar la llengua catalana"
Una sèrie parlada en català i en castellà emesa per TV3 ha de crear polèmica? De veritat? Tan simple s’ha de ser? Drama, dirigida per Dani Amor i produïda per Televisió Espanyola i El Terrat va ser emesa fa uns mesos per la pública estatal a través de la plataforma de contingut en streaming, Playz, i ahir es van emetre els dos primers episodis a TV3.
M’expliquen que la consellera de cultura ha manifestat la seva incomoditat pel fet que a una sèrie de TV3 s’hi senti parlar castellà. Ho he hagut de comprovar perquè no m’ho creia. Em pensava que em prenien el pèl. També he vist que alguns altres destacats talibans també s’han queixat. Una nova polèmica sense sentit que servirà per donar motius i raons als que veuen fantasmes a tot arreu, els que diuen que a Catalunya es persegueix el castellà. Per donar-los, en part, la raó, vaja.
Quin problema hi ha en què TV3 emeti una sèrie on no hi ha posat diners i on es practica el bilingüisme? Que potser no hi ha catalans que ens considerem bilingües? Que potser TV3 té el mandat únic d’emetre ficció en català al 100%? Televisió de Catalunya té el mandat fundacional de promocionar i fomentar la llengua catalana. Això ho sap tothom. I això és el que fa, amb tenacitat, des del seu naixement. Això exclou que en una sèrie es pugui parlar també el castellà? En quina realitat social i cultural viuen les persones que es queixen d’això?
TVE ha cedit l’emissió de Drama a canvi de l’emissió de Merlí. No recordo que hi hagués cap polèmica quan TVE va emetre la sèrie a través de Playz -el seu espai juvenil a través d'internet-, tot i tenir diàlegs en català. Total normalitat. Una altra cosa seria veure què passaria si TVE emetés contingut en català a la seva programació habitual. Saltarien els mateixos pesats a queixar-se, d'igual manera que ara.
Total normalitat perquè Drama és, en si mateixa, una sèrie sobre la normalitat. Sobre una noia que es queda embarassada i ha de decidir què vol fer amb la seva vida. Té els seus amics, el seu pare –un fabulós Ignatius Farray- viu la joventut amb esperit vitalista, els seus dubtes i pors, el seu esperit inquiet.
La sèrie és, en general, desinhibida, conté escenes de sexe, una parla desacomplexada, una vivència de la família i de la relació amb l’entorn que sap connectar amb tota mena de públics. No és la sèrie que ha de canviar la història de la televisió però sap interpel·lar-nos, té bons actors –la fantàstica Elisabet Casanovas encapçalant-la- i competència visual i narrativa.
És patètica la polèmica entorn de Drama. Llegeixo declaracions i tuits dels seus responsables –director i guionistes- i no se’n saben avenir. Al·lucinen. No n’hi ha per menys. En temps d’absurdes prohibicions i censures, de susceptibilitats artificioses i infantilisme tronat, embolica que fa fort: ara toca molestar-se perquè TV3 emet una sèrie que combina diàleg en català i en castellà. Fabulós.
