30
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
20:05h
Amb 12.556 defuncions en els darrers quatre mesos, segons les dades de les funeràries, una atur disparat que frega el mig milió de catalans i els serveis socials desbordats, Catalunya afronta ara el procés de reconstrucció. El ple que celebra aquest dimecres el Parlament suposa la primera gran fiscalització de la gestió de la crisi sanitària feta pel Govern i el primer debat sobre com pensa afrontar el país una recuperació que estarà a expenses de les eleccions que es poden precipitar a la tardor. La legislatura es dona per esgotada enmig d'un repte sanitari, econòmic i social la dimensió del qual continua creixent.
La paraula "reconstrucció" està en boca de tots els executius. De fet, les conclusions de la comissió activada al Congrés es votaran el mateix dia que les del ple del Parlament. I l'objectiu dels governs és sortir-ne amb les menors esgarrinxades possibles, sent conscients que l'actuació va ser tardana arreu i que les decisions a prendre impliquen un desemborsament de diners públics sense precedents. Ningú està exempt d'errors en la manera d'abordar una emergència que ha deixat al descobert les febleses i falta de recursos del sistema sanitari i la precarietat enquistada des de la crisi del 2008.
Les fiscalitzacions sempre són un tràngol amarg per a tots els governs i aquesta en concret marcarà el sentit de la legislatura espanyola, però també el final de la catalana. El clima que es respira al Parlament és ja preelectoral, a l'espera que el president de la Generalitat, Quim Torra, premi el botó. Les distàncies en un hemicicle encara a mig gas són obligades, però també volgudes en plena pugna tant fora del Govern com a dins entre els socis de JxCat i ERC.
El Govern ha assenyalat l'estat d'alarma i la fórmula del comandament únic imposat per la Moncloa com un llast a l'hora de fer front a l'emergència sanitària, una denúncia que tornarà a estar en boca de Torra en la seva intervenció inicial en la sessió que arrenca aquest dimecres. L'objectiu de l'executiu és defensar les mesures aplicades per fer front a una crisi sanitària sense precedents, tenint present les competències manllevades durant aquests mesos. El desemborsament per rescatar empreses, pimes i autònoms, i la inversió i les noves contractacions a les escoles seran algunes de les seves banderes del president català.
Previsible és també que l'oposició en bloc n'assenyali els dèficits. En aquest sentit, la gestió recau especialment sobre tres de les conselleries que ostenta ERC -Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies- i l'alta mortalitat a les residències n'és un dels principals focus. Assenyalar els punts dèbils de com s'ha afrontat l'emergència anirà també de la mà de les receptes que cada grup posa sobre la taula per encarar l'etapa post-Covid. Una d'elles ha guanyat terreny de forma generalitzada a totes les administracions: la d'afrontar aquesta crisi desterrant les retallades i apostant per la inversió pública.
L'austeritat ja no cotitza a l'alça, i menys encara a les portes d'unes eleccions. I els pressupostos vigents aprovats en plena pandèmia de la mà dels comuns van quedar sobrepassats des del primer minut. Els recursos que puguin arribar del fons europeu de reconstrucció -les condicions d'accés als quals genera fortes tensions entre el nord i el sud de la Comissió Europea- seran determinants per a les polítiques dels pròxims mesos.
Els partits esmolen l'argumentari electoral
Fins ara, ERC, el PSC i els comuns han estat els partits que han presentat les línies mestres de les seves mesures, però els missatges que arriben des de tots els racons de l'arc parlamentari van de la mà del calendari electoral i un clima de fi d'etapa. Els republicans van celebrar un acte dissabte per presentar el seu model de reconstrucció i tant el vicepresident Pere Aragonès com el líder republicà, Oriol Junqueras, ja han deixat clar, pensant en els comicis, que aquest està estretament vinculat a continuar avançant cap a la independència. Amb una agenda de contactes amb sectors socials i econòmics que s'ha intensificat en les últimes setmanes, Aragonès busca exhibir la capacitat de gestió d'ERC en un moment en què JxCat, la Crida i el PDECat estan encallats en la seva reordenació interna.
"Tots sabem que Torra no podrà liderar el diàleg ni la reconstrucció", ha etzibat l'alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, aquest dimarts a Ràdio 4, abonant també el terreny electoral. I el PSC ja fa setmanes que també reivindica que el mandat de Torra està esgotat i que cal tornar a les urnes.
La pugna d'aquest dimecres al Parlament serà, doncs, entre Govern i oposició en la vessant pública, però també entre els dos socis de l'executiu. JxCat i ERC transiten la recta final de la legislatura mirant-se de reüll mentre tenen al davant el gran nus gordià del conflicte amb l'Estat i la urgència d'atendre un país convalescent. Amb l'agreujant que els brots són l'evidència que res ha acabat i que això obliga les administracions a un estrès constant perquè la història no es torni a repetir amb la mateixa magnitud.
La paraula "reconstrucció" està en boca de tots els executius. De fet, les conclusions de la comissió activada al Congrés es votaran el mateix dia que les del ple del Parlament. I l'objectiu dels governs és sortir-ne amb les menors esgarrinxades possibles, sent conscients que l'actuació va ser tardana arreu i que les decisions a prendre impliquen un desemborsament de diners públics sense precedents. Ningú està exempt d'errors en la manera d'abordar una emergència que ha deixat al descobert les febleses i falta de recursos del sistema sanitari i la precarietat enquistada des de la crisi del 2008.
Les fiscalitzacions sempre són un tràngol amarg per a tots els governs i aquesta en concret marcarà el sentit de la legislatura espanyola, però també el final de la catalana. El clima que es respira al Parlament és ja preelectoral, a l'espera que el president de la Generalitat, Quim Torra, premi el botó. Les distàncies en un hemicicle encara a mig gas són obligades, però també volgudes en plena pugna tant fora del Govern com a dins entre els socis de JxCat i ERC.
El Govern ha assenyalat l'estat d'alarma i la fórmula del comandament únic imposat per la Moncloa com un llast a l'hora de fer front a l'emergència sanitària, una denúncia que tornarà a estar en boca de Torra en la seva intervenció inicial en la sessió que arrenca aquest dimecres. L'objectiu de l'executiu és defensar les mesures aplicades per fer front a una crisi sanitària sense precedents, tenint present les competències manllevades durant aquests mesos. El desemborsament per rescatar empreses, pimes i autònoms, i la inversió i les noves contractacions a les escoles seran algunes de les seves banderes del president català.
Previsible és també que l'oposició en bloc n'assenyali els dèficits. En aquest sentit, la gestió recau especialment sobre tres de les conselleries que ostenta ERC -Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies- i l'alta mortalitat a les residències n'és un dels principals focus. Assenyalar els punts dèbils de com s'ha afrontat l'emergència anirà també de la mà de les receptes que cada grup posa sobre la taula per encarar l'etapa post-Covid. Una d'elles ha guanyat terreny de forma generalitzada a totes les administracions: la d'afrontar aquesta crisi desterrant les retallades i apostant per la inversió pública.
L'austeritat ja no cotitza a l'alça, i menys encara a les portes d'unes eleccions. I els pressupostos vigents aprovats en plena pandèmia de la mà dels comuns van quedar sobrepassats des del primer minut. Els recursos que puguin arribar del fons europeu de reconstrucció -les condicions d'accés als quals genera fortes tensions entre el nord i el sud de la Comissió Europea- seran determinants per a les polítiques dels pròxims mesos.
Els partits esmolen l'argumentari electoral
Fins ara, ERC, el PSC i els comuns han estat els partits que han presentat les línies mestres de les seves mesures, però els missatges que arriben des de tots els racons de l'arc parlamentari van de la mà del calendari electoral i un clima de fi d'etapa. Els republicans van celebrar un acte dissabte per presentar el seu model de reconstrucció i tant el vicepresident Pere Aragonès com el líder republicà, Oriol Junqueras, ja han deixat clar, pensant en els comicis, que aquest està estretament vinculat a continuar avançant cap a la independència. Amb una agenda de contactes amb sectors socials i econòmics que s'ha intensificat en les últimes setmanes, Aragonès busca exhibir la capacitat de gestió d'ERC en un moment en què JxCat, la Crida i el PDECat estan encallats en la seva reordenació interna.
"Tots sabem que Torra no podrà liderar el diàleg ni la reconstrucció", ha etzibat l'alcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, aquest dimarts a Ràdio 4, abonant també el terreny electoral. I el PSC ja fa setmanes que també reivindica que el mandat de Torra està esgotat i que cal tornar a les urnes.
La pugna d'aquest dimecres al Parlament serà, doncs, entre Govern i oposició en la vessant pública, però també entre els dos socis de l'executiu. JxCat i ERC transiten la recta final de la legislatura mirant-se de reüll mentre tenen al davant el gran nus gordià del conflicte amb l'Estat i la urgència d'atendre un país convalescent. Amb l'agreujant que els brots són l'evidència que res ha acabat i que això obliga les administracions a un estrès constant perquè la història no es torni a repetir amb la mateixa magnitud.